L’associació dels tècnics lingüístics al País Valencià

A voltes diuen: «Si no existira, caldria inventar-lo» (o crear-lo), i sembla que estiguen parlant d’algú o d’alguna cosa imprescindible per a la vida de la humanitat sobre la terra —exagerant un poquet—. En canvi, comprove cada dia que també es dóna la contrapartida següent: «Com que existix, l’ignorem» (o no en fem ús).

Ara com ara, fa més de deu anys que existix la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), creada en 1998, que fou no sé si el segon o tercer intent de crear una associació de tècnics lingüístics al País Valencià, i l’únic que va arribar a port.

Va nàixer en emulació ni més ni menys que del cpnl de Catalunya, sabent, això sí, que mai no arribaríem a gaudir dels beneficis de ser pròxims al poder polític institucional, ja que no volíem mantindre eixa dependència. Al cap de deu anys tenim vora una seixantena de persones associades que pertanyen a tots els àmbits en què treballen els tècnics lingüístics.

Així, la tasca de la cdlpv intenta arribar sempre a la globalitat dels tècnics lingüístics, elabora materials i recursos, participa en campanyes i iniciatives sempre amb la intenció que tots els tècnics lingüístics que arribem a localitzar al País Valencià en coneguen l’existència i hi puguen participar. Naturalment, el mitjà de més abast de què disposem és Internet (Eines de Llengua i Diari per a Tècnics Lingüístics), tot i que ho complementem amb una revista —que té l’aparició que li permeten les col·laboracions que l’omplin de contingut.

Tanmateix, segurament per malaptesa dels qui hem regit la cdlpv fins ara, no ens hem promogut prou o no hem convençut de la possibilitat de participació col·lectiva que naixia amb el projecte de la cdlpv. Dic això, perquè em comenten que hi ha tècnics municipals —n’hi ha que formen part de la cdlpv— que participen en una xarxa de tècnics en estat permanent de creació i que no ha arribat a consolidar-se com a associació, amb la qual cosa continuen sent un conglomerat informal i poc definit de professionals de diversos àmbits.

L’estiu passat, durant uns cursos d’estiu, un companya de l’administració local em va comentar que eixa xarxa pretenia consolidar-se d’una manera formal i professional i em va demanar el meu parer. Li vaig dir que em semblava molt bé eixa iniciativa professional. Amb tot, també li vaig comentar que, com que ja existia eixe ens formal —la cdlpv—, no entenia per què no havien utilitzat eixa via, per què no havien fet servir eixe instrument que tenien al seu abast. La cdlpv és una entitat que els tècnics que ja hi estaven associats podien utilitzar i modular activament per a la fi de crear eixa xarxa de tècnics municipals. Però no ho havien fet i, en canvi, volien crear una altra entitat.

Ha passat un any, tornarem als cursos d’estiu, i encara no s’han constituït, ni tampoc han participat en les activitats ni en l’assemblea de la cdlpv, ni han provat a fer ús de les possibilitats d’esta associació per a conglomerar professionalment el col·lectiu de tècnics lingüístics municipals. Segurament és perquè no els ho hem fet saber adequadament o de manera prou clara.

Per això, insistixc, la cdlpv és una associació que té precisament eixa finalitat: coordinar i cohesionar el col·lectiu de tècnics valencians de qualsevol àmbit per tal que puguen exercir la seua tasca professional de la manera més efectiva, sempre amb la finalitat principal d’aconseguir que la política lingüística general que s’aplique al País Valencià respecte els drets lingüístics dels ciutadans valencians i afavorixca l’ús del valencià.

Miquel Boronat Cogollos
Secretari de la cdlpv

Conferència de Carme Junyent sobre la sostenibilitat lingüística

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Conferència «Per què cal ser lingüísticament sostenible?»
A càrrec de la Dra. Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona

Dia: dimarts, 12 de maig del 2009
Hora: 12 h
Lloc: sala de graus del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (av. Catalunya, 35, Tarragona)

Flaixos d’àrab, premsa i multilingüisme i ús del català en la UE

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 33, 06.05.2009) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab

[…]

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab conté informació bàsica sobre la llengua (sobre l’alfabet català, la llengua catalana vista des de la llengua àrab i també alguns aspectes culturals de la societat catalana) i deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana que inclouen diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema. Es pot consultar en línia des del web de la llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/viure/arab.

El material es distribuirà entre les entitats d’immigrants, els centres educatius i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Conferència internacional sobre premsa i multilingüisme a la Unió Europea

Organitzada per l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals (midas), tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig a Barcelona, al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107).

L’assistència és gratuïta. Per inscriure-s’hi cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a marta.teruel@manners.es indicant el nom, el cognom, l’entitat a la qual es pertany, l’adreça electrònica i el telèfon.

Per a més informació: http://www.premsacomarcal.cat/detall_noticia.php?idNoticia=385

Acord per a l’ús del català al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

El dia 27 d’abril es va signar l’Acord administratiu entre el Govern espanyol i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en virtut del qual els ciutadans espanyols o qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social a Espanya podran dirigir-se per escrit al Tribunal en català, gallec i basc, i rebre la resposta en aquestes mateixes llengües.

El sistema previst per portar a la pràctica aquesta possibilitat consisteix que les persones que vulguin utilitzar-la hauran d’enviar el seu escrit a un organismes específic, l’Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol, la qual el traduirà al castellà per tal de permetre que el Tribunal redacti la seva resposta en aquesta mateixa llengua. A continuació, aquesta mateixa Oficina traduirà la resposta del Tribunal a la llengua en què es va redactar l’escrit inicial i l’enviarà al destinatari, juntament amb la resposta oficial del Tribunal.

L’acord assenyala de manera expressa que aquesta possibilitat no s’apliqui als escrits de caràcter jurisdiccional, als escrits que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal i als que tinguin per objecte l’obtenció d’un avantatge (per exemple, una subvenció), un benefici (per exemple, l’atribució d’un contracte públic) o d’una funció (per exemple la candidatura per a un lloc de treball).

Aquest acord s’afegeix als que fins ara ha signat el Govern de l’Estat amb el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu, i a l’acord de la Mesa del Parlament.

Llibres sobre el futur del català i sobre la identitat lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir les informacions següents:

La Societat Catalana de Sociolingüística es complau a convidar-vos a la presentació del llibre Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat, per Emili Boix-Fuster, coordinador del volum.

El llibre representa una bona síntesi de la situació lingüística als països de parla catalana, que es fonamenta en les dades de les enquestes d’usos lingüístics als territoris de parla catalana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En són autors Albert Fabà, Miquel Àngel Pradilla, Joan Melià, Gentil Puig, Josep Manel Ballarín, Natxo Sorolla, Andreu Bosch, Noemí Ubach i Pere Comellas, a banda d’Emili Boix.

L’acte tindrà lloc el dimarts 12 de maig, a les 18.30h a l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47. Sala Puig i Cadafalch.

Font: Societat Catalana de Sociolingüística

El director del Departament de Filologia Catalana i el director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (cusc) es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre, Llengua i identitat.

Els autors del volum són: Emili Boix-Fuster, Rafael Castelló, Jean Paul Escudero, Josep Espluga, Sabela Labraña, Àngels Massip (coord.), Joan F. Mira, Esperanza Morales, Patrick Sauzet, Raimondo Strassoldo.

Editat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

En l’acte intervindran:

Sra. M. Jesús Ferrer, cap del Gabinet de Coordinació del Comissionat d’Universitats i Recerca.
Dr. Albert Bastardas, director del cusc.
Dr. Vittorio de l’Aquilla, coordinador del Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin.
Dra. Àngels Massip, coordinadora del llibre.
Dra. Maria Josep Jarque, professora a la Facultat de Psicologia de la UB i docent de llengua signes.

L’acte tindrà lloc el dimecres 13 de maig a les set de la tarda al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Montalegre, 5, Aula 2 – 08001 Barcelona.

Font: Observatori cusc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

Al voltant de Jaume I i del Llibre dels feits

Retrat de Jaume I

L’AVL ha organitzat un simposi internacional sobre el Llibre dels feits i en commemoració dels 800 anys del naixement del monarca (més aviat 801 anys) que tindrà lloc del 7 al 9 de maig al monestir de Sant Miquel dels Reis. El diari Avui (05.05.2009) dóna la informació següent:

La llengua del rei, a debat

Un simposi analitzarà si l’idioma del monarca a la crònica era el català oriental, l’occidental o ni l’un ni l’altre

«No existeix cap estudi lingüístic ben fet de tot el Llibre dels feits, hi ha molt a discutir encara», afirmava ahir Albert Hauf, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València (UV) i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) durant la presentació del simposi sobre l’obra de Jaume I que ha organitzat aquesta institució.

[…]

Per la seva part, Emili Casanova, membre de l’AVL i catedràtic de filologia catalana, defensarà que en aquell moment no hi havia pràcticament variants dialectals del català i que es perd el temps discutint quin era el dialecte de Jaume I.

La imatge que illustra este apunt correspon a una altra notícia del mateix diari:

Jaume I rejoveneix

Arriba per primer cop a Catalunya un retrat molt poc conegut del rei conqueridor, l’única pintura feta en vida seva que es coneix, una obra conservada a Montpeller

Premis per a fogueres i barraques

El cidaj ens envia la informació següent:

Orde de 14 d’abril de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de fogueres i barraques en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2009. [2009/4675] (docv núm. 6.004, de 30.04.2009)
– vegeu text

Jornada sobre els vints anys d’ensenyament en el CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

20 anys d’ensenyament del català. Del Digui, digui… al Parla.cat

En aquesta jornada hi haurà una primera intervenció per explicar quins són i com han evolucionat els serveis, la metodologia i l’enfocament pedagògic al Consorci, alhora que també ha anat canviant el tipus d’alumnat en una societat cada cop més multilingüe. Ens plantejarem també quins són els principals reptes de futur.

En una segona part comptarem amb la intervenció de Joan-Tomàs Pujolà, professor titular d’Escola Universitària, especialista en metodologia d’ensenyament de llengües, que oferirà una visió general del futur de l’ensenyament de llengües.

Dia: 6 de maig de 2009
Hora: de 18 a 20 hores
Lloc: Cotxeres del Palau Robert
Palau Robert, Centre d’Informació de Catalunya
Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. En l’any de celebració del seu 20è aniversari, el cpnl ha superat ja la xifra d’1.000.000 d’inscripcions.

Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació al web del Cicle de converses del cpnl.

Enllaços:
http://www.cpnl.cat/20anys/ensenyament.html
http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html
http://www.cpnl.cat/20anys

Font: Àrea de Comunicació
Consorci per a la Normalització Lingüística
Tel.: 93 272 31 00

La traducció prestigia la llengua

Yvonne Griley comenta en «L’era de la postpolítica i la diglòssia lingüística» (Tribuna.cat, 20.04.2009) una situació sorprenent que es donà a l’auditori del Macba i que exemplifica amb un detall significatiu en què consistix un procés de substitució lingüística:

Més enllà de la bona oportunitat que significà l’ocasió, segons em diuen els experts, de conèixer la pel·lícula de Safaa Fathy D’ailleurs, Derrida, la cita no tindria per a mi més interès si no fos pel fet que amb l’excusa que l’auditori present configurava “una petita ONU” —en paraules del moderador, X. Antic, donat que alguns venien d’allò que se’n diu de fora— els participants catalans al simposi es veieren empesos per l’organització a parlar castellà o francès, ja que, si bé hi havia traducció simultània, no se n’havia previst al català.

Griley mateix en trau una conclusió que els tècnics lingüístics estem acostumats practicar:

Hi ha coses que depenen de nosaltres i la fermesa i la constància sobre allò que organitzem n’és una. En el debat sobre el català trobo erma la disquisició sobre la vida o la mort de les grans ideologies. Em preocupa molt més que l’estament universitari o periodístic menystingui amb la seva pràctica el català com a llengua apta per a l‘ús en un seminari internacional, tan si ho fa de manera conscient com inconscient. La traducció és una pràctica i una professió que resta darrere el teló però que forma part de l’engranatge de la cultura. On hi ha traduccions hi ha una llengua que es prestigia, hi ha voluntat, constància, inquietud i competitivitat, tot plegat un antídot contra la diglòssia lingüística que se’ns dibuixa a perpetuïtat.


Més articles d’Yvonne Griley en la Revista de Llengua i Dret.