Ajudes a entitats locals i grau mitjà de la JQCV

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució d’1 de juliol de 2009, de la secretària autonòmica d’Educació per la qual es concedixen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2009. [2009/8209] (docv núm. 6.055, de 13.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 6 de juliol de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau mitjà de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge als mitjans de comunicació. [2009/8275] (docv núm. 6.056, de 14.07.2009)
    – vegeu text

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.


* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

La selectivitat en català a les Balears

Miquel Adrover ens fa arribar a través de la llista Migjorn l’enllaç amb una notícia del dBalears.cat (13.07.2009):

Un 77,2 % dels exàmens de la Selectivitat es contesten en català

La xifra es va calcular per primera vegada el 1992 i aquesta era del 26,9 %. Des de llavors no s’ha aturat d’augmentar i des del 2008 ja són més de 3/4. Calvià és l’únic municipi que no arriba al 60 %

[…]

Aquestes dades les recull des de 1992 el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, que es dedica, entre d’altres coses, a investigar la situació sociolingüística de les Balears. Des d’aquell any, quan els exàmens contestats en català sumaven tan sols un 26,9 %, la xifra no ha fet res més que augmentar. Un període clau va ser el del 2000 al 2001, quan es va passar del 43,7 % al 50,7 %. Aquest canvi suposà, per primer cop, una majoria d’exàmens contestats en català. L’any següent, el 2002, la dada pujà fins al 60,1 %, fet que consolidà la tendència i va mostrar que no era només un canvi temporal.

[…]

Fa cinquanta anys de tantes coses…

Víctor Pàmies ens enviava el dia 06.07.2009 esta «petita endevinalla»:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l’Institut d’Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D’on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d’amor, i no s’hi pensa.

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu «moooooooltes» notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós?

No sé si és oblit o excés de commemoracions fantàstiques, però ací teniu un enllaç del diari Avui amb referències a l’autor.

¿De qui és la llengua?

Sembla que Agustín García Calvo va escriure un article en el diari El País d’ahir (12.07.2009) a fi que els tècnics lingüístics recordem el fons de la faena a què ens dediquem. Una mostra:

Per a intentar que no es continue confonent la llengua amb l’escriptura: la llengua (recorda-ho, lector) no és de ningú, i li se dóna a qualsevol sense distinció de classe o sexe, el sol invent que no es ven, gratuït més que l’aigua o que l’aire: l’escriptura, en canvi, té amo: és dels senyors, dels sacerdots i, sota el règim democràtic, de tot el qui en l’escola l’haja adquirida, sabent que val molt i que només amb ella pot moure’s en aquest món i guanyar llocs en l’escala de la societat; com que escriptura és la cultura, i en ella està el començament mateix de la història: del que hi havia abans, de quan hi hauria per ahí parlant gent, sense petjada i registre escrit, no se’n sap res.

L’elemental de la JQCV i beques del pla EVA

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 26 de juny de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià. [2009/7879] (docv núm. 6.051, de 07.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 26 de juny de 2009, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2009. [2009/7880] (docv núm. 6.051, de 07.07.2009)
    – vegeu text

Pel que fa a les beques del pla EVA:

Beques concedides:

  • 1. Projecte: Consonants i vocals. Dotació: 2.200,00. Autor: Lluís Fornés Pérez
  • 2. Projecte: Òperes franceses i alemanyes: traducció al valencià. Dotació: 4.500,00. Autora: Cristina Ratfisch Siffermann
  • 3. Projecte: Tractament lexicogràfic bilingüe del vocabulari bàsic francés i valencià. Dotació: 4.700,00. Autora: M. Ascensión Sierra Soriano
  • 4. Projecte: Disseny de recursos hipermèdia per a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua. Dotació: 2.000,00. Autora: Maria Josepa Llàcer Vidal
  • 5. Projecte: Elaboració de materials d’ensenyament-aprenentatge del valencià mitjançant les TIC. Dotació: 4.700,00. Autor: Joan Enric Pellicer Borràs
  • 6. Projecte: Relats interculturals. Dotació: 3.900,00. Autors: Maria Pilar Doménech Rodríguez,
  • Josep Lluís Doménech Zornoza, Jesús Huguet Enguita.
  • 7. Projecte: Aplicació informàtica per a la preparació de les proves de la JQCV. Dotació: 5.000,00. Autor: Vicent Grau Martínez
  • 8. Projecte: Elaboració de materials per a l’aprenentatge del valencià dirigit a immigrants àrabs i romanesos (3ª part). Dotació: 4.700,00. Autores: Sara Ribes Rosa, Virgínia Martínez Calvo.
  • 9. Projecte: Materials per a l’explotació didàctica del format audiovisual per a l’aprenentatge en xarxa del valencià. Dotació: 6.400,00. Autors: Josep Sendra Chesa, Maria Teresa Boscà Lloret, Josep Joan Fuster Muñoz, Esteve Juan Ramon.
  • 10. Projecte: INTER-VAL v2. Dotació: 3.400,00. Autors: Jorge Javier Baño Burgos, M Victòria Ferre Hernández
  • 11. Projecte: Noves tecnologies i aprenentatge del valencià. Dotació: 2.000,00. Autors: Juan Carlos Tordera Illescas, María Estelles Arguedas
  • 12. Projecte: Guia de conversa xinés-valencià. Dotació: 3.200,00. Autor: Agustí Domingo Baixauli
  • 13. Projecte: Estudi contrastiu de paraules de Bernat i Baldoví. Dotació: 2.000,00. Autor: Abelard Saragossà Alba
  • 14. Projecte: Traducció al valencià de tres òperes italianes. Dotació: 2.800,00. Autora: Núria Costa Jiménez
  • 15. Projecte: Projecte d’investigació sobre estudis lingüístics i lexicogràfics contrastius, amb metodologia prospectiva, entre valencià i castellà. Dotació: 3.000,00. Autors: Adoración Ferreres Traver, Marc Antoni Adell Cueva, Yolanda Estreder Ortí
  • 16. Projecte: Yusuf Idris i la seua obra teatral «al-Farafir» (Els Fantotxes). Dotació: 2.000,00. Autor: Hany El Erian El Bassal
  • 17. Projecte: Vocabulari de mitjans de comunicació i annexos complementaris. Dotació: 1.600,00. Autors: Jordi Giménez Ferrer, Jesus Leonardo Giménez Giménez
  • 18. Projecte: Web de material audiovisual de suport a l’aprenentatge en/del valencià. Dotació: 2.900,00. Autor: Francesc Fenollosa Ten
  • 19. Projecte: Musiquem la llengua. Guia de termes musicals: valencià / llengües cooficials de l’estat espanyol. Dotació: 3.200,00. Autors: Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà
  • 20. Projecte: Diccionari forestal multilingüe. Dotació: 3.600,00. Autors: Adriana Gil Puig, Rafael Delgado Artés, Vicente García Martínez
  • 21. Projecte: Antologia del Maznavi de Jalal ud-Din Rumi (El plaer d’escoltar i la saviesa persa). Dotació: 2.000,00. Autor: Jose Francisco Cutillas Ferrer

Treballs exclosos per causes diverses:

  • Projecte: Estudi terminològic. Diccionari especialitat de les assegurances. Estudi fonètic valencià i castellà. Autora: Beatriu Sales Olmos
  • Projecte: Estudi lexicogràfic contrastiu del diccionari del Salt i la 2ª ed. del DIEC. Autora: Ofèlia Sanmartín Bono
  • Projecte: El rebost. Recursos educatius per a l’aprenentatge del valencià actual. Autors: Margarida Castellano Sanz, Raül Hurtado Vendrell
  • Projecte: A, B, C… Autora: Laura Peris Pérez
  • Projecte: L’ensenyament de la literatura a través dels llibres de text de BUP, Secundària i Batxillerat (1983-2008). Autor: Paül Limorti Payà
  • Projecte: Com sona el valencià. Autor: Francesc Fenollosa Ten

Beques de l’AVL

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 16 de juny de 2009, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publiquen els acords de la Junta de Govern, de 19 de maig i de 5 de juny de 2009, pels quals s’adjudiquen les ajudes a les beques per a la realització de treballs d’investigació lingüística sobre el valencià. [2009/7528] (docv núm. 6.045, de 29.06.2009)
– vegeu text

En resum, els treballs desestimats i acceptats són els següents:

Desestimen per fora de termini:

  • Adriana Gil Puig, Rafael Delgado Andrés: “Diccionari forestal multilingüe”
  • Agustí Mayor Lloret, Albert Alcaraz Santonja, Marta Llinares Zaragoza, Vicent Márquez Galván: “Diccionari fester de Moros i Cristians”
  • Edurne Martínez Moreno, Marc Antoni Adell i Cueva: “La presència del valencià al sector bancari: eines de comunicació tradicionals vs. noves tecnologies”
  • Elena Sánchez López: “Estudi de les estructures seqüencials en Sant Vicent Ferrer i A. March. Aportació per a un coneixement més exhaustiu de la llengua dels clàssics valencians (segles XIV i XV)”
  • María Ángeles Fuster Ortuño: “Contribució a la millora del coneixement de la llengua literària dels clàssics valencians dels segles XIV i XV: estudi de les locucions verbals en Lo Crestià, de Francesc Eiximenis, i Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell”
  • Frederic Oriola Velló, Amparo Molás Nuñez: “El mirall pautat: recull de cites musicals”

Desestimen per altres motius:

  • Pasqual Chabrera Calpe: “Aparat crític i modernització de l’obra d’Ausiàs Marc”
  • Josep Estornell Català: “Cacera amb gos i garrot. Lèxic de la caça menor”
  • Roberto Juan Beltrán Cortés: “Xurro va II! Reculls Lèxics. Tresor. Continuació beca 2007-08”
  • Josep F. Meseguer Carbó: “El lèxic de l’antiga diòcesi de Tortosa recollit al diccionari català-valencià-balear”
  • Esther Fernández López: “Empremtes valencianes i aragoneses en els parlars xurros: Soneja”
  • Sara Ribes Rosa, Virginia Martínez Calvo: “Documentació de Cultura Valenciana: cançonística”
  • Cristina García de Toro, Daniel Pérez i Grau, Anna Marzà Ibáñez, Glòria Torralba Miralles, Teresa Molés Cases, Pilar Espeleta Prorno: “Anàlisi de les traduccions de Literatura Infantil i Juvenil al valencià (1976-2007)”
  • José Navarro Gavilán: “Proposta de llibre d’estil per a les administracions valencianes”

Concedixen les beques següents:

    Casto Sorlí Moliner “Vocabulari i terminologia relacionada amb els regadius de l’Alt i Baix Maestrat” 1.500 €
    Sergi Pitarch Sánchez “El futur del valencià als mitjans de comunicació digitals: els blocs” 2.800 €
    Josep Joaquim Sorlí Moliner “Les festivitats locals al Baix Maestrat” 1.500 €
    Isabel Betlloch Mas, Regina Ramon Sapedra, Eusebi Chiner Vives “Vocabulari popular dermatològic Valencià. Equivalències en la llengua castellana i en el llenguatge científic/mèdic” 3.000 €
    Lluís Brines i García “Biografia documentada de Francesc Eiximenis” 4.000 €
    Francesc Vila Martín “Les actituds dels estudiants de postobligatòria envers la lectura en valencià” 2.500€
    Amparo Gasent Moscardó “Estudi dels hel·lenismes a l’obra d’Arnau de Vilanova” 1.500 €
    Rafael Fresquet Fayos “De l’art de bé morir a l’Espill de Ben Viure i per ajudar a ben morir de Jaume Montanyés i Onofre Soler” 3.000 €
    Rosa Gómez Casañ “Etimología de la toponímia mayor de los Serranos” 2.000 €
    Pere-Enric Barreda Edo Àngela Buj Alfara “Vocabulari d’oficis de Catí de Mossén Joan Puig” 1.500 €
    Mª Cruz Cano Cervera, Nicolás Cano Cervera, Ana Isabel Cano Cervera “Recull de termes festers valencians” 2.500 €
    Enric-Miquel Casado Navarro “De ‘Un ensayo’a un assaig fet en regla. Corregir a Bernat i Baldoví” 1.000 €
    Marta Ribó Herrero, Juan Luis Sanchis Forriols “Estudi del vocabulari popular dels agricultors majors relacionats amb pràctiques d’agricultura tradicional i amb varietats locals” 1.500 €
    Marina Requena i Mora, Marta Nicolau Gallego “Les actituds de la joventut davant l’ús del valencià” 1.800 €
    Josep Daniel Climent Martínez “L’obra lingüística d’Enric Valor i Vives” 4.000 €
    Josep Norbert Sancho Chust, Eusebi Chiner Vives, Ana Camarasa Escrig, Isabel Benlloch Mas “L’expressió pneumològica al llenguatge popular valencià: estudi sistemàtic de la terminologia, la paremiologia i la terapèutica tradicional relacionades amb la medicina respiratòria” 1.000 €
    Josep Lluís Santonja Cardona “Epistolari de Joan Valls i Jordà i Estudi i Transcripció” 3.000 €
    Abelard Saragossà Alba “Preposicions que indiquen superioritat i inferioritat” 1.500 €
    Francesc Fenollosa i Ten “Repertori de produccions audiovisuals en valencià” 5.000 €
    Ferran Robles i Sabater “L’aportació alemanya als inicis de la lingüística valenciana” 3.000 €
    Josep Antoni Lluesma Espanya “Les denominacions tradicionals en els sistemes de rec de la Ribera Alta i Baixa” 1.500 €
    Yolanda Estreder i Ortí, Marc Antoni Adell i Cueva “Les actituds de la joventut davant l’ús del valencià: àmbits de detecció” 2.000 €
    Vicent Terol i Reig “Antroponímia medieval d’Ontinyent: de la conquesta a la Germania” 5.000 €
    Agustí Ribera i Gomes, Tomàs Florenci Bordera Bordera “Toponímia històrica dels Alforins” 1.500 €
    Jordi Giménez Ferrer, Jesús Leonardo Giménez Jiménez “Diccionari de dubtes en els usos lingüístics i normativa del valencià” 5.000 €
    Daniel Casals Martorell, Silvia Ureña Reguart “Estudi del programa radiofònic De dalt a baix 2.000 €
      Total 59.600 €

Resultats de l’oral de la JQCV i ajudes al teatre, l’edició i la traducció

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 19 de juny de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2009/7513] (docv núm. 6.047, de 01.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2009/7855] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques per a l’edició en valencià de llibres de text per a l’ensenyament no universitari en 2009. [2009/7856] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 24 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2009. [2009/7853] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

Enquesta d’usos lingüístics en Catalunya (2008)

Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la informació següent:

Les llengües a Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008

Fullet divulgatiu [pdf] sobre els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008. Es tracta d’una estadística oficial duta a terme per la Secretaria de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Idescat, amb l’objectiu de conèixer els usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori.

El PP elimina l’oficina lingüística d’Alboraia

El diari Levante (03.07.2009) es fa referència de l’eliminació de l’oficina de gestió lingüística en Alboraia que ha dut avant l’alcalde del Partit Popular i diputat provincial Manuel Álvaro —a més del lloc de treball que ocupava la tècnica lingüística, l’ajuntament ha amortitzat dèneu llocs més d’altres serveis municipals.

La cdlpv, col·laborant en la iniciativa reivindicativa que duien a termes alguns tècnics lingüístics municipals, envià un escrit d’al·legacions contra la supressió de l’oficina de gestió lingüística. La notícia d’Alfons Garcia sintetitza els detalls de la qüestió:

Les rebaixes arriben a la llengua

Alboraia fulmina l’Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l’acció

[…]

La decisió del consistori d’Alboraia —l’alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP— contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (fvmp) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloïa en el seu punt sisé: «Impulsar la creació o el funcionament d’oficines municipals de promoció del valencià». Just el contrari ha fet ara Alboraia.

[…]