Una faceta laboral de la difusió de l’espanyol

Abans que l’espanyolisme lingüístic se n’ixca del planeta i aconseguixca arribar imperialment a Proxima Centauri, convindria contrastar la política estatal que hi ha darrere d’això. Per una banda tenim (El País, 03.11.2009):

L’espanyol és el segon idioma matern del món

«L’epanyol no està en crisi, tampoc l’Institut Cervantes». Així d’optimista es mostrà ahir la seua directora, Carmen Caffarel, abans de la reunió anual del patronat.

Però, per una altra banda, Sílvia Senz (Addendaetcorrigenda) ens dóna a conéixer altres facetes de la gestió d’eixe institut:

  • El lado oscuro del español como recurso económico (ERE): sentencia contra el Instituto Cervantes en Brasil por contratación irregular de profesores [Veg.]
  • Explotación laboral en la meca del castellano [Veg.]
  • Unas 20 personas deciden crear el Trastero del Cervantes con el objetivo de informar sobre las ilegalidades que se cometen desde hace años [Veg.]
  • El Cervantes no se olvida de la cultura del mobbing laboral y la subcontratación [Veg.]
  • Grijelmo en la picota, o malos tiempos para los capitostes de la política lingüística y cultural española [Veg.]
  • El lado oscuro del español como recurso económico (ERE): sentencia contra el Instituto Cervantes en Brasil por contratación irregular de profesores [Veg.]
  • Los trabajadores del Instituto Cervantes se organizan para denunciar su situación, pese al ninguneo de los medios [Veg.]
  • RAE rica, trabajadores pobres [Veg.]

Conferències sobre les normalitzacions lingüístiques reeixides

Ferran Isabel ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

acpv convida representants del Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques lingüístiques

Avui, a les 19 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània:

«El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística» a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern del Quebec a l’Estat Espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent.

La conferència s’inscriu dins les Jornades sobre les Normalitzacions Reeixides que ha organitzat l’Institut de Política Lingüística d’acpv. L’objectiu d’aquestes jornades és donar a conèixer els processos de normalització lingüística del nostre context europeu i occidental en què la normalitat ha triomfat i que ens poden servir de model i inspiració.

El processos que s’estudiaran són quatre: el Quebec, Flandes, Lituània i Letònia, a més d’una sessió específica dedicada a la situació de la llengua catalana. En tots els casos, seran experts d’aquests territoris els qui expliquen quines han estat les passes que s’han fet per a aconseguir-ho.

Les jornades tindran lloc tots els dimecres del mes de novembre i el primer de desembre i sempre a les 19 hores. Així doncs, la primera conferència és la del 4 de novembre amb «El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística», que anirà a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern de Quebec a l’Estat espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent. El Quebec és un país de llengua francesa que, des de la dècada de 1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització lingüística dins d’un estat federal, el Canadà, en què la llengua i cultura anglesa és àmpliament majoritària, i el Quebec és una particularitat.

La resta de conferències abordaran:

  • «L’estat federal belga i l’estatus del neerlandès a Flandes (des d’una perspectiva històrica)». Dimecres 11 de novembre, a càrrec de Guy Janssens, professor de Lingüística Neerlandesa al Departament de Llengua i Literatures Germàniques de la Universitat de Lieja.
  • «Introducció als processos de normalització lingüística i la necessitat d’una legislació que els doni suport». Dimecres 18 de novembre, a càrrec de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
  • «La independència de Lituània i el procés de normalització lingüística estatal». Dimecres 25 de novembre, a càrrec de Jolanta Zabarskaite, professora associada, doctora en Filosofia i directora de l’Institut de la Llengua Lituana.
  • «La independència de letònia i el procés de normalització lingüística als països bàltics». Dimecres 2 de desembre, a càrrec de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de Recerca de l’Acadèmia de Cultura de Letònia.

L’Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització social del català, sobretot al País Valencià.

Font: Francesc Esteve (Institut de Política Lingüística d’acpv)

www.einesdellengua.com

Eines de Llengua

El web Eines de Llengua, el servei de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) en Internet, a causa del tancament de Geocities i de la remodelació de l’allotjament de webs en Yahoo!, ha hagut de canviar la seua adreça principal.

Això ha permés que el web Eines de Llengua dispose ara de dos dominis propis:

www.einesdellengua.com

www.einesdellengua.org

Per això ja no funcionen les adreces que contenen la ruta www.geocities.com/golls.geo, ja que ara eixa ruta ha estat substituïda per www.einesdellengua.com.

Esperem que tingau cap problema per a accedir-hi i que el web continue sent-vos útil.

El requisit lingüístic i la retòrica sindical / 2

Continuant amb els articles d’anada i tornada entre el secretari de comunicació i política lingüística de cc oo i Francesc Esteve, membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV (veg. «El requisit lingüístic i la retòrica sindical», dtl, 29.09.2009), en podem llegir dos més:

6. Ferran Vicent García Ferrer: «El requisit lingüístic: un conte contat al revés», El Temps, 13.10.2009 [pdf]
7. Francesc Esteve: «Requisit lingüístic: contes fantàstics i comptes clars», El Temps, 27.10.2009

Sociolingüística a la Nucia

Ferran Isabel ens informa a través de la llista Infozèfir del curs següent:

xxiié Curs de sociolingüística de la Nucia «Ensenyament, Difusió i Ús de la Norma Lingüística» (i 2)

— 30-31 d’octubre i 6-7 de novembre de 2009
— Curs de 2 crèdits (CECLEC-UA)
— Certificat de 30 hores de l’IEC-UA

Dedicarem aquesta 22a edició dels Cursos de Sociolingüística de la Nucia a cloure la reflexió que vam encetar l’any passat sobre la norma com a veritable fonament del procés de redreçament de l’ús social de la llengua.

Els ponents d’enguany s’ocuparan dels vessants intern i extern de la norma: la norma i la variació territorial, l’equilibri entre convergència i divergència en la construcció de la norma, el paper que hi correspon a l’expressió col·loquial, la norma gramatical, fonètica i lèxica, la norma i la construcció d’un model lingüístic percebut com a comú pels parlants… Hi ha en aquest curs un espai important per a l’ensenyament de la norma.

Programa

Divendres, 30 octubre, 2009
15.30-16.00h Lliurament de materials als inscrits
Acte d’inauguració
16.00-17.30h Joan Veny (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans). «Norma i diatopia»
17.45-19.15h Maria Josep Cuenca (Universitat de València; Institut d’Estudis Catalans). «Convergència i divergència en la norma catalana actual»
19.30-21.30h Jaume Salvanyà (Assessor lingüístic del Grup Flaix). «Descripció i prescripció: la relació entre l’ús i la norma»

Dissabte, 31 octubre, 2009
09.00-10.30h Joan Solà (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans). «La sintaxi de l’Institut d’Estudis Catalans»
11.00-12.30h Joan Julià-Muné (Universitat de Lleida). «Com cal pronunciar en català els noms propis forans?»
13.00-15.30h Josep Àngel Mas i Castells (Universitat Politècnica de València). «La variació lingüística en l’estàndard oral valencià»

Divendres, 6 novembre, 2009
16.00-17.30h Joaquim Rafel (Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans). «La norma lèxica i el diccionari»
17.45-19.15h Jaume Cabré (Escriptor; Institut d’Estudis Catalans). «L’escriptor i la norma»
19.30-21.30h Sandra Montserrat i Carles Segura (Universitat d’Alacant). «Model fonètic estàndard: reflexions i pràctica educativa»

Dissabte, 7 novembre, 2009
09.00-13.00h Josep Escolano (Universitat d’Alacant). «Seqüències educatives per a aprendre la norma lingüística»
13.15-15.30h Brauli Montoya (Universitat d’Alacant; Institut d’Estudis Catalans). «El català global»

Lloc
Seu Universitària de la Nucia (Marina Baixa),
Antic Col·legi Sant Rafael,
Av. Porvilla, 8, la Nucia

Matriculació
— Import: 60 euros

En virtut de la col·laboració de l’ICE de la Universitat d’Alacant, aquest curs és gratuït per als professors d’escola o d’institut que acrediten prèviament acreditació alguna d’aquestes condicions.
En tot cas, perquè la matriculació siga vàlida cal acreditar la condició de professor al fax 965 90 3839 o al correu electrònic s.seus@ua.es

Més informació: http://www.ua.es/va/estudios/seus/nucia/index.html.

Vídeo de la campanya «Signa per la llengua»

Per a donar suport a la campanya i a l’ús del valencià en Alboraia, vos convidem a presentar queixes davant el síndic de greuges [ací] relatives a mancances que hajau detectat en eixe ajuntament, per exemple, a causa d’este panell municipal que només informa en castellà:

Panell informatiu només en castellà en Alboraia

El text pot ser el següent:

Benvolgut síndic de greuges:

L’Ajuntament d’Alboraia ha instal·lat pels carrers d’Alboraia mobiliari d’informació municipal sobre «Central de policía y de emergencias» que contenen informació només en versió castellana (tal com indica el títol que hem reproduït). Amb eixa actuació els dirigents municipals ha menystingut els drets lingüístics dels ciutadans i han infringit la legislació vigent (Llei 4/1983 i Constitució espanyola de 1978, entre altres normes), en no haver disposat els mitjans per a informar i relacionar-se amb els ciutadans en les dos llengües oficials.

Espere que prengau les mesures adients per a fer que l’Ajuntament d’Alboraia esmene la discriminació a què està sotmetent els ciutadans d’Alboraia i que adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans d’Alboraia.

Nova versió de la memòria de traducció de Sofcatalà

Softcatalà oferix la nova versió de la seva memòria de traducció

Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d’un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l’original, en aquest cas el parell anglès – català.

Les memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l’homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s’ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d’ús força estès en el món professional de la traducció.

La versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s’hi inclouen l’OpenOffice.org 3.0, el Gnome 2.26, el Mozilla, el Firefox i Thunderbird, l’Abiword, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Fedora i parcialment Ubuntu.

La memòria de traducció s’ofereix en format PO seguint els estàndards de GNU Gettext i en format TMX, un format que facilita l’intercanvi de memòries de traducció entre sistemes de traducció assistida.

Teniu tota la informació sobre com utilitzar aquesta memòria de traducció i d’on baixar-la a memòria de traducció de Softcatalà.

Fent públic aquest corpus amb més de 180.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l’abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

Oferta laboral a Menorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Des de la uib cercam professors per fer classes de català a Menorca. Es tracta de fer cursos de redacció i de dicció per a personal d’ib3.

Heu de tenir en compte que els cursos es faran en horari d’horabaixa i que per poder accedir a la feina heu de viure a Menorca.

Si creis que us pot interessar, podeu escriure a amassuti@gmail.com i deixar les vostres dades i el telèfon de contacte.