Els usos lingüístics del professorat del sud valencià

La tasca d’esbrinar els mecanismes que provoquen o impedixen l’ús real del valencià té un nou element de suport en el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí 2008-2009 de Joan-Carles Martí i Casanova (editat per l’associació El Tempir). Mentres no el llegim, podem llegir el comentari que n’ha fet Vicent Baydal en el diari L’informatiu.com (22.02.2010), on comenta, entre altres coses:

Així arribem al punt central en què la majoria d’autors que tracten sobre la qüestió insisteixen una i una altra vegada: l’ús del valencià crea l’ús exponencial del valencià, de la mateixa manera que, inversament, «el desús crea una hecatombe de desús». Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar.

Pel valencià en la funció pública

El diari El País (02.03.2010) inclou una nota breu d’interés lingüístic i parlamentari:

A favor del valencià en la funció pública

Vicenta Crespo, portaveu del pspv en la comissió de política lingüística de les Corts, ha presentat una proposició no de llei urgent per a instar el Consell a exigir el coneixement del valencià per a accedir a la funció pública. L’objectiu és «garantir el coneixement d’esta llengua en les administracions valencianes», va precisar Crespo després de reunir-se amb les plataformes i sindicats de l’ensenyament, que es congratularen per la iniciativa. —n. c.

Com sabem molt bé, el que cal garantir és l’ús, perquè les estadístiques sobre titulacions ens indiquen que el coneixement està assegurat —tot i que el desús també perjudica la capacitació, és clar.

D’altra banda, en tot cas, resulta esperançadora eixa proposta, atés que podria afavorir que el sindicat ugt es convencera de la necessitat d’aplicar eixe mateix principi en l’estatut dels funcionaris de les Corts que s’està negociant actualment, i podrien actuar conjuntament en eixe sentit amb els altres sindicats participants (cc oo i stas).

Biblioteca tècnica de política lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia la informació següent:

La Secretaria de Política Lingüística posa en línia els dos primers volums de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística

Es tracta d’una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a les persones interessades en la llengua

La Secretaria de Política Lingüística ha posat en línia una nova col·lecció de publicacions digitals adreçades a l’actualització i al suport tècnic dels professionals de la llengua catalana i a les persones interessades en la llengua en general.

La col·lecció s’estructura seguint sis sèries: Criteris Lingüístics, Dades i Estudis, Didàctica, Documents Occitans, Legislació Lingüística i Polítiques Lingüístiques. En un futur, i tenint en compte el caràcter interdisciplinari inherent a l’aplicació de la política lingüística s’atendran temàtiques com el màrqueting i la publicitat, la mediació i les tecnologies de la informació i la comunicació entre d’altres.

Des d’avui es poden consultar a http://www.gencat.cat/llengua/BTPL.

Els primers volums són un llibre de citació bibliogràfica i l’informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis:

Citació bibliogràfica

Amb la finalitat de facilitar la presentació de la bibliografia, la Secretaria de Política Lingüística proposa un seguit de criteris que es basen, sobretot, en el llibre Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos, que també estan en sintonia amb els criteris establerts pel Termcat. S’hi troben orientacions precises per abordar els dubtes que es plantegen en la redacció de treballs, informes o altres documents.

L’estructura, que se centra en les diverses parts de la citació, facilita la ràpida localització de les solucions.

Informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis

El llibre descriu la situació lingüística a les empreses de serveis de Catalunya a partir de les dades aportades per diferents enquestes dutes a terme entre els anys 2004 i 2007. Els resultats es presenten en tres grans blocs dedicats, respectivament, al context sociolingüístic, als usos i a les actituds. També inclou una anàlisi dels usos lingüístics segons les característiques de les empreses i una aproximació als factors que expliquen els diversos comportaments.

El treball es tanca amb unes conclusions que destaquen la importància d’aspectes com la cultura corporativa a l’hora d’establir usos lingüístics en les organitzacions.

Font: Secretaria de Política Lingüística

La multa de Rajoy per retolar només en castellà

L’any 2008, Mariano Rajoy va fer servir el cas de la multa per la retolació d’un negoci a Catalunya per a carregar contra la gestió lingüística de la Generalitat catalana. La justícia ha conclòs (per ara) que la multa imposada era correcta i que, tal com defenia el mateix ciutadà afectat, Nevot, no hi ha persecució lingüística, contràriament al que pretenia el líder del pp espanyol (Avui, 02.03.2010):

La jutge esgrimeix la Constitució per avalar les multes lingüístiques de la Generalitat

El tribunal desestima el recurs de l’API de Vilanova defensat públicament per Rajoy. Carrega contra la seva falta d’arguments. La sentència, redactada i feta pública en castellà, argumenta que la llei de Política Lingüística garanteix el dret a la igualtat

La demanda lingüística

El passat 12 de febrer d’enguany el diari El País treia un titular d’eixos que cada dos per tres ens fan caure de tos perquè ens tornen a descobrir la sopa d’all:

L’oferta genera demanda

La petició de classes universitàries en valencià despega en Castelló, puja en València i Alacant, i cau en Elx, que no impartix ni un crèdit en la llengua

Podeu trobar la notícia completa ací; el quadre comparatiu de dades és el següent:

Ajudes per a empreses i per a la traducció i l’edició literàries

El docv publica hui la informació següent:

Orde 5/2010, de 15 de febrer, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les empreses, comerços i indústries, radicades a la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2010. [2010/2076] [pdf]

Orde 6/2010, de 15 de febrer, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2010. [2010/2078] [pdf]

Planificació lingüística urbana

El cusc-ub ens envia la convocatòria següent:

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim el plaer de convidar-vos a la conferència «Planificació lingüística en entorns urbans. Pràctiques i reptes: el cas de Barcelona» a càrrec de Emili Boix (ub) i Jordi Font (cpnl).

L’acte tindrà lloc el dia 26.02.2010 a les 12h a la sala del professorat (5è pis, edifici Josep Carner), Filologia Catalana.

Cordialment,

Vanessa Bretxa

Informació distribuïda per:

Observatori csuc– Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65 Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc

Plans d’estudis de la Universitat Jaume I

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 2 de febrer de 2010, de la Universitat Jaume I de Castelló, per la qual es publiquen els següents plans d’estudis que ja han sigut verificats pel Consell d’Universitats i autoritzats per la comunitat autònoma valenciana: graduat/da en Relacions Laborals i Recursos Humans, graduat/da en Turisme, graduat/da en Química, graduat/da en Enginyeria d’Edificació, graduat/da en Estudis Anglesos, graduat/da en Traducció i Interpretació, graduat/da en Comunicació Audiovisual, Graduat/da en Publicitat i Relacions Públiques, graduat/da en Periodisme. [2010/1456] (docv núm. 6.210, de 19.02.2010)
– vegeu text

Els serveis lingüístics municipals

No és estrany sentir parlar repetidament i repetitivament de l’increment de serveis lingüístics en les administracions locals. Fa poc que Font de Mora es comprometia a això durant l’acte de presentació d’un protocol en què participaven la Generalitat, l’avl i algunes entitats locals.

En canvi i al mateix temps, hi ha serveis lingüístics vacants i, per una altra banda, un cas ben concret i aclaridor, Alboraia (ajuntament de PP) ha tancat el seu servei lingüístic sense justificar com farà a partir d’ara per a complir amb el servei que està obligada a donar als seus veïns. Això, a més de ser un acte que va en contra de les declaracions polítiques dels dirigents del Partit Popular i dels membres del govern valencià, va en contra del que indicava un document de la Direcció General de Funció Pública del 1999, document que ja indicava que les funcions que porten avant els serveis lingüístics municipals tenen «un suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un treball del grup B».

La documentació administrativa pot ser objecte de lectures diverses. Esperem que l’avl complixca la seua part del protocol. Pel que fa al document de la Direcció General de Funció Pública i a les actuacions polítiques, ja hem vist que no acaben de concordar. La cdlpv va fent per tal d’aconseguir eixa harmonia.

Els usos lingüístics en les Corts

El diari Levante (15.02.2010) es fa ressò de les dades que recull una fitxa de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) relativa als usos lingüístics dels diputats en les Corts Valencianes:

El valencià cau en les Corts

Una anàlisi de la Plataforma (sic) per la Dinamització Lingüística del País Valencià demostra que el valencià s’utilitza menys en el parlament autonòmic. En este mandat, només 23 diputats han usat —exclusivametn— la llengua d’Ausiàs March dels 107 diputats que de moment han pujat al púlpit de les Corts.

Les dades sobre l’ús lingüístic estan en la fitxa («Diputats valencians») corresponent del web Eines de Llengua, el web de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV), una associació de tècnics lingüístics preocupats professionalment per la seua faena i per la política lingüística que s’aplica al País Valencià. La idea és conéixer la realitat de l’ús i, si és possible, que això impulse l’interés per millorar la situació.