La titulació de filologia catalana en les oposicions valencianes

Vilaweb ens informa d’una novetat legal important:

El govern valencià inclou filologia catalana en les oposicions de docents després d’una trentena de sentències

[…] La negativa, fins ara, del Consell havia empès alguns sindicats educatius, com l’ste, cc oo i fete, i Acció Cultural a presentar recursos que sempre havien resultat en sentències contràries al govern.
[…]

Efectivament, en la Resolució de 27 d’abril de 2010, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyança Secundària, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes i professors tècnics de Formació Professional (docv núm. 6.257, de 30.04.2010) conté l’annex següent:

ANNEX X

Titulacions que eximixen de les proves de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana

Per a l’exempció de la prova de Valencià:
– Llicenciatura en Filologia, Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre.
– Diploma de Mestre de Valencià.
– Certificat de Capacitació per a l’ensenyament en valencià.
– Certificat d’Aptitud per a l’Ensenyança en Valencià.
– Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat universitari que acredite haver superat el Nivell II del Pla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat no Universitari.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Superior dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Mitjà dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat acadèmic d’haver obtingut el Certificat d’Aptitud de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat acadèmic d’haver superat el Cicle Elemental de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Intermedi de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Avançat de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en almenys tres cursos d’entre BUP i COU.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos de la Formació Professional.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos del Batxillerat.
– Haver obtingut la qualificació d’apte en la prova corresponent a les oposicions convocades a partir de l’any 2002.

Per a l’exempció de la prova de castellà:
– Titulació universitària expedida per una universitat espanyola.
– Títol de Batxillerat (BUP) o Batxillerat (LOGSE) expedit per l’Estat espanyol.
– Títol de Tècnic Especialista (FP2) o Tècnic Superior expedit per l’Estat espanyol.
– Diploma d’Espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o Certificat d’Aptitud d’Espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d’idiomes.

El Reial decret 1.954/1994, només recull la denominació filologia catalana, que és la titulació a què equivalen la filologia valenciana i la secció hispànica (valencià).

Els revesos judicials (Levante, 06.05.2010) patits per la Generalitat popular en esta qüestió al final sembla que els ha dut a «acatar» les decisions dels tribunals i a respectar les raons legals, sindicals i universitàries.

Els serveis lingüístics municipals

El diari Levante (02.05.2010) publicava un article de Vicent Xavier Contrí en què es feia un petit repàs a la situació dels serveis lingüístics municipals:

Només 71 dels 542 ajuntaments disposen d’oficina de promoció del valencià

Els tècnics de normalització lingüística es queixen de la marginació dels seus departaments amb reglaments d’ús de la llengua que no s’apliquen – El Consell es comprometé a impulsar oficines en municipis de més de 5.000 habitants

Des de la cdlpv, amb el web Eines de Llengua, podem aportar documentació que permet conéixer una mica més el panorama dels serveis lingüístics municipals. En concret, podeu accedir a l’apartat de legislació lingüística, que conté un munt de reglaments lingüístics, la localització dels serveis lingüístics municipals i més informació específica d’eixe àmbit de la gestió lingüística de les administracions públiques valencianes.

Finalment, este mateix Diari per a Tècnics Lingüístics (dtl) es preocupa de difondre i facilitar l’accés a la informació relacionada amb els serveis lingüístics municipals.

Borsa de tècnics lingüístics del Consell de Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozefir la informació següent:

boib núm. 67: bases generals per a la convocatòria d’una borsa de tècnic/-a superior de normalització lingüística del Consell de Mallorca. [Document en pdf

Font:
Secció de Dinamització
Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 593
www.conselldemallorca.cat

La realitat plurilingüe

El diari El País (29.04.2010 i 03.05.2010) publica dos articles relacionats amb la gestió lingüística dels territoris i de les institucions:

«Senyories, l’Espanya real és plurilingüe»

El Senat accepta, amb l’oposició del pp, estudiar que es puguen parlar totes les llengües en el Ple

El nuc gordià de Bèlgica

La caiguda del govern de coalició i l’avançament de les eleccions obeïx al vell conflicte sobre bilingüisme en la circumscripció que envolta la capital

El segon article, a més, inclou un dels tradicionals malentesos sobre el que són o deixen de ser les llengües:

La Bèlgica que hui coneixem va nàixer en 1830 amb molts condicionaments i amb el pecat original d’optar pel francés de les elits nacionals (brusselencs, valons i flamencs) com a llengua oficial, en detriment del neerlandés, llavors un conjunt de dialectes de les zones més desfavorides del país.

El periodista (Ricardo Martínez de Rituerto) contraposa una llengua amb un ens que contenia dialectes, però que sembla que no fóra una llengua. A més, podem observar l’eufemisme optar. No és la primera vegada (dtl, 01.10.2007) que no acabem d’entendre de què parlen.

Idees valencianistes i sobre política lingüística

El diari Levante (27.04.2010) extrau alguns fragments de la intervenció (21.04.2010) de la companya Nathalie Torres en el seminari «Debat sobre idees valencianistes» organitzat per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i el sindicat Bloc d’Estudiants Agermanats en la Universitat de València. En resum:

«La cuestión no es qué valenciano se ha de usar, sino que la lengua se hable»

La lingüista Nathalie Torres exige el fin de las discusiones sobre el modelo lingüístico y la implementación de políticas que hagan del valenciano una herramienta práctica y dignificada de comunicación.

Renovació del Multicerca

Multicerca, el cercador múltiple per a tècnics lingüístics
Llancem una nova versió del Multicerca, el cercador múltiple de la cdlpv. Tot i que continua sent un producte igualment artesanal i amb una aparença poc polida —la qüestió de l’estètica encara no l’hem resolta—, amb la nova versió tenim una organització més consistent temàticament que creiem que orientarà millor les cerques, ja que hem disposats els recursos en les seccions següents:

català, històrics, multilingüe, medicina, terminologia, gramàtica, refranys, traducció, espanyol-castellà, portugués, anglés, dret i economia, tècnics, èuscar, francés, italià, toponímia, natura, literatura

L’accés a cada secció s’aconseguix ara directament gràcies a unes noves caixes localitzadores i els botons situats a la banda de dalt de la pàgina. A més, continua havent-hi, com sempre, al començament del quadre de continguts, la secció general que inclou les fitxes de dubtes i terminologia i diverses opcions de Google.

Per a aquells que estan massa acostumats per a canviar de configuració o que la preferixen, mantenim l’accés a la versió clàssica del Multicerca en l’adreça www.einesdellengua.org/Multicerca/entornclassic.htm.

Esperem que la nova versió del Multicerca vos siga encara més útil.

La pederàstia i les murmuracions

La companya Imma Navarro, tècnica lingüística de la Generalitat valenciana, publicà un article d’opinió en el diari Levante (31.03.2010), article interessant des de diversos punts de vista:

La semàntica i el papa

Immaculada Navarro Tomàs

El papa Benet xvi, al sermó del Diumenge de Rams, digué que Déu dóna força per a «no dejarse intimidar por las murmuraciones de las opiniones dominantes». Segons el diccionari de la Real Academia Española, una de les acepcions del terme «murmurar» és «hablar entre dientes, manifestando queja o disgusto por algo», i una de les acepcions del teme «denunciar» és «dar a la autoridad judicial o administrativa parte o noticia de una actuación ilícita o de un suceso irregular». A través de senzills exemples entendrem com la sinonímia entre denúncia i murmuració resulta impossible: imagine vosté que la policia local de trànsit li posa una «murmuració» de 300 euros per conduir sota els efectes de l’alcohol… O que el cas Gürtel es destapà arran d’una «murmuració» interposada per un ex regidor del pp, o que durant una missa els assitents responen a les interpel·lacions del capellà «denunciant» una oració.

¿Resulta, doncs, que al sermó s’utilitzen eufemismes i les denúncies per abusos sexuals a menors que coneixem gràcies als mitjans de comunicació, s’hi anomenen «murmuraciones», de la mateixa manera que el prelat parla de «efebofilia», terme que evoca la imatge d’un efebus-adolesecent reguapo, que res té a veure amb la imatge que evoca la paraula «pederastia»? Aleshores, el papa, quan era Ratzinguer, que no papa, i, segons explica el New York Times, tapà a un sacerdot nordamericà que abusà sexualment d’unes 200 persones menors d’edat sordes, quin acte va cometre? Sordo-sordoefebofília? Ni aquest terme, ni el terme «efebofilia» no consten, de moment, al diccionari de la Real Academia Española.

En canvi, el terme pederastia sí que el recull el diccionari de la RAE: «Abuso sexual cometido con niños», i resulta que els abusos sexuals són un delicte inclòs al títol VIII del capítol II (art. 181 al 183) de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre del Codi penal. I el Codi penal no murmura, tipifica delictes i condemna.

Requisit de competència lingüística

El butlletí Notícia Jurídicas ens envia la informació següent:

Orden FOM/896/2010, de 6 de abril, por la que se regula el requisito de competencia lingüística y su evaluación (boe núm. 89, de 13 d’abril de 2010)

L’Organització d’Aviació Civil Internacional va introduir, mitjançant l’aprovació de l’esmena 164 de l’annex 1 (llicències al personal) del Conveni sobre aviació civil internacional de 7 de desembre de 1944, el requisit de competència lingüística per a pilots d’avió i helicòpter i per als controladors de trànsit aeri. Això suposa l’exigència de parlar i comprendre l’anglés o l’idioma utilitzat per l’estació terrestre amb què es produïxen les comunicacions radiotelefòniques.

I podem llegir en l’ordre esmentada:

En Espanya, exclusivament es practicaran anotacions del nivell de competència lingüística en anglés i en castellà.

Era previsible, ¿no?, això és eixa Espanya, ¿no?