L’idioma espanyol abans que res

El diari El País («¿El idioma antes que el talento?» de Sebastián Tobarra, 06.09.2010) ens oferix un reportatge sobre la valoració de la possible regulació lingüística (un decret) que s’està preparant en l’àmbit universitari català. De tot el que s’hi comenta, podem destacar dos detalls que fan pensar. Un serien les paraules (potser el periodista no les ha transcrites bé) de Jesús Esteban García (secretari general de la Federación de Asociaciones de Catedráticos Universitarios):

La llengua espanyola és oficial en tota Espanya i és un deure i un dret usar-la.

Podem vore que no identifica de quina llengua parla, tot i que podem entendre que es referix a l’«única» que és espanyola, pel que sembla. D’altra banda, sembla que diga que és un deure usar-la, tot i que el deure és simplement conéixer-la, tal com indica la Constitució espanyola per al castellà (art. 3).

Una altra referència simptomàtica és en negatiu, és a dir, en allò que no es diu ni de passada en el reportatge. Per exemple:

Ni en el País Basc ni en Galícia s’exigix demostrar que saben èuscar o gallec a tots els docents universitaris.

A més, salta a la vista que l’article no parla de les regulacions lingüístiques, de les normes institucionals sobre l’ús de les llengües, sinó que tracta el «problema» que representa per a alguns la regulació de l’ús de les llengües diferents de la castellana, ja que esta llengua —com ja hem vist en les paraules de Jesús Esteban— és un deure «pressuposat». Per això, no apareix cap referència a l’exigència de l’ús dels castellà en les normatives universitàries. Tanmateix, podem trobar en les convocatòries universitàries el requisit següent:

[…] español, que será la lengua oficial en la que tendrá lugar el desarrollo del concurso y cuyo conocimiento será exigible a todos los participantes.

Eixa manera d’enfocar la qüestió recorda massa allò que sol passar quan en una conversa algú diu «canviem de tema, parlem de putes, ¿com està ta mare?».

La sentència del constitucional sobre l’estatut i la llengua catalana

Per si algú s’hi pot acostar i enviar un resum de l’acte i de la qüestió:

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim el plaer d’informar-los que aquest dimecres 8 de setembre se celebrarà l’acte: «La llengua catalana i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Anàlisi i perspectives». L’acte tindrà lloc a les 18:30 a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) i comptarà amb les intervencions de:

  • Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret.
  • Francesc Xavier Vila, professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació.
  • Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte ha estat organitzat per l’iec, Secció Filològica de l’iec, Societat Catalana de Sociolingüística – iec, amb la coŀlaboració d’Òmnium Cultural.

………………………………….
Informació distribuïda per:
Observatori csuc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc

Mentrestant, podeu començar a documentar-vos amb la Revista Catalana de Dret Públic.

Softcatalà opta pel traductor Apertium

Softcatalà opta pel projecte Apertium com a eina de traducció:

Durant els darrers anys Softcatalà ha utilitzat el traductor Internostrum [1] a la seva web per tal d’oferir un servei de traducció automàtica [2] català-castellà de qualitat. Internostrum es va desenvolupar a la Universitat d’Alacant al voltant de l’any 2000, concretament pel grup d’investigació Transducens del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics. Aquest grup també va ser el responsable del desenvolupament del traductor castellà-portugués del portal Universia.

Des de l’any 2004, i sorgit d’un projecte per tal de fer traductors lliures entre les llengües oficials a l’estat espanyol, es va començar a dissenyar i desenvolupar una plataforma de traducció automàtica lliure, que permetera fer traductors entre diversos parells de llengües, i a aquesta plataforma se li va donar el nom d’Apertium [3]. Així, Apertium és hereva de la filosofia dels traductors Internostrum i Universia, però programat des de zero per aconseguir millors resultats, amb traductors més flexibles i molt més eficients. A més, durant aquestos anys, i gràcies tant a projectes finançats per organismes oficials (Generalitat de Catalunya, Govern espanyol i romanés o la Universitat d’Alacant, entre altres), empreses com Google —a través de dues participacions al Google Summer of Code—, Prompsit, Eleka… i desenes de programadors voluntaris de la comunitat d’Apertium, el traductor actualment permet traduir entre vora una trentena de llengües.

Amb l’adopció d’Apertium a Softcatalà aconseguim diverses coses: en primer lloc, oferir un traductor de més qualitat als nostres usuaris, ja que es troba en constant desenvolupament. De fet, hem instaŀlat Apertium al nostre servidor utilitzant l’evolució un projecte nascut al Google Summer of Code de l’any passat, ScaleMT [4], que permet crear serveis web eficients amb Apertium.

En segon lloc, disposar d’un traductor de codi lliure, que podem personalitzar, adaptar a les nostres necessitats, i millorar amb la coŀlaboració dels usuaris a partir dels seus suggeriments. Així, en poques setmanes implantarem un sistema d’enviament de suggeriments per tal d’aconseguir millorar poc a poc els traductors disponibles.

En tercer lloc, disposem de traductors entre més parells de llengües: a més del castellà ⇆ català (amb possibilitat d’utilitzar formes valencianes), ja es troben en funcionament els parells francés ⇆ català, portugués ⇆ català i anglés ⇆ català, i properament afegirem català ⇆ occità (amb possibilitat de formes araneses) i el català → esperanto.

I, en quart lloc, a partir d’ara disposem del traductor instalat en els nostres propis servidors, cosa que ens permetrà tindre’l més integrat al nostre web, tindrem més control sobre el mateix i així podrem actuar més ràpidament si es produeix cap problema.

Ja podeu fer ús del nou traductor de Softcatalà [5].

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Diada estellesiana del 4 de setembre

La iniciativa ja he tingut bona cosa de ressò (ha arribat també a Facebook). Podíem llegir en el diari Levante (20.07.2010):

Una nova tradició valenciana pren cos. El pròxim 4 de setembre se celebrarà en diversos pobles la «Festa Estellés», un sopar o dinar popular que, amb el pretext de commemorar el naixement del poeta de Burjassot amb poemes seus i plats típics valencians, pretén reivindicar la cultura i la llengua a imitació del «Burns Súper» escocés.

La guspira que ho havia encés tot era la carta de convit de Josep Lozano Lerma:

Estimada amiga o amic:

Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes —i a lamentar-se sempre estem a temps— o positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.

Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària —la fan ja dos segles i escaig— el Burn’s souper, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.

La meua proposta és la següent:

Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I per què el poeta de Burjassot? Perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.

Crec que l’organització pot ser ben fàcil, pel mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o coŀlectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:

a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent.
b) Sopar o dinar ben dinats o sopats.
c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.

Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m’agradaria que m’ho diguéreu, perquè l’exemple vostre també podria encoratjar altres grups o coŀlectius.

De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.

I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.

Atentament,

Josep Lozano

Jornada sobre el català en l’àmbit juvenil

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Jornada «El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil»

Dies: 11 i 12 de novembre del 2010
Lloc: Palau de Fires i Congressos de Tarragona

Es tracta d’una trobada que té com a objectiu exposar experiències reeixides i de donar a conèixer propostes pràctiques en relació amb l’extensió de l’ús del català entre els joves.

Està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la URV, el Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la coŀlaboració de la Diputació de Tarragona i els Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona.

La jornada combinarà la vessant acadèmica amb una vessant més aplicada orientada a difondre actuacions pràctiques concretes. D’aquesta manera, es pretén que les conclusions puguin interessar un ampli ventall de perfils: tècnics lingüístics, entitats i associacions que treballen per al foment de la llengua, agents educatius, etc. La jornada se centrarà en dos eixos: els usos interpersonals i la creació de contextos facilitadors de l’ús de la llengua, i la relació entre els joves, els mitjans de comunicació i el consum cultural en llengua catalana.

PROGRAMA

Dijous 11 de novembre

9.15 – 9.30 h Recepció dels assistents i lliurament de la documentació.

9.30 – 10 h Presentació de la jornada.

10 – 11.15 h «El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana», a càrrec d’Albert Bastardas.

11.30 – 11.45 h Pausa – cafè.

11.45 – 14 h Taula rodona. Els usos interpersonals de la llengua i la creació de contextos facilitadors (I): experiències als territoris de parla catalana.

– «Experiències d’extensió de l’ús del català en l’educació en el lleure. El Taller d’Educació per la Llengua», a càrrec de Carles Palau, vicepresident de Tallers per la Llengua.

– «Extensió i consolidació de l’ús de la llengua entre adolescents i joves: experiències i propostes aplicables o adaptables a realitats diverses», a càrrec d’Escola Valenciana.

– «Trobades entre joves autòctons i joves nouvinguts per crear un entorn que estimuli l’ús de la llengua», a càrrec de Paula Pluxà, cap del Departament de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma.

16.00 – 17.00 h «Els efectes lingüístics del pas de l’ensenyament primari al secundari», a càrrec de Vanessa Bretxa.

17.00 h – 17.30 h Pausa.

17.30 – 19.00 h Taula rodona. Els usos interpersonals de la llengua i la creació de contextos facilitadors (II): experiències a les comunitats lingüístiques basca i gallega.

– «Duplo R: regueifa i rap. Una experiència dinamitzadora de la llengua gallega», a càrrec de Marta Souto González (responsable del Servei de Normalització Lingüística del Consell de Vigo).

– »Programes per promoure l’ús del basc en l’àmbit del temps lliure dels nens/nenes i joves: Kuadrillategi i altres», a càrrec de la Urtxintexe Eskola.

Divendres 12 de novembre

9.00 – 10.00 h «Aproximació macrosociològica al coneixement i l’ús del català entre els joves», a càrrec de Miquel Àngel Pradilla i Joaquim Torres.

10.30 – 12 h Taula rodona. Joves, mitjans de comunicació i consum cultural (I): música, premsa musical i ràdio, a càrrec de Lluís Gendrau (Grup Enderrock), Judith Rodríguez (Grup Flaix) i Joanjo Ardanuy (projecte «Canto sense vergonya» de la Secretaria de Política Lingüística a Lleida).

12.00 – 12.30 h Pausa – cafè.

12.30 – 14.00 h «Trajectòries i perfils lingüístics dels joves catalans», a càrrec de Joan Pujolar.

15.30 – 17.00 h Taula rodona. Joves, mitjans de comunicació i consum cultural (II): televisió i Internet, a càrrec de Pep Blay (diversos mitjans) i Raül Tidor i Oriol Grau (Televisió de Catalunya).

17.00 – 18.00 h Conclusions i cloenda.

El català a Perpinyà

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

L’Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l’Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l’objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l’acord no es quedi en paper mullat.

Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la Carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l’alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió «pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n’estem orgullosos i que la volem promoure».

El pròxim objectiu de l’Ajuntament és que la Carta municipal per a la llengua catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l’Ajuntament de Perpinyà s’ha anat desenvolupant, sobretot en l’àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l’alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

Font: 3cat24.cat (11-6-2010)

La classificació dels tècnics lingüístics valencians

Durant el debat de la nova llei de la funció pública valenciana els diputats van trobar adient parlar una mica de la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana i de qüestions relacionades com el requisit lingüístic. Ho podeu llegir en el Diari de Sessions del 10.06.2010 de la Comissió de Governació. En extracte:

[Diputada Huesca Rodríguez] Respecto a la enmienda 307, es para corregir una situación que se da en el colectivo de técnicos en promoción lingüística de la Generalitat valenciana, el cual que encuentra en el grupo A2, y ha hecho una propuesta de reclasificación laboral al grupo A1; ocupan, desde hace más de veinte años, una categoría profesional inferior a su titulación y el trabajo que realizan como grupo A2 es idéntico al trabajo del grupo A1, desde el primer día.

Además, por ejemplo, todas las convocatorias de La Generalitat para técnico en promoción lingüística de los grupos A1 y A2 son idénticas, son los mismos temarios de oposición y es el mismo trabajo. Y otro ejemplo es que en el resto de comunidades autónomas, los traductores o técnicos en promoción lingüística son A1.

Ahora tenemos la oportunidad de corregir la situación de este colectivo a través de estas enmiendas y, por tanto, en la nueva ley, y poder consolidar así una reivindicación histórica. Además, es un colectivo poco numeroso y su reclasificación no supone en absoluto un gran gasto público. […] [Diputat Pañella Alcàcer] Sí que n’hi ha una que volia fer esment també, que és el coŀlectiu de tècnics de promoció lingüística, és el cos, diguem, on diu…, vostés proposen el cos superior de gestió i de promoció lingüística, l’A2-03. Nosaltres proposem que eixe cos se denomine també «a extingir», perquè també hi ha una disfunció. El coŀlectiu de tècnics en promoció lingüística, que són de l’antic grup B, pertanyen a l’antic grup B i l’actual A2. Les funcions que realitzen coincidixen amb els assessors lingüístics, que són A1. I això ho podem vore fins i tot en temaris d’oposicions, que són idèntics.

Tampoc podem trobar diferències en les funcions. I si volem comparar la resta de comunitats autònomes en llengua pròpia, tots els funcionaris de la traducció i de normalització lingüística són del grup A1. Ací, normalment, la majoria són del grup A2. No obstant, la majoria d’ells són llicenciats, o siga, reunixen el requisit per al grup A1. […]

La diputada del Partit Popular Quinzá Alegre rebutja la reclassificació proposada dels tècnics lingüístics, això sí, sense dir-ho, ja que nega la possibilitat de declarar el grup A2 com a grup a extingir, que era la via proposada pels diputats anteriors per a permetre la classificació del tècnics en el grup A1 i la continuïtat dels que no posseïren la titulació.

D’altra banda, la nova llei també establix explícitament la classificació dels tècnics lingüístics de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana:

Administració especial
Cos: Superior tècnic de traducció i interpretació lingüística de l’administració de la Generalitat A1-07
Requisits: Llicenciatura en Filologia o llicenciatura en Traducció, o bé, títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, d’acord amb els plansd’estudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.

Grup/Subgrup professional: A1
Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

Administració especial
Cos: Superior de gestió de promoció lingüística de l’administració de la Generalitat A2-03
Requisits: Mestre i diploma de Mestre de Valencià, o bé, títol universitari oficial de grau que, d’acord amb els plans d’estudi vigents, habilite per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos i diploma Mestre de Valencià.

Grup/Subgrup professional: A2
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució, control, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de coŀlaboració tècnica amb el cos superior i les pròpies de la professió relacionades amb les activitats de traducció i interpretació lingüística.

I pel que fa a les titulacions actuals, podem llegir:

Disposició transitòria novena
Règim transitori d’accés a determinats cossos i escales

Fins a l’acabament del procés d’implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, continuaran sent vàlides per a l’accés als cossos que s’indiquen, tres anys de les llicenciatures següents:

1. Cos Superior de Gestió de Promoció Lingüística (A2-03): Filologia.
[…]

Petita cronologia actual contra l’ús del valencià

El diari El País (05.07.2010) ens oferí fa unes setmanes una panoràmica sobre la «devaluació del valencià», segons dien, amb un títol poc afortunat, ja que no és devalua el valencià, sinó l’exerici democràtic dels drets lingüístics i a l’educació dels ciutadans valencians. N’extraiem la cronologia indicativa que oferien:

Del compromís en l’ús del valencià al veto al requisit lingüístic

  • 12 d’abril de 2003. Francisco Camps promet: «No donaré un pas arrere» en l’ús del valencià.
  • 20 de novembre de 2003. La Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) alerta que «la salut del valencià és precària» i demana un major impuls als 20 anys de la Llei d’ús i ensenyament (luev).
  • 25 de novembre de 2004. Camps du el conflicte lingüístic a les Corts en vespres del memoràndum de la Unió Europea que reconeix la llengua.
  • 25 d’octubre de 2005. L’avl apressa a signar un «nou pacte cívic» davant la reculada del valencià.
  • 18 de setembre de 2007. Als 25 anys de la luev, Escola Valenciana torna a demanar que es cataloguen les places docents de secundària.
  • 5 de març de 2008. El Tribunal Superior de Justícia (tsj) jutja si el Consell vulnera el dret a estudiar en valencià, després d’una denúncia d’Escola.
  • 15 de març de 2009. Trencades les negociacions amb la Plataforma per l’Ensenyament Públic, el conseller Alejandro Font de Mora renuncia en públic a la catalogació de places.
  • 27 de març de 2009. El Consell de Camps veta un acte d’Escola Valenciana en la Biblioteca Sant Miquel dels Reis hores abans de començar.
  • Juliol de 2009. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia qualifica l’actitud del Consell de «temerària» davant els incompliments d’una trentena de sentències que reconeixen el títol de filologia catalana.
  • 21 de juny de 2010. Un esborrany d’Educació dificulta el valencià en els centres castellanoparlants.
  • 29 de juny de 2010. El PP vota en contra de les esmenes de l’oposició per a exigir el requisit lingüístic en l’administració valenciana

Una data que la periodista Neus Caballer no ha tingut en compte i que algun dia caldrà caldrà comprovar quin sentit tenia: el 24 de novembre de l’any passat Font de Mora anuncia una plataforma de traducció de documents… Ah, sí, i es signa un protocol entre la Conselleria d’Educació de Font de Mora, l’avl i 61 entitats locals (entre les quals no hi havia Alboraia, supose, on el Partit Popular acabava de suprimir el servei lingüístic).

Històries de joguets

La secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la informació següent:

Toy Story 3, la gran evasió s’estrena dimecres amb 12 còpies doblades al català

Aquest és l’últim film d’animació de Disney-Pixar

Aquest dimecres arriba a les pantalles Toy Story 3, la gran evasió l’últim film de la factoria Disney-Pixar, que continua les aventures de la colla de joguines amb un gran canvi com a punt de partida.

Andy està a punt d’entrar a la universitat i les seves estimades joguines: Woody, Buzz Lightyear, i tota la colla de joguines es troben a la guarderia. La seva nova vida a mercè d’una colla de petits salvatges no els agrada gaire i decideixen escapar-se. A l’aventura s’hi afegeixen alguns nous personatges, Ken, el company de Barbie, un eriçó tirolès i un ós Teddy de color rosa que fa olor de maduixa.
La peŀlícula es podrà veure a les següents sales:

  • Alpicat – JCA Cinemes Alpicat
  • Barcelona – Lauren Gràcia
  • Barcelona –Cinema Aribau
  • Girona – Cinemes Albéniz
  • Granollers – Ocine El Nord
  • Manresa – Cinema Atlàntida
  • Olot – Cinema Olot
  • Sabadell – Cinema Imperial
  • Sant Cugat – Cinesa Sant Cugat
  • Tarragona – Ocine Les Gavarres
  • Vic – Sucre
  • Vilafranca – Kubrick

Aquesta estrena té el suport de la Secretaria de Política Lingüística per tal de promoure i facilitar la presència del cinema doblat i subtitulat en llengua catalana.

Podeu trobar la fitxa tècnica de la peŀlícula a les pàgines de l’agenda de cinema: http://www.gencat.cat/llengua/cinema

Teniu materials de vídeo i d’àudio a la vostra disposició a l’àrea de descàrrega http://www.gencat.cat/llengua/descarrega/descarrega

No sembla que la política lingüística del govern de Francisco Camps Ortiz i Font de Mora Turón s’hagen preocupat gens per que els ciutadans valencians tinguen eixa oferta de cinema en valencià. De fet, estan molt més ocupats a impedir-la, a pesar de totes les hipocresies que arriben a amollar sobre la llengua i les senyes d’identitat.

El repetidor de la Perenxisa continuarà obert

Acció Cultural del País Valencià ha fet pública una nota de premsa amb la informació següent:

El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de València denega a la Generalitat l’autorització per tancar el repetidor de Perenxisa

L’òrgan encarregat de resoldre sobre l’ordre de tancament i precinte que la Generalitat Valenciana intenta executar forçosament al repetidor de tv3 de Serra Perenxisa, ha denegat l’autorització per accedir a les instaŀlacions i precintar-les

L’òrgan judicial basa la seua decisió en el fet que Acció Cultural del País Valencià ha recorregut judicialment la sanció i l’ordre de tancament que s’intentava executar, de tal manera que el plet, que es tramita al Tribunal Superior de Justícia, encara no ha conclòs.

Segons aquest Jutjat, de tancar-se ara el repetidor per la via de l’execució forçosa es vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva d’ACPV, perquè no tindria sentit discutir en el plet principal la legalitat o iŀlegalitat d’una sanció que ja s’hauria executat. En aquestes circumstàncies i, tenint en compte que hi ha llibertats i drets fonamentals en joc, el Jutjat denega la soŀlicitud a l’espera de la resolució sobre la qüestió de fons.

Aquesta resolució no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia. En tot cas, i encara que la Generalitat de bon segur interposarà el recurs, no és previsible que aquest es resolga abans de tres mesos, la qual cosa dóna una mica d’oxigen a les emissions des de Perenxisa, les quals cobreixen la ciutat de València i l’Horta.

Recordem que és la quarta resolució judicial contrària al tancament dels repetidors de TV3 i denegatòria de l’autorització a la Generalitat Valenciana. En aquest mateix sentit es van pronunciar el Jutjat Contenciós núm. 2 de València respecte el repetidor del Montdúver (Safor) i el Jutjat Contenciós núm. 1 de Castelló respecte el repetidor del Bartolo (la Plana) i també aquest mateix Jutjat núm. 5 de València respecte a Perenxisa quan el tancament s’imposava com a mesura provisional.

Es tracta, doncs, del mateix jutjat que va adoptar una decisió semblant l’any 2008 (veg. dtl, 23.10.2008), jutjat on pot ser que valoren més del que ho fa la Generalitat valenciana els arguments de la interlocutòria que va dictar Estrella Blanes Rodríguez, magistrada jutgessa titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València en desembre del 2007.