Jornada de l’IEC a Alcoi

L’Institut d’Estudis Catalans commemora el seu centenari i els de Teodor Llorente, Joan Maragall, Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner a Alcoi:

Jornada de la secció filològica de l’iec amb motiu del seu centenari i dels de Llorente, Maragall, Valor i Sanchis Guarner

Alcoi, 20 d’octubre de 2011

El centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1911, coincideix amb els centenaris de la mort de Teodor Llorente i Joan Maragall i del naixement d’Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, figures del màxim relleu en les nostres lletres. Teodor Llorente va ser el principal impulsor de la recuperació de la llengua literària al País Valencià. Joan Maragall, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor van ser membres de la Secció Filològica.

Amb aquest motiu, la Secció Filològica de l’iec, a part de participar en l’homenatge a Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València el matí del mateix dia 20 d’octubre, ha volgut desplaçar-se a Alcoi per celebrar-hi una de les seves reunions ordinàries i ha organitzat, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcoi, una jornada commemorativa de tots aquests centenaris.

Aquests actes constitueixen l’obertura formal del centenari de la Secció Filològica en terres valencianes, després que s’hagin celebrat altres actes inaugurals a Palma, Barcelona i Perpinyà. Les activitats del centenari s’estenen a tot el territori lingüístic i volen incloure tots els nivells, des dels més institucionals i acadèmics fins als més populars i participatius.

Així, la coincidència dels centenaris de la Secció Filològica i de Joan Maragall —preconitzador de la paraula viva en el seu Elogi de la paraula— ha impulsat la convocatòria de l’acció participativa 2011, l’any de la paraula viva, que convida els mitjans de comunicació, els creadors, els ensenyants, les entitats, les empreses i tothom en general a promoure tota mena d’iniciatives que contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la nostra llengua.

Podeu veure el conjunt d’aquestes activitats a l’adreça http://taller.iec.cat/filologica/centenari

Programa de la sessió acadèmica i commemorativa

Sala de Graus de la seu de la Universitat Politècnica de València a Alcoi (pl. de Ferrándiz i Carbonell, s/n)

18.30 h Obertura a càrrec de les autoritats locals i dels representants de l’iec

18.50 h Lectura de poemes de Joan Maragall, a càrrec de Mariàngela Vilallonga (professora de la Universitat de Girona i vicepresidenta de l’iec), i de Teodor Llorente, a càrrec de Josep Piera (escriptor i membre de la Secció Filològica de l’iec)

19.00 h Vicent Pascual (pedagog): Un model d’educació plurilingüe i multicultural al País Valencià

19.25 h Joan Borja (professor de la Universitat d’Alacant): Semblança de Jordi Valor

19.40 h Dramatització d’una rondalla d’Enric Valor, a càrrec de l’actor Joan Gadea i la xiqueta Marina Rozalén

19.50 h Manel Rodríguez-Castelló (professor i poeta): Semblança de Joan Valls i Jordà

20.05 h Eugeni S. Reig (lingüista): L’aportació lèxica al català de Joan Valls i Jordi Valor

20.20 h Lectura d’un text de Manuel Sanchis Guarner, a càrrec d’Antoni Ferrando (professor de la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l’iec)

20.30 h Semblança d’Ovidi Montllor, a càrrec de Jordi Botella, i interpretació d’una cançó de l’Ovidi, a càrrec del cantautor de Cocentaina Andreu Valor

Organitzen: Ajuntament d’Alcoi i Secció Filològica de l’iec

La RAE privatitza els «beneficis» del castellà

Els hispanoparlants i el ciutadans que financen amb els seus imposts l’existència de la Real Academia Española tenen uns quants motius per a estar rebotats amb la institució, i ho mostren (tret d’Infoling):

Título:Imposiciones públicas, beneficios privados: la RAE contra la utilización de sus recursos en la red

URL: http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501–todo-sobre-mi-rae-.-la-larga-cola-del-asunto-rae-…

Descripción
La RAE —una institución financiada con dinero público— parece combinar con todo descaro su actividad pública, como la reciente imposición a toda la comunidad hispánica de unas nuevas normas ortográficas banales con sus Academias satélites como coartada, con la privatización de sus recursos lingüísticos, bloqueando su utilización mediante las actuaciones coactivas de su estructura empresarial:

– La RAE y su entramado empresarial han obligado a cerrar una página de la web http://elcastellano.org, aduciendo supuestas cuestiones legales. En dicha página, se ofrecía una versión mejorada de los avances de la vigésimo tercera edición del Diccionario académico, comparándolos con la versión actual. Con esta actuación coercitiva, la RAE ha mostrado de nuevo su desprecio por sus usuarios y por el beneficio que la iniciativa de elcastellano.org aportaba a la lingüística hispánica (cf. http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2011/septie… y http://jamillan.com/librosybitios/2011/09/planeta-…). Como señala Ricardo Soca, director del portal elcastellano.org:

«[…] es sorprendente que una compañía poderosa como el Grupo Planeta pueda presentarse en nombre de la Real Academia, presionando para impedir la divulgación en la Internet de obras en cuya elaboración han participado las veintidós academias, como es el caso del Diccionario de la lengua española […]” (cf. Compartir enlaces de la RAE “viola los derechos de propiedad intelectual», elEconomista.com, http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/3…)

Asimismo, la pagina web en la que se ofrecía una versión mejorada del Diccionario panhispánico de dudas (DPD), desarrollada por Franz Mayrhofer, profesor del Gavilan College de California, también ha tenido que cerrar de forma preventiva ante las amenazas proferidas por la RAE contra elcastellano.org. Como señala Ricardo Soca, en la versión mejorada del DPD, era «posible ver todo el lemario, tal como ocurre con las versiones por pago de los diccionarios digitales de la Academia, algo que la RAE podría haber hecho en su propia versión en línea, sin esa restricción impuesta por razones meramente comerciales, tan impropias de una academia que, por otra parte, ya está generosamente financiada.» (cf. Un DPD en línea más generoso que el de la RAE, http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2009/julio/…)

Las críticas contra la RAE que se han ido propagando masivamente por la red han tenido un impacto de tal magnitud que la RAE ha tenido que abandonar su tradicional arrogancia y se ha visto obligada a dar una respuesta:«La RAE está a favor de facilitar los enlaces externos de sus recursos públicos siempre que haya una petición formal que no tenga, por parte de terceros, fines comerciales o lucrativos.»
(cf. http://www.rae.es/rae/gestores/gespub000011.nsf/vo…)

Resulta lamentablemente grotesco contrastar la respuesta de la RAE con las actuaciones reales que está llevando a cabo: las páginas que la RAE ha obligado a cerrar NO tenían en ningún caso fines comerciales o lucrativos, sin embargo, se puede acceder sin problemas a los diccionarios de la RAE desde wordreference.com —una web abiertamente comercial de diccionarios en línea—, como se puede observar p. ej. desde la siguiente consulta: http://www.wordreference.com/definicion/lamentable.

¿Puede una institución que está financiada con dinero público bloquear el acceso a sus recursos online como si fuera una empresa privada? Cuando en España ya no se pueda impedir que las campañas masivas de denuncia contra la RAE trasciendan a los medios de comunicación, que tradicionalmente —ya sean éstos supuestamente de derechas o de izquierdas— han hecho de correa de transmisión de la ideología que sostiene a dicha institución, y/o cuando los países de la América hispanohablante decidan liberarse de una vez de la arrogante tiranía lingüística de la RAE, sólo entonces se pondrá fin a la imposición del atraso y el centralismo lingüístico —convenientemente disfrazado ahora de «panhispanismo» (cf. Subirats (2011), «Gramáticas del desastre» http://infoling.org/docs/Gramaticas_del_desastre-2…)— de una institución científicamente quebrada, financiada mayoritariamente con dinero público, que actúe impunemente como una empresa privada.

Fuentes y más información:– Hashtags para seguir la polémica en Twitter (cf. Addenda & Corrigenda):
#RAEcensura #RAEdominiopublico #defineRAE #RAE

– Compilación organizada temáticamente sobre los cierres de páginas web provocados por la RAE (cf. Addenda & Corrigenda):
http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501-…

– Campañas abiertas en internet:

Remitente: Carlos Subirats
Institución: Universidad Autónoma de Barcelona, España

L’estil de l’AVL per als mitjans audiovisuals

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua presentarà este dijous, a les 13.00 hores, en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis, el Llibre d’Estil per als Mitjans Audiovisuals en Valencià, dins de la coŀlecció Manuals. L’acte estarà presidit per la consellera de Cultura, Lola Johnson, i comptarà amb la presència del director general de Radiotelevisió Valenciana, José López Jaraba.

Suposem que a causa de limitacions d’espai, demanen la confirmació de l’assistència (telèfons: 96 387 40 89 / 96 387 40 90). Suposem que sí que deuen haver confirmat que a Lola Johnson i a José López Jaraba que la publicació els resulta d’interés per algun motiu —per qualsevol motiu: gruix, color, pes, fa joc amb les cortines…

Flaixos sobre política lingüística i cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 78, 03.10.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Informe de política lingüística 2010

El conseller de Cultura l’ha lliurat a la presidenta del Parlament

El 21 de setembre, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha lliurat l’Informe de política lingüística 2010 a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

[…]

L’informe complet es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/informe

Acord per incrementar la presència del català al cinema

El Departament de Cultura, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) han signat un acord per incrementar la presència del català a les pantalles de cinema.

[…]

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la importància de l’acord, que suposarà un increment notable de l’oferta en llengua catalana del cinema produït als Estats Units. Si el nombre d’espectadors de cinema en català va ser de 150.000 l’any 2010, per a l’any 2012 s’espera que sigui un milió i mig. El conseller ha fet notar també la importància que la ciutadania aprofiti l’oferta de cinema en llengua catalana que hi haurà.

Quant a l’acord per a la presència del català en el cinema, a pesar de les prevencions de la Plataforma per la Llengua, esperem que l’efecte arribe també als valencians.

Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).

Flaixos sobre toponímia, legislació i convenis

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 77, 14.09.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi de denominació de les províncies basques

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 19/2011, de 5 de juliol, per la qual passen a denominar-se oficialment «Araba/Álava», «Gipuzkoa» i «Bizkaia» les demarcacions provincials anomenades anteriorment «Álava», «Guipúzcoa» i «Vizcaya».

Podeu consultar-ne el text en el boe núm. 160, de 6 de juliol de 2011. [pdf]

Conveni pel foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, ha signat un conveni de coŀlaboració per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català amb l’Institut Català d’Indústries Culturals. Amb la mateixa finalitat, l’Institut estatal també ha signat convenis anàlegs amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i amb l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia. Tres resolucions de 6 de juliol, de 26 de juliol i de 24 de juny de 2011 , de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Cultura, publicades al boe núm. 175, de 22 de juliol, al núm. 192, d’11 d’agost, i al núm. 164, d’11 de juliol, transcriuen els convenis de coŀlaboració entre l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i la Comunitat Autònoma de Catalunya, en un cas, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana en els altres, per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en llengua cooficial diferent del castellà. En el boe núm. 164 i en el núm. 175 també es publiquen els convenis del mateix Institut estatal amb els organismes corresponents de Navarra i Galícia. Els convenis amb aquesta finalitat estan previstos a la Llei estatal del cinema de 2007.

Podeu consultar el conveni amb Catalunya a en el boe.

Llei del Registre Civil

Les Corts Generals de l’Estat han aprovat la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil. La llei entrarà en vigor d’aquí a tres anys, període durant el qual el Ministeri de Justícia ha d’adoptar les mesures i els canvis normatius necessaris que afectin l’organització i el funcionament dels registres civils dins del procés de modernització de la justícia. La regulació lingüística que la Llei 20/2011 inclou és semblant a la de la legislació actualment vigent ja que, tot i ser del 1957, ha patit successives modificacions que preveuen l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà.

La Llei 20/2011 es pot consultar al suplement en llengua catalana del BOE núm. 175, de 22 de juliol. [pdf]

Convenis per al foment de l’ús del català a l’Administració de justícia, als registres de la propietat mercantil i a les notaries de Catalunya

El 26 de de juliol la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van signar tres convenis amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya; el Coŀlegi de Notaris de Catalunya, i el Consell de Coŀlegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. D’acord amb els convenis signats, s’estableix el Pla d’actuacions que s’ha de dur a terme durant l’any 2011 així com la seva posterior avaluació.

Més informació: «Els departaments de Justícia i Cultura signen tres convenis amb els coŀlegis de procuradors, registradors i notaris per fomentar l’ús del català»

Concurs d’idees

Més enllà de les campanyes de foment de l’ús del valencià municipals i autonòmiques repetides i repetitives que han aconseguit establir-se i mantindre una inèrcia —perquè suposem que algú deu haver-ne estudiat l’efectivitat i el rendiment social—, l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc proposa un petit esforç inteŀlectual amb recompensa:

I Concurs d’idees per a fomentar l’ús del valencià

Dotat amb 3.000 euros de premi.

Termini per a presentar projectes fins al 8 d’octubre del 2011

En el marc del seu vinté aniversari, l’acv Tirant lo Blanc convoca el I Concurs d’idees per a fomentar l’ús del valencià en qualsevol àmbit social. L’objectiu del concurs és promoure projectes que tinguen per finalitat fomentar l’ús del valencià mitjançant actuacions adreçades a un àmbit social determinat (joves, nouvinguts, infantesa, jubilats, universitaris, etc.), a un sector econòmic concret (empresa, comerç, noves tecnologies, indústria audiovisual, hostaleria, etc.) o a la població en general.

El concurs està dotat amb 3.000 euros de premi, i el termini per a presentar els projectes finalitza el 8 d’octubre del 2011. Poden presentar projectes tant persones a títol individual com entitats sense ànim de lucre i empreses privades.

Consulteu les bases [pdf]. Podeu demanar més informació al c/e projectes@tirant.org o al tel. 607 632 248.

II Festa Estellés

La segona Festa Estellés que espenta amb molt d’encert el company lletraferit i tècnic lingüístic Josep Lozano Lerma va fent forat. Segons Vilaweb (03.09.2011):

La II Festa Estellés comença a espurnejar

VilaWeb se sumarà a la festa obrint l’Espai VilaWeb a tothom, per llegir els poemes d’Estellés • Serà dimecres 7 de setembre a les 19.00

Al voltant del dia del naixement del poeta Vicent A. Estellés (a facebook), 4 de setembre, es convoca la segona edició de la Festa Estellés, que vol celebrar i homenatjar el poeta arreu del país. Aquest cap de setmana comencen a espurnejar sopars i actes ben diversos a Alginet, Xàtiva, Bétera, Cullera, Manuel, Burjassot, Barcelona… Moltes altres poblacions, entitats i particulars ho faran durant la setmana que ve. VilaWeb també s’hi sumarà, com l’any passat, el dimecres 7 de setembre, a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43), convocant a tots els amants d’Estellés a llegir els seus poemes, a partir de les 19.00 (vídeo).

Un sopar ahir al vespre a Alginet i un altre a Picanya han estat dels primers actes a obrir la segona edició de la Festa Estellés. D’Alginet és Josep Lozano, l’escriptor que va llançar la crida per celebrar la festa arreu.

Flaixos sobre sexisme, política lingüística, manuals d’ús i humor

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 76, 21.07.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aprova el Decret d’organització transversal de la política lingüística

S’ha publicat al DOGC núm. 5925, de 21 de juliol

El nou decret dota la Direcció General de Política Lingüística d’una estructura interdepartamental més àgil i operativa que li garanteix la seva capacitat de penetració i acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit. Ho fa mitjançant dos òrgans: la Comissió Tècnica de Política Lingüística, presidida pel conseller de Cultura i formada pels secretaris generals de cada Departament, i la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, integrada per personal tècnic adscrit als diferents departaments i organismes de la Generalitat, que donarà suport a la Comissió i n’executarà les iniciatives.

Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un document que permet adaptar els criteris de la Generalitat (publicats a Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, 2005) als principis generals de l’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua», difós durant el mes de novembre del 2010. El document és la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Es pot consultar al web Llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes.

Nou “Manual d’ús” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat el Manual d’ús, tercera i última part del seu Llibre d’estil, que entre d’altres continguts inclou un apartat dedicat a l’ús de la llengua. S’hi estableix el model d’estàndard lingüístic que s’ha d’utilitzar en els mitjans de la Corporació. Així mateix, s’hi detallen les garanties de qualitat i s’hi donen les claus dels textos informatius, des de l’estructura fins a la tria de paraules i recursos expressius, o el tractament de les xifres. També s’hi determina el model de locució, amb indicacions generals i directrius a l’hora de pronunciar altres llengües. A més, hi ha un apartat sobre les convencions gràfiques en textos orals i escrits. Amb aquest document es completa el Llibre d’estil de la CCMA, que es compon de dues parts més: la Guia editorial i el portal lingüístic ésAdir. El Manual d’ús és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana.

Més informació:
http://www.ccma.cat/llibredestil/manuals-destil/s-llengua
http://www.tv3.cat/actualitat/323720/El-Consell-de-Govern-aprova-el-Manual-dus-de-la-CCMA
http://esadir.cat

Dossier temàtic de premsa

Sumari del dossier de premsa Acudits gràfics sobre la llengua (II) (2006-juny 2011). Permet l’accés en línia a tots els acudits referenciats.

Podeu soŀlicitar el document del Centre de Documentació presencialment, per correu electrònic o telefònicament.

http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

Podeu consultar el dossier sobre acudits en format html ací mateix: Acudits.

Interés judicial i setge polític

La revista Noticias Jurídicas (15.07.2011) envia la nota d’actualitat següent:

El 64 % dels alumnes de l’Escola Judicial són dones i el 25 % estan interessats en rebre classes de català

El 65,2 per cent dels alumnes que han ingressat a l’Escola Judicial són dones i el 46,08 per cent estan interessats en rebre classes d’alguna llengua cooficial, gairebé la meitat d’ells de català.

L’Escola Judicial, radicada a Barcelona, ha fet un balanç sobre les últimes quinze promocions que han passat pel centre, de les quals han sortit 2.337 jutges de tot Espanya. Segons les dades, 836 homes i 1.501 dones s’han format en la institució i la majoria d’ells ha dedicat una mitjana de quatre anys i quatre mesos a preparar l’oposició.

[…]

Cal alegrar-se per l’interés suscitat per aprendre català. Ara bé encara hi hauria més interés (o no gens) si simplement fóra igual que el castellà: requisit obligatori. Segurament no en tenen gens d’interés, pel castellà, però ni hi pensen, perquè simplement és com l’aire que respirem. El català continua és un complement accessori, i això que és llengua pròpia, oficial i els ciutadans tenen dret a usar-lo i les lleis diuen que no poden ser discriminats per eixe fet. Però el cas és que el diari Avui (18.07.2011) exposava un panorama que continuava reflectint, en eixa data de l’alzamiento nacional, eixos altres temps:

Setge al català

La llengua catalana és objecte d’un atac continu, sobretot del PP A Catalunya, la sentència de l’Estatut ha suposat l’enduriment de les hostilitats Al País Valencià i a les Balears perilla l’educació en català

Barcelona – M. Bataller / M. Altimira

El català viu una situació complicada per l’assetjament de què és objecte en molts àmbits. El pp és un dels principals instigadors de les hostilitats, ja sigui des del govern —País Valencià o les Illes Balears— o recorrent als jutjats per tombar una llei referendada per tot un poble —l’Estatut de Catalunya.

País Valencià

Els ciutadans del País Valencià són dels que pateixen més l’ofec de les institucions públiques. El govern de Francisco Camps (pp) practica una política anticatalana en tota regla i sempre s’ha oposat visceralment a la unitat lingüística, tot i el gran nombre de sentències judicials que li treuen la raó. En aquest camp, un dels punts més calents ha estat la negativa a admetre en oposicions la llicenciatura de filologia catalana com a títol que acredita el coneixement preceptiu del valencià. A finals del mandat passat, la Generalitat Valenciana també va exigir que es retiressin uns referents valencians d’un web institucional sobre la cultura catalana promogut pel tripartit. La llavors portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va enviar una carta al govern de la Generalitat de Catalunya en què l’acusava d’apropiar-se símbols valencians –com ara Ausiàs Marc i Joanot Martorell– i també considerava que el concepte de Països Catalans és una faŀlàcia.

El llarg i feixuc conflicte pel tancament de les emissions de TV3 és un episodi més del combat del pp valencià contra tot allò que representa una certa catalanitat. Fins i tot s’ha enfrontat amb la Generalitat de Catalunya per haver subvencionat Acció Cultural del País Valencià.

Però l’última polèmica toca directament la immersió lingüística a les escoles. Camps vol suprimir les línies educatives en català i articular-ne només una que integraria el català, el castellà i l’anglès impartits a parts iguals. La intenció és aplicar el programa a partir del curs 2012-2013. La reacció no s’ha fet esperat, i ja s’han organitzat manifestacions per defensar un ensenyament de qualitat i en català. L’entitat cívica Escola Valenciana té previst denunciar al Parlament Europeu l’anomenat decret plurilingüe.

[…]