L’arrelament lingüístic

Segons Miquel Noguer en el El País («Cataluña exige catalán y castellano a los inmigrantes», 21.03.2012):

Els immigrants que residixen a Catalunya i que vullguen obtindre el certificat d’arrelament, legalitzar la seua situació o demanar la reagrupació familiar, hauran d’acreditar un coneixement mínim de català i de castellà. Així ho han pactat la Generalitat i les dos associacions de municipis, institucions que demanaven l’establiment d’uns criteris comuns en la concessió d’estos certificats no només en l’àmbit lingüístic, sinó també pel que fa a habitatge i el treball. Estos certificats són obligatoris per a iniciar els tràmits davant el Ministeri d’Interior, però no són vinculants.

El titular, com és habitual, carrega les tintes amb l’«exige», però la lectura de l’article aclarix que la qüestió lingüística serà «un dels elements a tindre en compte» i que n’hi haurà prou havent fet vint hores d’un curs de la llengua que no es conega.

La marca del gènere

La companya Immaculada Navarro, tècnica lingüística de la Generalitat valenciana, ha tingut temps i ànim per a intervindre (Levante, «Alcaldessa, fornera, jutgessa, peona, música, fontanera…», 07.03.2012) també esta vegada en la polèmica que han iniciat en castellà Ignacio Bosque i la rae amb una extensa i curiosa anàlisi d’algunes guies contra el sexisme en el llenguatge, entre les quals, una de la Generalitat valenciana. L’article d’Imma Navarro conclou amb un petit detall que sembla que no aprecien igual «els acadèmics»:

Tenim les lleis, tenim les paraules, tenim els recursos lingüístics, tenim les acadèmies i tenim els arguments per fer un llenguatge inclusiu, democràtic i respectuós per a totes i per a tots, però falta convicció i determinació en les institucions acadèmiques, on la quota de representació masculina encara supera amb escreix la femenina.

En fi, convindria reflexionar sobre un fet: si bé el gènere gramatical no és «sexista», ¿per què encara són els termes «masculí» i «femení» els que designen els dos gèneres gramaticals? Al remat, si no fem servir altres termes «gens» sexistes com ara proses o rimes masculines i femenines, podríem revisar el nom dels gèneres gramaticals per a mantindre’ls dins d’un camp més lingüístic i gramatical. Llavors, començaria a tindre un poc més de sentit que, per exemple, el «gènere el» («el» per l’article; l’altre gènere seria «la») fóra realment el d’ús genèric o «no marcat». Les paraules es podrien classificar d’acord amb una marca gramatical i verdaderament no «sexista». Seria un primer pas, perquè, és clar, això no evitaria haver de tractar el sexisme —i sobretot el masclisme— en la societat i en els seus usos lingüístics.

Flaixos sobre traducció i sobre coneixements de català a les Balears

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 85, 22.02.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Base de dades de glossaris per a la traducció

L’empresa Torsimany ofereix de manera oberta i gratuïta una única base de dades on es compilen 19 dels glossaris alliberats pel Termcat. La base de dades està preparada per utilitzar-se en entorns de traducció i correcció (sdl Trados, Wordfast, MemoQ…). Segons els promotors, l’ús d’aquesta base de dades afavoreix un increment notable de productivitat en la localització i la recerca de termes en la pràctica professional de la traducció.

Més informació: http://www.torsimany.cat/glossaris.html

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 6/2012, de 3 de febrer (boib núm. 19, del 7), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que deroga el decret homònim anterior, 16/2011, de 25 de febrer. El nou Decret no introdueix modificacions en les classes de certificats, però sí algunes en els annexos que els descriuen. S’hi té en compte la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística i l’atribució de les seves competències a la Direcció General de Cultura i Joventut. Així mateix, preveu que es pugui encarregar la convocatòria i l’administració de les proves de coneixements de llengua catalana a algun dels ens del sector públic instrumental de l’Administració i, d’altra banda, canvia la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català, en la qual introdueix representants dels quatre consells insulars.

El decret es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2012019/mp5.pdf [pdf]

Conferència sobre Teodor Llorente

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, i la secretària de Política Social i Lingüística de la ugt-pv, Pepa Llorca Llinares, els conviden a la conferència que, amb el títol «Teodor Llorente: patriarca de la Renaixença», pronunciarà l’acadèmic Josep Lluís Doménech el pròxim dilluns, 27 de febrer, a les 19.00 hores, en la sala d’actes de la Uugt, i a la posterior inauguració de l’exposició dedicada a l’insigne poeta, declarat Escriptor de l’Any 2011 per l’avl.

Seu d’ugt: Arquitecte Mora, núm. 7 (València)

La feble consolidació de la gestió lingüística municipal

Hi ha notícies relacionades amb els servei lingüístics municipals que resulten sorprenents i que són un símptoma que l’administració encara no ha resolt clarament els seus deures pel que fa a la gestió lingüística:

Meliana elimina la oficina de promoción del valenciano

El PP argumenta que la técnico de normalización lingüística sólo traducía las actas de plenos municipales

[…]

«Actualmente, cada área del ayuntamiento ya tiene a gente cualificada en el empleo correcto del valenciano», afirmó Cuesta. «Además, la técnico no estaba a jornada completa y sólo se dedicaba a la traducción al valenciano de las actas de los plenos».

Levante, 13.12.2011

Benetússer elimina la plaza de técnico lingüístico porque la titular trabajaba desde Madrid

El equipo de gobierno de Benetússer ha decidido amortizar la plaza de la técnica encargada de la Oficina de Promoció i Ús del Valencià porque «vive en Madrid y sólo trabajaba vía telemàtica», tal como explicaron ayer fuentes municipales. En su puesto ha situado a una profesora de la Escuela de Personas Adultas, a la que únicamente abona «las traducciones que hace», sin sujetarla a ningún tipo de contrato laboral con el consistorio, por lo que su trabajo «sale mucho más barato».

Levante, 14.12.2011

D’una banda, en el cas de Benetússer, tenim una nova demostració que el teletreball funciona, tot i que la resta de la notícia fa entendre que els polítics preferixen tindre el personal collat de ben a prop. La qüestió de l’economia, en canvi, no crec que la pugam aclarir mai del tot, almenys mentres no s’establixca la transparència en eixe àmbit. Quant a Meliana, talment com s’edevenia en Alboraia, el suposat fet que hi haja tant de personal capacitat en valencià en eixe ajuntament mos ha de fer més exigents amb l’exigència del compliment dels seus deures lingüístics. Esperem que estos casos tinguen més fonament i consistència que el de Dénia.

Oferta laboral per a traductors d’anglés i francés

Xavier Rull Muruzàbal ens envia a través de la llista Infozèfir l’oferta laboral següent:

Fan falta traductors d’anglès financer que siguin nadius, titulats i amb experiència (combinació anglès > català/castellà i viceversa).
Fan falta traductors de francès que siguin nadius, titulats i amb experiència (combinació francès > català/castellà i viceversa).

Envieu el currículum a: traduccions@inlinguamataro.com

L’anormalització a Dénia: acomiaden el tècnic lingüístic

El tècnic lingüístic de l’ajuntament de Dénia —en situació precària d’interinitat— ha estat acomiadat per l’alcaldessa Ana Kringe. Segons informa Alfon Padilla en el diari Levante (18.01.2012):

La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano

Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable

El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico, Josep Andrés Torres. Este trabajador recibió ayer la última resolución de la alcaldesa. Le deniega la solicitud de suspensión temporal de la sanción y le comunica que hoy ya no acuda al ayuntamiento. Ese castigo de 15 meses sin empleo ni retribuciones supone mucho más. «La separación de funciones para un funcionario interino comparta la pérdida de su puesto de trabajo», indica la resolución. Por tanto, es un despido.

[…]

En sus alegaciones, este trabajador municipal ha inferido del expediente y de la «desproporcionada» propuesta de sanción que se estaban tomando represalias contra él.
Los otros tres meses de suspensión de empleo y sueldo son por «desconsideración» a un superior jerárquico. El técnico reprochó en un correo electrónico a la jefa de gabinete de alcaldía que «recurriera a mentiras» Ahora se le sanciona no porque pudiera llamar mentiroso a un compañero, sino porque «el destinatario de las manifestaciones» es su superior, es decir, «la persona que gestiona y coordina la Oficina de Promoció del Valencià».

El castigo al técnico superior de Normalització Lingüística implica desmantelar la oficina del valenciano. Su responsable está a todos los efectos despedido. Ahora un auxiliar administrativo se hará cargo. Este desenlace daría para hacer otro informe sobre el interés que demuestra el gobierno local (PP y Centre Unificat) por promover el valenciano.

Per sort, els tècnics lingüístics estem aprenent a fer servir els procediments judicials i esperem que el company de Dénia tinga més èxit en els tribunals que la que li ha oferit la pràctica ètica i política dels dirigents de l’ajuntament de Dénia.

Rèplica de Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells

L’últim número de la Revista de Llengua i Dret publica una rèplica de Joan Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells, l’autor d’un article sobre la traducció al català de València de la Constitució de la Unió Europea en la mateixa revista. Mas Castells va comentar que Martí i Castell, en el seu article «Demagogia y vergüenza lingüísticas» (La Vanguardia, 22.01.2005), confonia «la variació estilística amb la geogràfica, el geolecte amb el registre». En la seua rèplica, Martí i Castell intenta aclarir, entre altres coses, que no té cap confusió en eixe àmbit. En eixe àmbit…:

Em ratifico en la convicció que amb la versió que es va fer del Tractat hom pugui titllar la llengua catalana de patuès, en el sentit literal de ‘parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària’. M’hi ratifico i afegeixo que diversos coŀlegues meus d’aquí i d’Europa em digueren que aquesta és la impressió que els va fer el document en valencià.

En canvi, un «coŀlega» com Ovidi Carbonell Cortés —professor de traducció a la Universitat de Salamanca— indicava en «(Re)producció, traducció i manipulació. Qüestions d’identitat i localització en un context valencià» [pdf]:

El cas més notori d’utilització de la traducció com a instrument d’homogeneïtzació lingüística és potser la traducció valenciana de la Constitució Europea, assumida com a pròpia també per la Generalitat de Catalunya —i testimoni, doncs, de la unitat de la llengua en el registre formal i en el camp jurídic. En aquest cas tenim una familiarització absoluta: el text es converteix en un objecte propi, en part d’un únic sistema cultural i lingüístic, si bé políticament disgregat.

L’article de rèplica de Martí i Castell, a pesar que diu que pretén «denunciar la demagògia vergonyosa» que es desprenia del fet que la versió «valenciana» de la constitució europea fóra repartida al País Valencià només en espanyol —i podeu valorar si als valencians cal que ens peguen els calbots a parells: els dirigents polítics d’ací i els acadèmics d’allà—, acaba amb una frase molt expressiva:

Malgrat la lliçó del Mestre [Pompeu Fabra], d’aleshores ençà hem obert molt la mà…

L’AVL i el síndic de greuges arriben a un acord

Segons informa l’avl en el seu últim butlletí:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) i el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana han acordat hui iniciar l’elaboració d’un conveni de col·laboració institucional en aquelles qüestions relacionades amb la llengua i que afecten milers de ciutadans valencians.
L’acord s’ha materialitzat hui [el butlletí no té data] coincidint amb l’entrevista que el president de l’avl, Ramon Ferrer, acompanyat per la secretària, Verònica Cantó, ha mantingut amb el Síndic de Greuges, José Cholvi, a Alacant, dins dels contactes que el nou titular de l’Acadèmia ha iniciat amb els homòlegs d’altres organismes i entitats culturals.
Al llarg del 2010, el Síndic de Greuges ha rebut més de dos mil queixes relacionades amb la discriminació del valencià en les pàgines web institucionals, escrites només en castellà, en la retolació dels servicis públics en impresos i models oficials, o per no respectar el dret dels ciutadans a expressar-se en valencià, segons últim informe.
El conveni de col·laboració podria ser una realitat a principis de l’any que ve, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aportaria el seu assessorament en matèria lingüística i en aquelles matèries que son pròpies de la seua competència. Les dos parts s’han mostrat a favor de propiciar una línea [sic] de treball que permeta reduir el nombre de queixes i facilitar l’ús oficial i social del valencià en tots els àmbits.

Esperem que la notícia d’un acord que té tantes «possibilitats» es concrete en fets concrets i positius per als usuaris del valencià que tant es queixen que no els el deixen usar. I que eixa línea esdevinga una bona línia d’actuació.

Selecció de professorat de català per a Xile

Marta Torres Vilatarsana ens envia la informació següent:

Selecció de professorat de català a l’exterior 2011 – Universitat de Xile i Pontifícia Universitat Catòlica de Xile

A partir del 21 de desembre s’inicia el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció d’un docent de català a la Universitat de Xile i a la Pontifícia Universitat de Xile per al curs 2012 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s’inicia el procés de selecció del futur docent de català a les dues universitats esmentades.

El termini de presentació de sol·licituds és del 21 de desembre de 2011 al 4 de gener de 2012.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/_cat/_convocatories/lectors_formularis.shtml), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

Font: Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull