Ni la Generalitat valenciana ni les Corts Valencianes pareix que estiguen massa preocupades per l’assessorament lingüístic a l’hora de redactar les disposicions normatives. És possible que haja passat una altra legislatura sense que hajam aprofundit en la fixació d’uns procediments i d’uns protocols d’actuació que augmenten la qualitat democràtica de l’elaboració de les normes. (Al capdavall, podem observar en la secció «Greuges» que el mateix web del president de la Generalitat Ximo Puig incomplix la Llei 4/1983.)
En les Corts Valencianes, els assessors lingüístics (encara inexistents com a tals assessors) no tenen més ocasió d’intervindre que per a fer una traducció al valencià (o al castellà, quan els arriba la versió en valencià, habitualment creada pel programa Salt a partir d’un original en castellà) o una revisió ortogràfica i, amb sort, un mínim retoc estilístic. En tot cas, pel que fa a la qualitat de la redacció, continua sense existir cap protocol que permeta incorporar els principis més bàsics d’una redacció democràtica preocupada perquè els ciutadans tinguen davant una norma clara i simple.
L’executiu i el legislatiu valencians haurien prendre nota del que comenta Margarida Sanjaume Navarro («L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat», Revista de Llengua i Dret, número 68):
En l’estudi de la Comissió Europea es reitera la necessitat que la feina d’assessorament lingüístic s’integri des del primer moment de la redacció del text, i ho exemplifica amb les paraules d’un funcionari de la secció de revisió lingüística del Govern federal suís:
«Per a assolir un elevat nivell de qualitat textual, s’hauria de tenir en compte l’aspecte lingüístic dels projectes i les proposicions de llei des del començament, planificant l’activitat de manera que s’hi impliquin especialistes lingüístics al llarg de tot el procediment d’elaboració.»
De manera que una de les principals conclusions de l’estudi de la Comissió Europea és que:
«Els polítics s’haurien d’assegurar que l’assessor lingüístic és present des de la primera reunió de la comissió [legislativa], tal com ja es fa amb els assessors jurídics.»
La col·laboració dels assessors jurídics i dels assessors lingüístics, que revisen els textos normatius i proposen redaccions d’acord amb la tècnica i l’estil legislatius, contribueix, sens dubte, a fer lleis més comprensibles i, en definitiva, a garantir la seguretat jurídica.
Les conclusions de la recerca de la Comissió Europea destaquen també que són molt recomanables les guies i directrius de tècnica legislativa i les bases de dades terminològiques, que han de ser d’accés públic, i recomanen una formació adequada i específica dels redactors i els tècnics que intervenen en l’elaboració de les lleis i altres documents públics.
