Estratigrafia dialectal

Xavier Rull ens fa conéixer, a través d’Infozèfir, una pàgina ben interessant sobre la història del lèxic català elaborada per Maria-Pilar Perea i Germà Colón:

Estratigrafia dialectal

L’«Estratigrafia dialectal» té l’objectiu de cartografiar el lèxic antic. Es pretén de representar l’evolució diatòpica i cronològica d’una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s’inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules seleccionades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen sols l’espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l’espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals mostren el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d’una perspectiva temporal com des d’una perspectiva espacial.

En la llista de diatopismes, si s’activa el símbol corresponent a una base de dades, apareix l’evolució cronològica del diatopisme seleccionat; si s’activa el símbol corresponent a un mapa, se n’observa dinàmicament l’evolució cronològica i geogràfica.

http://www.ub.edu/lexdialgram/estratigrafia/html/pagina1.html

Font: Maria-Pilar Perea
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona

L’AVL renova el primer terç

Divendres passat, 8 d’abril, va concloure el primer procés independent de renovació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El primer terç d’acadèmics que han entrat a renovar l’avl són: Joan Francesc Mira, Joan Rafael Ramos Alfajarín, Carme Miquel Diego, Josep Martines Peres, Immaculada Cerdà Sanchis, Brauli Montoya Abad i Abelard Saragossà Alba.
Segons la informa Eldiario.es (08.04.2016):

Amb Abelard Saragossà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de la institució, que havia iniciat el passat 11 de març. El procés ha resultat molt rellevant perquè és la primera vegada que els acdèmics ja no han estat elegits per les Corts Valencianes, fet que representa la definitiva independència de la institució de la tutela política que ha tingut durant els seus primers 15 anys de funcionament.