45 sentències a favor del valencià

Acció Cultural del País Valencià informa d’una nova sentència contra la Generalitat valenciana, que continua gastant irracionalment els diners públics per a mantindre la seua ideologia particular que consistix a negar els drets dels ciutadans valencians:

Acció Cultural vol recordar que són ja 45 sentències en total les que reconeixen la unitat de la llengua i l’equivalència de la doble denominació (44 arran de processos i recursos oberts a instàncies de la Govern del PP).

[…]

D’altra banda, és lamentable que el cost econòmic d’aquesta posició irresponsable haja de recaure en els pressupostos públics, ja que cada sentència en contra seu implica una condemna a costos a la Generalitat Valenciana (i en els darrers tres anys els costos per aquestes sentències són de 31.500 euros, això és, l’equivalent al sou d’un professor, pagats per tots els valencians).

[…]

Finalment, cal destacar el fet que aquesta nova sentència, en particular, recull els fonaments de les sentències anteriors i en reprodueix gran part del contingut. Però, a més afegeix dos textos nous que són significatius:

Fonament jurídic primer: «[…] la jurisprudència d’aquesta Sala i del Tribunal Suprem sobre el caràcter de llengua comuna que, tant en l’àmbit científic i acadèmic com en la legislació estatal d’educació, s’atribueix a l’idioma conegut amb les denominacions de ‘català’ i ‘valencià’».

És a dir que el Tribunal Suprem parla de llengua comuna, tant si rep el nom de “català” com de valencià”.

Fonament jurídic quart: «[…] encara que l’Administració recurrent [la Generalitat Valenciana] no ho compartesca, sí que li dóna resposta amb aquesta concreta solució: que l’equivalència valencià/català reconeguda en els àmbits acadèmic i científic, segons que ha declarat la jurisprudència…».

Senadors pel català

Uns quants senadors de Catalunya, Illes Balears, Aragó i País Valencià han firmat un manifest en defensa de l’ús del català. Podem llegir la notícia en el diari Avui (19.07.2012):

El PSOE se suma a la defensa del català ara que no mana

Dirigents catalans, valencians, aragonesos i balears critiquen el setge del pp

Proposen una llei de llengües

Segons la notícia en el diari El País (19.07.2012):

Els firmants consideren que les iniciatives legislatives dels governs balear i aragonés contradiuen la Declaració universal dels drets lingüístics que va aprovar per unanimitat el Congrés dels Diputats espanyol, així com els respectius estatuts d’autonomia.

Flaixos sobre l’aranés i sobre la Franja

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 93, 13.07.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

El català a la Franja

El web Llengua catalana ha incorporat una pàgina que recull les declaracions d’autoritats, institucions i associacions en relació amb el projecte legislatiu del Govern d’Aragó que modifica la situació del català a la Franja. En aquest moment conté, per exemple, les declaracions del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; una declaració institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, o una altra de les entitats de la Franja. S’hi van incorporant nous continguts a mesura que es generen.

Més informació: El català a la Franja

Programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

El Govern ha aprovat el Programa per a l’impuls del desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que substitueix l’anterior programa per a la promoció de l’occità. El programa té com a objectiu impulsar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, i dóna continuïtat a les polítiques de la Generalitat de foment i difusió de l’occità aranès. En el marc d’aquest programa, el 30 de maig passat es va constituir a Vielha el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès com a òrgan principal de coordinació de la política lingüística pel que fa a l’occità aranès. El Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès és un nou instrument amb caràcter institucional i permanent que substitueix el marc relacional que anteriorment s’havia produït per mitjà de convenis i subvencions.

Més informació: El Govern aprova el programa per impulsar el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran

¡Que rode la bola!

L’Acadèmia valenciana de la Llengua ha comunicat en una nota de premsa que prolongarà els lectorats valencians al Regne Unit, Itàlia i França amb la coŀlaboració de l’Institut Ramon Llull:

L’AVL aprova un conveni amb l’Institut Llull per a impartir lectorats en universitats europees dedicats a la llengua i cultura valencianes

A més, la nota de premsa també fa un altre anunci:

Els membres de l’Acadèmia també han aprovat un nou conveni marc entre la Conselleria de Cultura, els ajuntaments, les diputacions i les mancomunitats per a coordinar les actuacions en matèria de normalització del valencià.

Encara no sabem res del resultat de l’activitat institucional de promoció del valencià (com ara d’aquell protocol del 2010), no en trobareu cap rastre en el seu web, i ja han tornar a firmat un altre paperet per a continuar fent rodar la bola de la notícia. ¡Alça els peus!

L’èuscar i Colòmbia

El Govern Basc coopera amb el Govern de Colòmbia en política lingüística (Euskararen Berripapera, 221, ):

L’èuscar i les llengües indígenes de Colòmbia

Al món es parlen més de sis mil idiomes, la majoria a Àsia. Els països de Sud-amèrica són molt rics des del punt de vista lingüístic, per exemple Colòmbia, on a banda del castellà es parlen 68 idiomes més: 65 són indígenes, dos són criolls i el romaní.

El Govern de Colòmbia reconeix legalment i protegeix la diversitat lingüística del seu país. Per això, el Govern Basc, coneixedor que la llarga experiència adquirida ací amb l’èuscar pot resultar de molta utilitat en altres països, ha decidit prorrogar l’acord de cooperació vigent en esta matèria amb el Ministeri de Cultura del país andí. Així mateix, el Ministeri d’Educació de Colòmbia i el Departament de Cultura del Govern Basc, conscients de la importància que l’educació té en la transmissió intergeneracional l’idioma, han subscrit un protocol que té com a eixos principals la formació i l’assessorament lingüístic.

Per cert, la cooperació que podria aportar la Generalitat valenciana és tota una altra.

Els noms dels mamífers marins

La revista Terminàlia (núm. 5) publica l’article «Els mamífers marins i els seus noms» de Jordi Lleonart Aliberas. Segons el resum:

Al món hi ha al voltant de 120 espècies de mamífers marins pertanyents als grups dels cetacis, sirènids i pinnípedes. N’hi ha que tenen un nom català tradicional perquè són presents a les nostres aigües o perquè són importants en la cultura popular, i per a la resta han estat proposats diversos noms. En aquest treball s’ha intentat recopilar-los, identificar-ne les espècies i comentar alguns casos particulars de confusions o migració. Es presenta la llista completa d’espècies amb els noms catalans detectats, al voltant de 300, i les fonts bibliogràfiques.

Hi podreu tobar, entre altres termes, els següents (els ordenem alfabèticament; noms llatins: noms catalans):

  • Arctocephalus australis: ós marí sud-americà
  • Arctocephalus forsteri: ós marí de Nova Zelanda
  • Arctocephalus galapagoensis: ós marí de les Galápagos
  • Arctocephalus gazella: ós marí antàrtic
  • Arctocephalus phillippi: ós marí de Juan Fernández
  • Arctocephalus pusillus: ós marí afroaustralià
  • Arctocephalus townsendi: ós marí de Guadalupe
  • Arctocephalus tropicalis: ós marí subantàrtic
  • Australophocaena dioptrica: Marsopa d’ulleres, Marsopa d’ullera
  • Balaena mysticetus: balena, balena de Groenlàndia, balena polar, balena franca àrtica
  • Balaenoptera acutorostrata: rorqual d’aleta blanca, rorqual d’aletes blanques, balena d’aleta blanca
  • Balaenoptera bonaerensis:
  • Balaenoptera borealis: rorqual del nord, rorqual de Rudolphi, rorqual de Rudolf, balena del nord, rorqual boreal
  • Balaenoptera edeni: rorqual de Bryde
  • Balaenoptera musculus: rorqual blau, balena blava
  • Balaenoptera omurai:
  • Balaenoptera physalus: rorqual comú
  • Beraudis arnuxii: zifi de quatre dents meridional
  • Beraudis bairdii: zifi de quatre dents septentrional
  • Callorhinus ursinus: ós marí septentrional
  • Caperea marginata: balena franca pigmea, balena franca nana, balena pigmea
  • Cephalorhynchus commersonii: dofí de Commerson
  • Cephalorhynchus eutropia: dofí negre, tonina negra
  • Cephalorhynchus heavisidii: dofí de Heaviside, tonina de Heavside
  • Cephalorhynchus hectori: dofí d’Héctor, tonina d’Hèctor
  • Cystophora cristata: foca de cresta
  • Delphinapterus leucas: beluga, balena blanca, marsuí
  • Delphinus capensis:
  • Delphinus delphis: dofí (o dofí comú), dalfi, delfi, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), defí, deufí, ruassa, dufí
  • Dugong dugon: dugong
  • Erignathus barbatus: foca barbuda
  • Eschrichtius robustus: balena grisa
  • Eubalaena australis: balena franca del sud
  • Eubalaena glacialis: balena dels bascos, balena franca comuna, balena franca atlàntica, balena basca, balena dels bascs
  • Eubalaena japonica:
  • Eumetopias jubatus: lleó marí de Steller
  • Globicephala macrorhynchus: cap d’olla tropical, cap d’olla d’aleta curta, cap d’olla negre d’aleta curta, cap d’olla d’aleta curta
  • Globicephala melaena: capdolla, cap d’olla negre, cap d’olla negre d’aleta llarga, cap d’olla d’aleta llarga, cap d’olla comú, vaca
  • Globicephala melas: cap d’olla
  • Grampus griseus: cap d’olla gris, dofí gris
  • Halichoerus grypus: foca grisa
  • Hydrodamalis gigas: vaca de Steller, vaca marina de Steller
  • Hydrurga leptonyx: foca lleopard
  • Hyperoodon ampullatus: cap d’olla de bec boreal, cap d’olla amb bec boreal, cap d’olla gran, cap d’olla boreal, zífid cap d’olla boreal, zifi cap d’olla boreal
  • Hyperoodon planifrons: zífid cap d’olla austral, zifi cap d’olla austral
  • Indopacetus padificus: zifi de Longman
  • Inia geoffrensis: dofí de l’Amazones, ínia, bufeo
  • Kogia breviceps: cap gros pigmeu, catxalot pigmeu
  • Kogia simus: catxalot nan
  • Lagenodelphis hosei: dofí de Fraser
  • Lagenorhynchus acutus: dofí de flancs blancs, dofí de flancs blancs de l’atlàntic
  • Lagenorhynchus albirostris: dofí de bec blanc, dofí de musell blanc, dofí de morro blanc
  • Lagenorhynchus australis: dofí de peale, llampa
  • Lagenorhynchus cruciger: dofí de franja blanca, dofí creuat
  • Lagenorhynchus obliquidens: dofí de flancs blancs del Pacífic, dofí fosc
  • Leptonychotes weddellii: foca de Weddell
  • Lipotes vexillifer: dofí del Iang-tsé, baiji
  • Lissodelphis borealis: dofí septentrional, dofí sense aleta boreal
  • Lissodelphis peronii: dofí meridional, dofí sense aleta austral
  • Lobodon carcinophagus: foca menjacrancs
  • Megaptera novaeangliae: xibarta, iubarta, balena geperuda, balena amb gep, jubarta, rorqual geperut
  • Mesoplodon bidens: balena de bec de Sowerby, zífid de Sowerby, zifi de Sowerby
  • Mesoplodon bowdoini: zífid d’Andrew, zifi d’Andrew
  • Mesoplodon carlhubbsi: zífid d’Hubb, zifi de Hubbs
  • Mesoplodon densirostris: balena amb bec de Blainville, balena de bec de Blainville, balena picuda de Blainville, zífid de Blainville, balena de Blainville, zifi de Blainville
  • Mesoplodon europaeus: zífid de Gervais, zifi de Gervais
  • Mesoplodon ginkgodens: zífid de dents de gingko, zifi de Nishiwaki
  • Mesoplodon grayi: zífid de Gray, zifi de Gray
  • Mesoplodon hectori: zífid d’Héctor, zifi d’Hèctor
  • Mesoplodon layardii: zífid de Layard, zifi de Layard
  • Mesoplodon mirus: balena de bec de True, zífid de True, zifi de True
  • Mesoplodon pacificus: zífid de l’Indopacífic
  • Mesoplodon perrini:
  • Mesoplodon peruvianus:
  • Mesoplodon stejnegeri: zífid de Stejneger, zifi de Stejneger
  • Mesoplodon traversii:
  • Mirounga angustirostris: elefant marí septentrional
  • Mirounga leonina: elefant marí meridional
  • Monachus monachus: vedell marí, vell marí, foca mediterrània, foca monjo del mediterrani, llop marí, bou marí, vaca marina, foca, foca frare, bellmarí, foca caputxina
  • Monachus schauinslandi: foca monjo de Hawaii
  • Monachus tropicalis: foca monjo del Carib
  • Monodon monoceros: narval
  • Neophoca cinerea: lleó marí australià
  • Neophocuena phocaenoides: marsopa sense aleta, marsopa negra
  • Odobenus rosmarus: morsa
  • Ommatophoca rossii: foca de Ross
  • Orcaella brevirostris: cap d’olla d’Irauadi, cap d’olla de Irrawaddy
  • Orcaella heinsohni:
  • Orcinus orca: orca, orga, capdorga, òrgena, orqueda, ballenato
  • Otaria byronia: lleó marí sud-americà
  • Phoca caspica: foca del Caspi
  • Phoca fasciata: foca de bandes
  • Phoca groenlandica: foca de Groenlàndia
  • Phoca hispida: foca jaspiada, foca ocel·lada, foca marbrada
  • Phoca largha: foca tacada
  • Phoca sibirica: foca del Baikal
  • Phoca vitulina: foca comuna
  • Phocarctos hookeri: lleó marí de Nova Zelanda
  • Phocoena phocoena: marsopa (o marsopa comuna), marsopla, marsuí
  • Phocoena sinus: marsopa de Califòrnia, cochito
  • Phocoena spinipinnis: marsopa de burmeister, marsopa espinosa
  • Phocoenoides dalli: marsopa de dall
  • Physeter catodon: capgros
  • Physeter macrocephalus: catxalot, molar (o peix molar), molà (o peix molà), mular (o peix mular), mulà (o peix mulà), mula, fisetera, quexalot, cacalot, marsopla
  • Platanista gangetica: dofí del Ganges
  • Platanista minor: dofí de l’Indo
  • Pontoporia blainvillei: dofí del Plata, dofí del riu de la Plata
  • Pseudorca crassidens: falsa orca, orca falsa, orca pigmea, orca nana
  • Sotalia fluviatilis: dofí d’estuari sud-americà, sotàlia, dofí fluvial, tucuxi
  • Sotalia guianensis:
  • Sousa chinensis: dofí d’estuari indo pacífic, dofí geperut indopacífic
  • Sousa teuszii: dofí d’estuari atlàntic, dofí geperut atlàntic
  • Stenella attenuata: dofí ratllat tropical, dofíclapat de careta
  • Stenella clymene: dofí d’elm
  • Stenella coeruleoalba: dofí ratllat, dofí llistat
  • Stenella frontalis: dofí ratllat de l’atlàntic, dofí embridad [sic], dofí, dofí clapat atlàntic, dofí tacat tropical
  • Stenella longirostris: dofí de musell llarg, dofí de morro llarg
  • Steno bredanensis: dofí de dents rugoses, dofí, dofí rostrat, dofí negre , dofí de morro llarg, dofí de morro estret
  • Tasmacetus shepherdi: zífid becut de Shepherd, zifi de Shepherd
  • Trichechus inunguis: manatí amazònic
  • Trichechus manatus: manatí del Carib
  • Trichechus senegalensis: manatíafricà
  • Tursiops aduncus:
  • Tursiops truncatus: mular (o dofí mular), mulà (o dofí mulà), molar (o dofí molar), molà (o dofí molà), mula, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), gran dofí, roassa, roaça, corçana
  • zalophus californianus: lleó marí de califòrnia
  • Ziphius cavirostris: balena de Cuvier, balena amb bec de Cuvier, zífid comú, zífid de Cuvier, zifi comú, zifi de Cuvier

Flaixos sobre drets i planificació lingüístics

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 92, 21.06.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Manifest de Girona sobre drets lingüístics

El 5 de juny es va presentar Manifest de Girona sobre drets lingüístics elaborat pel PEN Internacional. L’acte, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, va ser presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas.

El manifest recull els deu punts centrals de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que es va signar a Barcelona l’any 1996, en una conferència mundial de drets lingüístics promoguda pel Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN, amb el suport de la UNESCO.

A l’acte, que va tenir el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura pel que fa a la difusió, hi van assistir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley.

Estudi Llenguatest Agències de Viatges

S’ha posat en marxa la primera fase de l’enquesta electrònica Llenguatest Agències de Viatges, adreçada a més de 300 agències associades a l’Associació Catalana d’Agències de Viatges per conèixer els usos lingüístics d’aquest sector. L’objectiu és detectar les necessitats lingüístiques bàsiques, preveure accions i valorar quins recursos i serveis pot oferir l’Administració per fomentar l’ús del català en aquest àmbit. Es tracta d’una prova pilot que es podrà aplicar en altres sectors d’interès.

L’estudi és fruit de la coŀlaboració entre l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, la Confederació de Comerç de Catalunya i la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.