El català de l’Aragó oriental

Quant a la qüestió del nom del català a l’Aragó, ara batejat com a «aragonés oriental» —sempre amb la intenció de confondre el personal—, l’iec ha emés la declaració següent:

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües

20/06/2012

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’iec, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Flaixos sobre legislació, oferta lingüística i bones pràctiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 90 i 91, maig i juny del 2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Actualització de funcions de la Direcció General de Política Lingüística

El Govern ha aprovat el Decret 59/2012, de 29 de maig (DOGC núm. 6139, del 31), de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura. En relació amb la Direcció General de Política Lingüística, el Decret n’actualitza les funcions i adscriu a la Subdirecció les competències relatives a la llengua occitana, aranès a l’Aran, i a la llengua de signes catalana.

Més informació:
DECRET 59/2012, de 29 de maig, de modificació del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura
Article 22. Direcció General de Política Lingüística.

L’Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments de Barcelona

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Yvonne Griley, i el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, van presentar el nou estudi Ofercat que es farà a la ciutat de Barcelona i van fer una valoració global de les dades recollides a 20 ciutats catalanes des del 2001. La presentació va tenir lloc el 29 de maig, al Palau de la Virreina.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, analitzaran l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins distribuïts pels diversos districtes de la ciutat. El resultat permetrà conèixer de prop l’oferta en llengua catalana en els establiments comercials, i s’inscriurà en l’estudi Ofercat que, des del 2001 fins a l’actualitat, ja ha permès conèixer de prop la realitat lingüística de 20 localitats catalanes.

Més informació:
– www.gencat.cat/llengua/ofercat
– L’estudi Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins

Creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

El 17 de maig, en la segona comissió bilateral celebrada des de la constitució del nou Conselh Generau d’Aran, s’ha creat el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, òrgan encarregat d’impulsar les actuacions necessàries per garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques amb relació a l’occità aranès, d’assegurar la coordinació entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en aquest àmbit i de fer el seguiment i l’avaluació de tots els acords adoptats.

La creació del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès dóna compliment a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que en l’article 6.5 declara oficial a Catalunya la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, i també a la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran, en la qual es va preveure la creació d’una estructura paritària entre la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per a garantir el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques en relació amb l’aranès i la coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit.

Més informació:
El Govern i el Conselh Generau d’Aran creen el Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès

Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle han editat la publicació Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, una eina útil per a les empreses a l’hora d’actuar amb responsabilitat pel que fa a la llengua catalana. Se n’ha fet també una versió reduïda en format desplegable.

El manual es va presentar en el marc de la jornada “A l’empresa, en català”, que el dia 16 de maig van aplegar algunes de les principals organitzacions del país, representants de l’administració i empresaris, amb l’objectiu de refermar la voluntat dels diversos ens implicats en la normalització del català a l’empresa. Van participar-hi, entre altres, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley; l’ expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol; el vicepresident del Cercle d’Economia, Artur Carulla, o el president de Plataforma per la llengua, Òscar Escuder.

Més informació:
http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1735