La revista Noticias Jurídicas (15.07.2011) envia la nota d’actualitat següent:
El 64 % dels alumnes de l’Escola Judicial són dones i el 25 % estan interessats en rebre classes de català
El 65,2 per cent dels alumnes que han ingressat a l’Escola Judicial són dones i el 46,08 per cent estan interessats en rebre classes d’alguna llengua cooficial, gairebé la meitat d’ells de català.
L’Escola Judicial, radicada a Barcelona, ha fet un balanç sobre les últimes quinze promocions que han passat pel centre, de les quals han sortit 2.337 jutges de tot Espanya. Segons les dades, 836 homes i 1.501 dones s’han format en la institució i la majoria d’ells ha dedicat una mitjana de quatre anys i quatre mesos a preparar l’oposició.
[…]
Cal alegrar-se per l’interés suscitat per aprendre català. Ara bé encara hi hauria més interés (o no gens) si simplement fóra igual que el castellà: requisit obligatori. Segurament no en tenen gens d’interés, pel castellà, però ni hi pensen, perquè simplement és com l’aire que respirem. El català continua és un complement accessori, i això que és llengua pròpia, oficial i els ciutadans tenen dret a usar-lo i les lleis diuen que no poden ser discriminats per eixe fet. Però el cas és que el diari Avui (18.07.2011) exposava un panorama que continuava reflectint, en eixa data de l’alzamiento nacional, eixos altres temps:
Setge al català
La llengua catalana és objecte d’un atac continu, sobretot del PP A Catalunya, la sentència de l’Estatut ha suposat l’enduriment de les hostilitats Al País Valencià i a les Balears perilla l’educació en català
Barcelona – M. Bataller / M. Altimira
El català viu una situació complicada per l’assetjament de què és objecte en molts àmbits. El pp és un dels principals instigadors de les hostilitats, ja sigui des del govern —País Valencià o les Illes Balears— o recorrent als jutjats per tombar una llei referendada per tot un poble —l’Estatut de Catalunya.
País Valencià
Els ciutadans del País Valencià són dels que pateixen més l’ofec de les institucions públiques. El govern de Francisco Camps (pp) practica una política anticatalana en tota regla i sempre s’ha oposat visceralment a la unitat lingüística, tot i el gran nombre de sentències judicials que li treuen la raó. En aquest camp, un dels punts més calents ha estat la negativa a admetre en oposicions la llicenciatura de filologia catalana com a títol que acredita el coneixement preceptiu del valencià. A finals del mandat passat, la Generalitat Valenciana també va exigir que es retiressin uns referents valencians d’un web institucional sobre la cultura catalana promogut pel tripartit. La llavors portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va enviar una carta al govern de la Generalitat de Catalunya en què l’acusava d’apropiar-se símbols valencians –com ara Ausiàs Marc i Joanot Martorell– i també considerava que el concepte de Països Catalans és una faŀlàcia.
El llarg i feixuc conflicte pel tancament de les emissions de TV3 és un episodi més del combat del pp valencià contra tot allò que representa una certa catalanitat. Fins i tot s’ha enfrontat amb la Generalitat de Catalunya per haver subvencionat Acció Cultural del País Valencià.
Però l’última polèmica toca directament la immersió lingüística a les escoles. Camps vol suprimir les línies educatives en català i articular-ne només una que integraria el català, el castellà i l’anglès impartits a parts iguals. La intenció és aplicar el programa a partir del curs 2012-2013. La reacció no s’ha fet esperat, i ja s’han organitzat manifestacions per defensar un ensenyament de qualitat i en català. L’entitat cívica Escola Valenciana té previst denunciar al Parlament Europeu l’anomenat decret plurilingüe.
[…]
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
