Flaixos sobre sexisme, política lingüística, manuals d’ús i humor

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 76, 21.07.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aprova el Decret d’organització transversal de la política lingüística

S’ha publicat al DOGC núm. 5925, de 21 de juliol

El nou decret dota la Direcció General de Política Lingüística d’una estructura interdepartamental més àgil i operativa que li garanteix la seva capacitat de penetració i acció transversal i la coordinació de l’acció de govern en aquest àmbit. Ho fa mitjançant dos òrgans: la Comissió Tècnica de Política Lingüística, presidida pel conseller de Cultura i formada pels secretaris generals de cada Departament, i la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, integrada per personal tècnic adscrit als diferents departaments i organismes de la Generalitat, que donarà suport a la Comissió i n’executarà les iniciatives.

Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un document que permet adaptar els criteris de la Generalitat (publicats a Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, 2005) als principis generals de l’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua», difós durant el mes de novembre del 2010. El document és la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Es pot consultar al web Llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes.

Nou “Manual d’ús” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat el Manual d’ús, tercera i última part del seu Llibre d’estil, que entre d’altres continguts inclou un apartat dedicat a l’ús de la llengua. S’hi estableix el model d’estàndard lingüístic que s’ha d’utilitzar en els mitjans de la Corporació. Així mateix, s’hi detallen les garanties de qualitat i s’hi donen les claus dels textos informatius, des de l’estructura fins a la tria de paraules i recursos expressius, o el tractament de les xifres. També s’hi determina el model de locució, amb indicacions generals i directrius a l’hora de pronunciar altres llengües. A més, hi ha un apartat sobre les convencions gràfiques en textos orals i escrits. Amb aquest document es completa el Llibre d’estil de la CCMA, que es compon de dues parts més: la Guia editorial i el portal lingüístic ésAdir. El Manual d’ús és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana.

Més informació:
http://www.ccma.cat/llibredestil/manuals-destil/s-llengua
http://www.tv3.cat/actualitat/323720/El-Consell-de-Govern-aprova-el-Manual-dus-de-la-CCMA
http://esadir.cat

Dossier temàtic de premsa

Sumari del dossier de premsa Acudits gràfics sobre la llengua (II) (2006-juny 2011). Permet l’accés en línia a tots els acudits referenciats.

Podeu soŀlicitar el document del Centre de Documentació presencialment, per correu electrònic o telefònicament.

http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

Podeu consultar el dossier sobre acudits en format html ací mateix: Acudits.

Interés judicial i setge polític

La revista Noticias Jurídicas (15.07.2011) envia la nota d’actualitat següent:

El 64 % dels alumnes de l’Escola Judicial són dones i el 25 % estan interessats en rebre classes de català

El 65,2 per cent dels alumnes que han ingressat a l’Escola Judicial són dones i el 46,08 per cent estan interessats en rebre classes d’alguna llengua cooficial, gairebé la meitat d’ells de català.

L’Escola Judicial, radicada a Barcelona, ha fet un balanç sobre les últimes quinze promocions que han passat pel centre, de les quals han sortit 2.337 jutges de tot Espanya. Segons les dades, 836 homes i 1.501 dones s’han format en la institució i la majoria d’ells ha dedicat una mitjana de quatre anys i quatre mesos a preparar l’oposició.

[…]

Cal alegrar-se per l’interés suscitat per aprendre català. Ara bé encara hi hauria més interés (o no gens) si simplement fóra igual que el castellà: requisit obligatori. Segurament no en tenen gens d’interés, pel castellà, però ni hi pensen, perquè simplement és com l’aire que respirem. El català continua és un complement accessori, i això que és llengua pròpia, oficial i els ciutadans tenen dret a usar-lo i les lleis diuen que no poden ser discriminats per eixe fet. Però el cas és que el diari Avui (18.07.2011) exposava un panorama que continuava reflectint, en eixa data de l’alzamiento nacional, eixos altres temps:

Setge al català

La llengua catalana és objecte d’un atac continu, sobretot del PP A Catalunya, la sentència de l’Estatut ha suposat l’enduriment de les hostilitats Al País Valencià i a les Balears perilla l’educació en català

Barcelona – M. Bataller / M. Altimira

El català viu una situació complicada per l’assetjament de què és objecte en molts àmbits. El pp és un dels principals instigadors de les hostilitats, ja sigui des del govern —País Valencià o les Illes Balears— o recorrent als jutjats per tombar una llei referendada per tot un poble —l’Estatut de Catalunya.

País Valencià

Els ciutadans del País Valencià són dels que pateixen més l’ofec de les institucions públiques. El govern de Francisco Camps (pp) practica una política anticatalana en tota regla i sempre s’ha oposat visceralment a la unitat lingüística, tot i el gran nombre de sentències judicials que li treuen la raó. En aquest camp, un dels punts més calents ha estat la negativa a admetre en oposicions la llicenciatura de filologia catalana com a títol que acredita el coneixement preceptiu del valencià. A finals del mandat passat, la Generalitat Valenciana també va exigir que es retiressin uns referents valencians d’un web institucional sobre la cultura catalana promogut pel tripartit. La llavors portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va enviar una carta al govern de la Generalitat de Catalunya en què l’acusava d’apropiar-se símbols valencians –com ara Ausiàs Marc i Joanot Martorell– i també considerava que el concepte de Països Catalans és una faŀlàcia.

El llarg i feixuc conflicte pel tancament de les emissions de TV3 és un episodi més del combat del pp valencià contra tot allò que representa una certa catalanitat. Fins i tot s’ha enfrontat amb la Generalitat de Catalunya per haver subvencionat Acció Cultural del País Valencià.

Però l’última polèmica toca directament la immersió lingüística a les escoles. Camps vol suprimir les línies educatives en català i articular-ne només una que integraria el català, el castellà i l’anglès impartits a parts iguals. La intenció és aplicar el programa a partir del curs 2012-2013. La reacció no s’ha fet esperat, i ja s’han organitzat manifestacions per defensar un ensenyament de qualitat i en català. L’entitat cívica Escola Valenciana té previst denunciar al Parlament Europeu l’anomenat decret plurilingüe.

[…]

La Universitat de València i el cinema d’estiu

Arran de la programació de peŀlícules doblades i només en castellà en el cicle denominat «Nits de Cinema al claustre de La Nau» de la Universitat de València, el professor Ferran Suay ha enviat la carta següent al vicerectorat:

Benvolgut Sr. Vicerector,

He rebut informació sobre les nits de cinema al claustre, i —en accedir a la programació— he comprovat amb gran sorpresa que el 100% de les peŀlícules programades són en espanyol. M’ha xocat especialment perquè, com sabeu molt bé, aquesta és exactament la mateixa política lingüística que s’aplica a la televisió pública valenciana, i la que apliquen també les sales privades de cinema. D’aquesta manera, l’oferta de cinema en valencià és pràcticament nuŀla.

Sincerament, jo esperava —de la meua universitat— una conducta ben diferent. Especialment, tenint el compte que el Servei de Política Lingüística disposa de peŀlícules en valencià que -òbviament- podria posar a disposició d’una iniciativa tan ben pensada com les nits de cinema al claustre.

Considerant que el vostre vicerectorat és —també— d’igualtat, crec que cabria esperar que s’ocupe d’una de les desigualtats més extremes que podem observar-se en la nostra societat, com és la desigualtat lingüística, i que actue —en la mesura de les seues possibilitats— en la línia de compensar la severa discriminació que pateixen les persones que volen accedir a activitats en valencià, en comptes de fer-ho per a incrementar —encara més— la molt abundant oferta d’activitats lúdiques i culturals en la llengua dels castellans.

Programar nits de cinema en valencià seria una bona manera d’actuar efectivament a favor de la igualtat.

Rebeu una respectuosa salutació,

Prof. Ferran Suay (PhD)
Departament de Psicobiologia
Universitat de València

Curiosament, la denominació del cicle està (només) en valencià, però paradoxalment només hi ha cinema en castellà. La Universitat de València té la capacitat i suposem que els coneixements per a actuar un poc millor quant a la disponibilitat lingüística de les seues activitats i iniciatives.

Sexisme ambigu

La companya de la Generalitat valenciana Imma Navarro Tomàs ha publicat (Levante, 09.07.2010) un altre article sobre el sexisme en el llenguatge. El reproduïm tot seguit:

L’ambigüitat consubstancial i l’avl

El gènere de les paraules és una categoria gramatical: masculí i femení. El sexe és una categoria biològica. No sempre hi ha correlat entre gènere i sexe. Hi ha paraules femenines per a homes i dones: les persones, i paraules masculines per a homes i dones: els individus. Així ho explica l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) al Manual de documentació administrativa.

Quan diem: «Els professors fan vaga contra el nou model lingüístic del Consell», entenem que professors vol dir professors i professores. Segons l’avl, aquesta doble vida del masculí per a designar homes i dones queda justificada sota el nom de masculí genèric, o, eufemísticament, terme no marcat. Aquests termes no marcats s’escriuen sempre en masculí (professors), però cada vegada tenen menys de no marcats i més de marcats. En una societat on la dona forma part de tot, cada dia costa més creure’ns el gènere no marcat, el masculí, com a representant de totes i tots. Aquest gènere no marcat es justifica sota l’excusa de l’economia del llenguatge i per evitar construccions complicades i gramaticalment incorrectes, segons l’avl i el nostre Consell Jurídic Consultiu.

Si diem: «La manifestació contra el nou model lingüístic del conseller Font de Mora va reunir professors de tota la Comunitat», tenim una frase esbiaixada perquè deixa fora les professores, amb presència majoritària al coŀlectiu docent. Gramaticalment no passa res si dius: «La manifestació contra el nou model lingüístic del conseller Font de Mora va reunir professores i professors de tota la Comunitat». Aquesta frase no és complicada, ni agramatical, ni cara. La frase és clara, gramaticalment correcta, assequible i totalment representativa.
L’avl diu: «Habitualment, el gènere masculí funciona com a terme no marcat». Però dir «habitualment» no és raó suficient per consolidar el masculí com a genèric. L’avl afig: «Evidentment, l’ús del masculí amb valor genèric pot ocasionar en certs contexts problemes d’ambigüitat; però l’ambigüitat és consubstancial a la llengua, i no es pot desfigurar la realitat amb la presumpta intenció d’anuŀlar l’ambigüitat». Que una institució normativa, com l’avl, afirme que l’ambigüitat és consubstancial a la llengua resulta, com a mínim, preocupant.

La llengua és dúctil i maŀleable (Eulàlia Lledó) i disposa de mecanismes i recursos lingüístics per ser clara i concisa, sense ambigüitats. L’ambigüitat no està en la llengua, està en les persones. I la realitat no es desfigura sola, la desfiguren les persones. Dir professors i professores ni és ambigu ni desfigura la realitat. L’ambigüitat d’una llengua apareix quan li retalles recursos lingüístics, capacitat i varietat expressiva, quan promociones unes paraules i amagues i proscrius unes altres, quan fas que els seus usuaris i les seues usuàries estiguem en un procés permanent d’autocorrecció i d’autocensura, quan la converteixes en una mercaderia electoralista i la fas créixer constrenyida.

Aquesta ambigüitat desorienta i desfigura la realitat. I una llengua no pot créixer forta i sana dins d’una realitat desfigurada i desorientada. Aquesta desfiguració ve de l’ambigüitat, sí, però no d’una ambigüitat consubstancial, sinó calculada.

Personal investigador per a la Jaume I

En el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (núm. 6.552, 27.06.211; [pdf]) apareix la convocatòria següent:

Resolució de 16 de juny de 2011, del Rectorat de la Universitat Jaume I, per la qual es convoca una oferta pública per a la selecció d’un personal investigador d’aquest organisme, amb contracte laboral temporal per obra o servei a temps parcial. Projecte «Diseño y creación de un corpus comparable con covalt. Análisis traductológico y explotación didáctica de ambos corpus» codi 09I387. [2011/7103] […]

Primera. Denominació del lloc de treball
Personal investigador.

Segona. Retribució íntegra mensual
La retribució íntegra mensual, inclosa la part proporcional de les pagues extres, serà de 719,79 euros en concepte de sou base.

Tercera. Objecte i període
Coŀlaborar en la realització del projecte d’investigació: «Diseño y creación de un corpus comparable con COVALT. Análisis traductológico y explotación didáctica de ambos corpus», codi 09I387 amb funcions de tècnic/a superior de suport a la investigació.

La durada prevista d’aquest contracte és de 3 mesos. En tot cas la durada del contracte està vinculada a la durada del projecte i la disponibilitat pressupostària d’aquest.

El període de prova establert serà el que s’indique en la legislació laboral en vigor.

Quarta. Jornada de treball A temps parcial (15 hores setmanals).

El termini és de deu dies naturals des de l’endemà de la publicació en el docv. Per a qualsevol aclariment sobre la convocatòria, les persones interessades poden dirigir-se al professor Josep Marco Borillo (c/e: jmarco@trad.uji.es).

Novetas en les fitxes de la CDLPV

[Bloc sobre les novetats]

[Envieu els suggeriments i comentaris a: golls@geocities.com]

  1. Revisions:
  2. Addicions:
  3. Actualitzacions i ampliacions del web: