El conseller Font de Mora Turón ha iniciat una campanya contra l’aprenentatge de les llengües en l’educació pública valenciana, particularment, contra l’aprenentatge del valencià. És evident que ell no dirà que es proposa això, però els fets sí que indiquen que eixa és la seua proposta, ja que pretén eliminar el model que millor ha funcionat i imposar un model que no té cap aval educatiu.
En parlen Manel Pérez Saldanya, «Una escuela valenciana y multilingüe» (El País, 31.05.2011):
El conseller coneix bé que totes les avaluacions que s’han fet de les competències lingüístiques han mostrat que els alumnes escolaritzats en programes d’ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels que s’han escolaritzat en castellà i són els únics que aconseguixen dominar d’una manera equilibrada les dos llengües. La teòrica «igualtat» en el repartiment d’hores entre les dues llengües oficials que proposa la conselleria, lluny d’assegurar l’adequat ensenyament de les dos llengües, no millora la competència del castellà i condemna el valencià a una situació clarament deficitària. Perquè les llengües no només s’aprenen a les aules i, donada la realitat sociolingüística, l’única manera d’aconseguir l’equilibri de les dos llengües oficials és corregint a les aules el dèficit del qual partix el valencià.
A més, Neus Caballer («Partidos y asociaciones se unen contra la supresión de la línea en valenciano», El País, 01.06.2011) aporta dades sobre la mala situació actual, que sembla més aviat avalar la pretensió real de la nova proposta del conseller valencià en funcions:
El procés d’unificar les línies de castellà i valencià —que està en marxa i es materialitzarà al setembre, amb les instruccions verbals de la inspecció educativa als instituts amb dos línies—amenaça, a més, amb «reduir grups». «Portarà a l’atur a més professorat i augmentarà les retallades dels programes que tenien», afegix Javier González Zurita, de Fete-ugt. L’stepv, el sindicat majoritari de l’ensenyament no universitari, insistix que «la supressió de les línies en valencià, a més d’augmentar les retallades docents, és l’atac més greu a aquest ensenyament des que el pp va arribar al Govern». «L’Informe sobre la situació del valencià 2011, publicat pel sindicat, ja va denunciar la involució del valencià, i aquest és el pas decisiu».
Finalment, la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua ha hagut de recordar la seua declaració sobre el valencià en el sistema educatiu (01.06.2011):
L’avl recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany
València, 1 de juny del 2011. El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar el dia 28 de gener d’enguany una declaració sobre el valencià en el sistema educatiu, on fixava el seu criteri en relació a la presència de la llengua pròpia en l’escola i centres educatius de la Comunitat Valenciana.
DECLARACIÓ
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix que tots els valencians i valencianes «tenen el dret a rebre l’ensenyament del i en idioma valencià» (article 6.2).
La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià preveu que els alumnes de l’ensenyament obligatori «al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (art. 19.2).
Entre les funcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua figura «vetlar per l’ús normal del valencià» (Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, art. 7d).
De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a l’ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei.
En conseqüència, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’adreça al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes per a soŀlicitar-los que adopten les mesures oportunes per a garantir que no s’hi produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics. Amb esta finalitat, caldria:
a) En les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià.
b) Assegurar l’ensenyament en valencià en tots els centres educatius d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi d’assolir realment el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.
c) Garantir en l’ensenyament universitari el dret de tots els alumnes que s’han matriculat en valencià a rebre una docència real i efectiva en valencià. I, en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària.
d) Satisfer, no només la demanda d’ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que servisquen per a fer real el principi de la igualtat lingüística, tant en l’àmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells.
e) Dissenyar programes d’educació multilingüe que optimitzen la concurrència de llengües en l’àmbit educatiu valencià i que afavorisquen els valors de respecte i d’enriquiment cultural.
f) Promoure programes d’intercanvi educatiu que permeten la difusió íntegra de la cultura valenciana, tant en la resta d’Espanya com en el conjunt de la Unió Europea, així com l’accés a la nostra cultura per part dels alumnes i estudiants nouvinguts.
g) Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l’ús oral i escrit del valencià, «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana» segons figura en l’Estatut d’Autonomia (art. 6.1).
En eixe sentit, convé conéixer l’experiència gallega i els resultats que ha donat («Carlos Callón: ‘El PP ha fet servir Galícia de banc de proves del model d’involució lingüística’», Vilaweb, 01.06.2011):
—Arran de l’experiència a Galícia, com veieu el cas valencià?
El cas valencià demostra allò que ja dèiem a Galícia, que el PP feia servir la llengua gallega de banc de proves amb la idea d’estendre la involució lingüística i cultural al conjunt de l’estat. Cal tenir en compte que a Galícia es va aprovar malgrat la resistència social i el repudi de tota l’oposició. Aquest decret del terç teòric del gallec, el castellà i l’anglès ha tingut contra tots els sindicats de l’ensenyament; totes les associacions de pares i mares, tret d’una, vinculada al PP; totes les associacions estudiantils i tots els moviments de renovació pedagògica, totes les institucions culturals i el consell escolar de Galícia.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
