El català a Europa

Segons publica el diari Avui (31.03.2010):

La Comissió Europea addueix falta d’interès dels intèrprets per fer de traductors a Barcelona

[…]

La Comissió Europa ha obert la porta a contractar «traductors locals» de català «si és necessari i concretament per a les tasques de traducció i localització». Així ho expressen la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, i la vicepresidenta de la CE, Viviane Reding, en una carta dirigida als eurodiputats catalans, que havien fet arribar a la CE la seva disconformitat en la supressió de l’únic traductor de català i la seva substitució per un altre de castellà.
[…]

La comissària ha recordat que la CE s’interessa pel català i ho ha exemplificat citant la recent ajuda de 12 milions d’euros per doblar les pel·lícules al català.

La Comissió Europea va fer plegar el 31 de juliol el seu únic traductor de català per substituir-lo per un altre de castellà. Brussel·les no va renovar el contracte a l’intèrpret que, des de l’1 de gener del 2007, traduia al català publicacions, articles i comunicats de premsa i la web de la representació de la Comissió a Barcelona. L’executiu comunitari va transferir aquesta vacant a la delegació de Madrid i la plaça havia de ser per a un traductor que tingui «el castellà com a llengua materna i un molt bon coneixement de la cultura espanyola» i que domini l’anglès i el francès, però no necessàriament el català.

[…]

Traducció i interpretació jurades 2010

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia l’avís següent:

S’avança el termini d’inscripció a les proves de traducció i interpretació jurades 2010

Enguany es preveu un avançament en la publicació de la resolució de convocatòria de les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i interpretació jurades d’altres llengües al català. La data prevista serà la primera quinzena d’abril. En conseqüència, també s’avançarà el període de sol·licitud d’inscripció, que tindrà lloc durant la segona quinzena d’abril. El període de pagament de les taxes d’inscripció, d’acord amb aquest calendari, es preveu per a la primera quinzena de juny.

Quant a les proves eliminatòries de català i de dret, es duran a terme a mitjan setembre. Les proves específiques de traducció i interpretació jurades, que enguany corresponen a l’alemany, el castellà i el francès, tindran lloc al novembre.

Les proves de traducció i interpretació jurades tenen com a objectiu habilitar professionalment com a traductors i intèrprets jurats d’altres llengües al català i viceversa a aquelles persones que les superin. També serveixen per acreditar les capacitats i els coneixements necessaris per a la traducció i la interpretació de textos juridicoadministratius.

Més informació: http://www.gencat.cat/llengua/tij.

Promoció del programari en valencià

Softcatalà ens informa sobre la iniciativa Softvalencià:

Softvalencià és una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l’ús de programari en valencià —el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana. La iniciativa se centra en diferents aspectes:

  • Posar a disposició de tothom les eines i manuals necessaris per a tindre un sistema completament en valencià.
  • Proveir d’eines de traducció i correcció amb les darreres normes actualitzades de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El traductor inclourà traduccions al castellà, anglés, francés i portugués.
  • Donar a conéixer la guia d’estil de les traduccions valencianes que complementa la guia d’estil per a la traducció de productes informàtics de Softcatalà.
  • Promoure la navegació en valencià per tal que la nostra llengua siga reconeguda a Internet.

L’any 2005 els membres valencians de Softcatalà començaren a fer localitzacions a la variant valenciana. Per dur a terme estes localitzacions s’hagué de desenvolupar una guia d’estil per a les adaptacions valencianes a partir de les traduccions en variant general.

El projecte Softvalencià té el suport dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes* i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua**.

La finalitat és poder disposar de programari en variant valenciana sense haver de duplicar esforços. Això s’ha aconseguit gràcies a una eina que permet fer les adaptacions de manera ràpida i senzilla. Tot plegat ha permés que entorns d’escriptori sencers com el gnome o el kde estiguen íntegrament en variant valenciana, i també altres aplicacions com ara el Firefox, el Thunderbird, el VirtualBox, el Kompozer, etc.

És important remarcar que Softvalencià no és cap associació diferent de Softcatalà, sinó una iniciativa pròpia amb els propòsits esmentats. D’altra banda, també cal comentar que la localització en diferents variants d’una mateixa llengua és quelcom ja habitual a l’àmbit informàtic: és possible trobar programari en les variants d’anglés americà o britànic o d’espanyol d’Espanya o d’Argentina.

La pàgina web de Softvalencià serà el punt on s’anirà recollint tot el programari adaptat en variant valenciana i on els usuaris podran fer servir i consultar les eines posades a la seua disposició.

* El mes de juliol de 2009 la Universitat de València va emetre un escrit de suport a esta iniciativa a la qual també s’afegiren les universitats d’Alacant, uji i upv.

** La Junta de Govern de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del dia 24 de febrer del 2010, va acordar donar suport a les iniciatives de promoció de l’ús del valencià en l’àmbit informàtic organitzades per Softvalencià.

Pla Nualart parla d’això del català

Ignasi Aragay entrevista el lingüista Albert Pla Nualart en el diari Avui (19.03.2010) arran de la publicació del llibre Això del català, en què Pla Nualart arreplega els seus articles en eixe diari. L’entrevista acaba amb la sentència següent:

Mentre els filòlegs de l’iec es barallen amb la història, els lingüistes dels mitjans es barallen amb la realitat: han de comunicar i han de sonar creïbles. L’estàndard és avui, més que mai, registres informals, col·loquialitat. La col·loquialitat, per ser creïble, necessita un referent real, i l’únic referent real que s’acaba percebent com a no dialectal és el dialecte amb més pes social, econòmic i demogràfic.

Esperem que els lingüistes (i els tècnics lingüístics, en general), més que barallar-se amb la realitat, aprenguen a participar-hi. I, això, que els dialectes guanyen pes, perquè si és per això, per «pes», ¿«cedim el pas» o «deixam passar»?

Pañella Alcàcer i el requisit lingüístic

El diputat Pañella Alcàcer contesta als missatges que rep sobre l’exigència del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública valenciana amb el missatge següent:

Requisit Lingüístic en la Nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana.

Com a ponent d’eixa llei des de Compromís, puc assegurar-te que des del BLOC i la resta de formacions polítiques que compartim el grup parlamentari, anem a defensar mitjançant esmenes i totes les mesures que la legislació vigent posa al nostre abast per defensar la dignitat, el prestigi, la protecció i difusió de la nostra llengua.

Per a qualsevol aclaració, estic a la vostra sencera disposició.

Josep Maria Pañella i Alcàcer
Diputat del BLOC
Grup Parlamentari Compromís

No podem negar que no els vindria malament una mica més d’assessorament politico-lingüístic.

Oferta laboral a Puçol

Els companys Àngel Alexandre i Coloma Gradolí ens envien una informació sobre l’oferta pública d’ocupació de l’Ajuntament de Puçol (docv, núm. 6.136, 03.11.2009):

Informació pública de l’oferta d’ocupació pública 2009 de l’Ajuntament de Puçol i de la Fundació Municipal de Cultura i Esports

[…]

Plaça subjecta a procés de consolidació temporal d’ocupació.

[…]

– Subgrup A2. Classificació: escala d’administració especial, subescala tècnica, classe mitjana. Nombre de vacants: 1. Denominació: tècnic mitjà promoció lingüística.

En lloc de la «consolidació d’ocupació temporal» de què parla la Llei 7/2007, l’ajuntament de Puçol ha canviat l’ordre dels mots i ho ha deixat «consolidació temporal d’ocupació», que és més aviat preocupant.

Els usos lingüístics del professorat del sud valencià

La tasca d’esbrinar els mecanismes que provoquen o impedixen l’ús real del valencià té un nou element de suport en el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí 2008-2009 de Joan-Carles Martí i Casanova (editat per l’associació El Tempir). Mentres no el llegim, podem llegir el comentari que n’ha fet Vicent Baydal en el diari L’informatiu.com (22.02.2010), on comenta, entre altres coses:

Així arribem al punt central en què la majoria d’autors que tracten sobre la qüestió insisteixen una i una altra vegada: l’ús del valencià crea l’ús exponencial del valencià, de la mateixa manera que, inversament, «el desús crea una hecatombe de desús». Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar.