Les varietats del castellà peninsular

En Espanya, en la zona ocupada y preocupada pel castellà de cada día, també hi ha lingüistes que saben apreciar que el castellà és una llengua com qualsevol altra i no una excusa contra ningú. Per exemple, la lingüista Inés Fernández Ordóñez está documentant la varietat de l’espanyol peninsular. En parla Amelia Castilla en «En busca de pronombres» (El País, 11.09.2009)

En alguns llogarets encara diuen agora per ahora; o procuro de venir, se les dije o andé. L’espanyol vulgar el mantenen viu les persones majors. Molts d’eixos trets dialectals, propis de les diferents zones rurals d’Espanya, poden desaparéixer amb el pas del temps i, en especial, per l’efecte contaminant de la parla que exercixen la televisió o la ràdio. «Els mitjans proposen la universalitat de la llengua», assegura Inés Fernández Ordóñez, catedràtica de llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Madrid i directora del Corpus Oral y Sonoro del Español Rural (COSER), un projecte en el qual du embarcada des de 1990 i la finalitat del qual és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica. Fernández Ordóñez disposa de més de 900 hores d’enregistrament realitzades en 700 enclavaments de diferents zones, fins ara en el centre i nord peninsular. […]

Si més no, sobta llegir que, segons la periodista, el treball de Fernández Ordóñez té la «finalitat és documentar l’ús del lèxic per al seu estudi però, en cap cas, per a reflectir-lo en la gramàtica». ¿De quina gramàtica parlen, doncs? ¿Què reflectix la gramàtica? Preguntes amb resposta.

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}