Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}