Per poc, encara estem en agost, però segur que molts tècnics lingüístics valencians han pensat durant les vacances sobre la seua situació professional o ho estan fent ara que ja han tornat i han comprovat que tot continua més o menys igual. En eixe sentit, tal com vam difondre parlant de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (veg. dtl, 15.05.2009), la via de l’associacionisme encara no ha complit els seus objectius i cal que els tècnics i tècniques utilitzen eixe instrument més sovint i amb més ambició.
Pel que fa a la via que alguns han comentat alguna vegada tal com podria ser la creació d’un col·lege professional, possiblement tenint present la referència d’altres col·lectius molt més cohesionats associativament, podem llegir l’article «Adiós al poder del colegio profesional» de Bernat García (El País, 27.08.2009), que n’explica algunes coses, entre les quals:
Ramón Mullerat, antic president del Consell de Col·leges d’Advocats d’Europa, explica a títol personal que els col·leges professionals van nàixer fa segles amb dos missions. Ensinistrar el deixeble i defensar els interessos dels seus membres. «Esta actitud ja no és vàlida hui», compte. L’actual soci de KPMG Advocats raona que l’única justificació perquè un col·lege es mantinga és per interés públic, és a dir, per a garantir la qualitat dels serveis al consumidor.
