Els cursos d’estiu d’enguany

Puga ser que hi haja una activitat un poc més baixa del que és habitual en este diari, però es deu segurament tant al fet que s’acosten les vacances, com als vint-i-sisens cursos d’estius organitzats per la conselleria d’educació valenciana, on hi ha molts tècnics lingüístics passant els matins d’esta setmana, entre les estadístiques de Xavier Sanjuan i Merino o la reconversió psicològica a què ens convida Ferran Suay i Lerma, el xinés mandarí —un èxit en totes les emissores administratives— de Michael Prosser van der Riet, i altres sessions que van del llenguatge administratiu (Joan Andreu i Bellés) a les tècniques de traducció i confecció de llibres d’estil (Esther Monzó Nebot) passant per l’ensenyament del valencià com a llengua estrangera (Adrià Castells Ferrando).

El Tribunal Suprem espanyol rebutja el recurs contra la filologia catalana

El diari Pàgina 26 (26.06.2009) en informa sobre l’última sentència de Tribunal Suprem espanyol relativa a la capacitació lingüística dels aspirants a funcionaris docents del País Valencià:

El Suprem fa pública la segona sentència sobre el títol de Filologia

En menys d’una setmana la Generalitat ha perdut dos juís més i haurà de pagar més de 3.500 euros pel cost del processos. Si dijous era el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (tsjcv) el que donava la raó a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, en aquesta ocasió ha estat el Tribunal Suprem que ha emés una nova sentència en què desestima el recurs de cassació que ha interposat Educació contra la sentència de 2005 del tsjcv, que va guanyar l’stepv i que donava validesa a la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions. El Suprem, que farà pagar els 1.500 euros del procés a la Generalitat, ha fet públic una nova sentència, en aquest cas la segona sobre aquest tema, que s’han de sumar a les dèsset anteriors del tsjcv.

Podeu trobar Més dades sobre esta sentència en adn; i sobre les sentències anteriors del ts en el dtl (12.12.2008).

Política lingüística negativa en Carcaixent

Celebràvem el 25 de setembe del 2006 la sentència 765/2006 de Tribunal Superior de Justícia valencià. Més avant, els jutjats van rebutjar el recurs de la Generalitat valenciana contra l’acord de perfils lingüístics del 2002, perfils que establien en Carcaixent nivells lingüístics superiors per als habilitats estatals.

Tanmateix, a pesar dels arguments propis fonamentats i de les sentències favorables al manteniment d’eixa qualificació lingüística per a llocs de treball qualificats, una decisió política totalment contrària a l’interés públic —demanar menys qualificació als funcionaris que més en necessiten— firmada per Lola Botella Arbona rebaixa l’exigència dels habilitats estatals en l’accés als llocs de treball de Carcaixent (bopv 121, 23.05.2009):

Ayuntamiento de Carcaixent
Edicto del Ayuntamiento de Carcaixent sobre modificación de la plantilla orgánica y la relación de puestos de trabajo
EDICTO

[…]

SEGUNDO.- MODIFICAR el acuerdo del Ayuntamiento Pleno de fecha 27 de junio de 2.002, respecto al requisito de conocimiento del valenciano exigible a todos los puestos de habilitados estatales, en el sentido de requerir el conocimiento del Nivel Medio, quedando comprometidos los que no puedan acreditar tal nivel de conocimientos en el momento de concursar, a hacerlo en el plazo de cinco años a contar desde la toma de posesión.

[…]

Tal com es pot observar, a més apareix publicat en castellà en la versió valenciana del BOPV, fet que indica que l’ajuntament els l’ha remés en castellà (si els l’haguera enviat en valencià, apareixeria ¡en les dos llengües!).

Una altra sentència que valida la titulació de filologia catalana

De nou el Tribunal Superior de Justícia valencià es permet contradir les decisions il·legals de la Conselleria d’Educació de Font de Mora i Francisco Camps Ortiz. Segons els diari Avui (24.06.2009):

Els tribunals valencians avalen un cop més la unitat del català

El TSJPV sentencia que la titulació de filologia catalana eximeix de proves de valencià en les oposicions i critica la «manifesta temeritat» de la Conselleria d’Educació valenciana al no complir la quinzena de sentències emeses ja en el mateix sentit

[…]

La resolució reitera els arguments esgrimits en sentències anteriors, incloses les del Tribunal Constitucional, que determinen que «s’ha de concloure que no existeix raó jurídica que permeti sostenir que la titulació en Filologia Catalana no constitueixi titulació suficient» ja que amb aquest títol s’avala «sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, anomenada oficialment valenciana en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic catalana».

[…]

Sessió de presentació en el Termcat

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Sessió de presentació

El dia 10 de juliol, de 10 a 11.30 h, el Termcat organitza a la seu del Centre una sessió de presentació dels continguts de Bibliografia: Criteris de presentació en els treballs terminològics, una guia metodològica que presenta els criteris que aplica el Centre de Terminologia en la composició de les bibliografies que acompanyen els diccionaris o altres obres terminològiques.

Les convencions que s’hi sistematitzen són d’interès per a l’àmbit editorial i de la documentació, per a especialistes en terminologia i lexicografia, i, en general, per a qualsevol persona que hagi d’elaborar bibliografies en el context de treballs acadèmics i d’investigació o en el marc de tota mena de publicacions.

L’obra representa el sisè volum de la col·lecció «En Primer Terme», amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la col·laboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Us preguem que confirmeu l’assistència a l’acte abans del dia 6 de juliol, a l’adreça informacio@termcat.cat.

Font: Termcat

Flaixos sobre legislació lingüística, diccionaris i dades sociolingüístiques

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 36, 17.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Els panells de missatges variables de les carreteres estatals

La Resolució d’1 de juny de 2009 (BOE 143, del 13 de juny del 2009 [pdf]), de la Direcció General de Trànsit de l’Estat, per la qual s’aprova el Manual de Senyalització Variable, preveu (annex I, criteri 1, principi 8) que, a la xarxa viària de les comunitats autònomes amb llengües cooficials on l’Organisme Autònom Prefectura Central de Trànsit exerceix les seves competències, els plafons amb missatges variables s’han de reproduir en dos missatges alternats: l’un d’acord amb els models en castellà i l’altre en la llengua oficial pròpia.

Novetat editorial

Diccionari UB anglès-català. Barcelona: Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona: Thera, Centre de Llenguatges i Computació, 2008. 1.056 p.

Diccionari elaborat conjuntament per especialistes en diferents àmbits relacionats amb el llenguatge amb la doble finalitat de proporcionar un producte útil tant a especialistes com a públic en general, des de l’àmbit català i també l’anglosaxó.

Incorpora una versió electrònica. Per a més informació: http://diccengcat.ub.es
Des del web http://www.publicacions.ub.es/ es pot fullejar la publicació impresa.

Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007)

L’11 de juny es va presentar públicament l’informe elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’Observatori de la Llengua Catalana. L’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007) abasta la realitat sociolingüística de tots el territoris de parla catalana i analitza la situació del català tant des del punt de vista normatiu —a partir de l’entrada en vigor dels nous estatuts d’autonomia— com des del punt de vista social —valorant-ne la situació en l’ús familiar i interpersonal—. L’informe també estudia la situació en els mitjans de comunicació i la indústria cultural i exposa les perspectives de la llengua a l’ensenyament primari, secundari i universitari.

Es pot consultar a: http://www.demolinguistica.cat/web/

Apareix el número 51 de la Revista de Llengua i Dret

Marta Torres Vilatarsana envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Ja està disponible la versió electrònica del núm. 51 de la Revista de Llengua i Dret, que inclou les ponències del 25è Aniversari de la Revista.

Pel que fa a aquesta versió electrònica, aprofitem l’avinentesa per informar-vos que hem eliminat la formalitat del registre i que per tant podeu accedir a tots els articles de tots els números sense necessitat d’usuari i contrasenya.

Font: Antoni Milian i Massana

Cal destacar l’anàlisi que fan Eva Pons i Agustí Pou de la sentència relativa al cas d’unes oposicions a policia en Massanassa. És una nota interessant per als tècnics lingüístics, ja que mostra alguna de les coses que cal tindre en compte a l’hora de col·laborar en l’assessorament dels tribunals d’oposicions:

La Sentència de 28 de gener de 2008 anul·la un exercici lingüístic obligatori no eliminatori en una convocatòria per a unes places de policia local del municipi de Massanassa. La resolució, tot i reconèixer el marge de discrecionalitat de la comissió avaluadora, es basa en la manca de criteris previs i públics […]

Article complet: pdf

Ensenyament altruista

Podem llegir en el diari El País (10.06.2009):

Profesors s’oferixen a donar valencià de forma altruista

N. C. – València – 10.06.2009

Davant de la supressió de grups en valencià oficiada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat, un grup de docents de l’IES Ramon Llull de València s’han oferit a continuar impartint classes en valencià, «de forma desinteressada i altruista» —és a dir, sense que represente cap cost d’increment horari per a l’administració— a fi que «els alumnes de 1r curs de Batxillerat estiguen atesos en valencià en el seu centre».

Deu ser una estratègia contra la crisi econòmica, que pot ser que podrem salvar-la gràcies al voluntarisme i a l’altruisme, tal com demostren cada dia els sectors bancaris i financers. Sense oblidar, és clar, el màxim exemple que es dóna des del sector polític i institucional, on hi ha qui regala obres als amics empresaris, i on hi ha qui accepta vestits i cotxes d’eixos amics empresaris. Ara bé, açò sembla altruisme, però debades no sembla que ho facen.

Pel que fa a les llengües, el castellà és un deure i, per tant, l’aprenem (gratuïtament o pagant), perquè és obligatori, i a pesar que pot ser que no el parlem mai. El valencià, en canvi, en temps de crisi, és un valor afegit, quasi un luxe. Per això l’hem de compartir i ensenyar, i res millor que ensenyar amb l’exemple, amb l’ús, i amb la generositat que mostren els professors de l’institut.

El que no queda clar és si la mesura s’hauria d’estendre a les matemàtiques o la física, perquè d’això tampoc estem massa ben atesos. Segurament sí, cal més altruisme, i segurament podríem ajustar una miqueta millor els preus.