L’associació dels tècnics lingüístics al País Valencià

A voltes diuen: «Si no existira, caldria inventar-lo» (o crear-lo), i sembla que estiguen parlant d’algú o d’alguna cosa imprescindible per a la vida de la humanitat sobre la terra —exagerant un poquet—. En canvi, comprove cada dia que també es dóna la contrapartida següent: «Com que existix, l’ignorem» (o no en fem ús).

Ara com ara, fa més de deu anys que existix la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv), creada en 1998, que fou no sé si el segon o tercer intent de crear una associació de tècnics lingüístics al País Valencià, i l’únic que va arribar a port.

Va nàixer en emulació ni més ni menys que del cpnl de Catalunya, sabent, això sí, que mai no arribaríem a gaudir dels beneficis de ser pròxims al poder polític institucional, ja que no volíem mantindre eixa dependència. Al cap de deu anys tenim vora una seixantena de persones associades que pertanyen a tots els àmbits en què treballen els tècnics lingüístics.

Així, la tasca de la cdlpv intenta arribar sempre a la globalitat dels tècnics lingüístics, elabora materials i recursos, participa en campanyes i iniciatives sempre amb la intenció que tots els tècnics lingüístics que arribem a localitzar al País Valencià en coneguen l’existència i hi puguen participar. Naturalment, el mitjà de més abast de què disposem és Internet (Eines de Llengua i Diari per a Tècnics Lingüístics), tot i que ho complementem amb una revista —que té l’aparició que li permeten les col·laboracions que l’omplin de contingut.

Tanmateix, segurament per malaptesa dels qui hem regit la cdlpv fins ara, no ens hem promogut prou o no hem convençut de la possibilitat de participació col·lectiva que naixia amb el projecte de la cdlpv. Dic això, perquè em comenten que hi ha tècnics municipals —n’hi ha que formen part de la cdlpv— que participen en una xarxa de tècnics en estat permanent de creació i que no ha arribat a consolidar-se com a associació, amb la qual cosa continuen sent un conglomerat informal i poc definit de professionals de diversos àmbits.

L’estiu passat, durant uns cursos d’estiu, un companya de l’administració local em va comentar que eixa xarxa pretenia consolidar-se d’una manera formal i professional i em va demanar el meu parer. Li vaig dir que em semblava molt bé eixa iniciativa professional. Amb tot, també li vaig comentar que, com que ja existia eixe ens formal —la cdlpv—, no entenia per què no havien utilitzat eixa via, per què no havien fet servir eixe instrument que tenien al seu abast. La cdlpv és una entitat que els tècnics que ja hi estaven associats podien utilitzar i modular activament per a la fi de crear eixa xarxa de tècnics municipals. Però no ho havien fet i, en canvi, volien crear una altra entitat.

Ha passat un any, tornarem als cursos d’estiu, i encara no s’han constituït, ni tampoc han participat en les activitats ni en l’assemblea de la cdlpv, ni han provat a fer ús de les possibilitats d’esta associació per a conglomerar professionalment el col·lectiu de tècnics lingüístics municipals. Segurament és perquè no els ho hem fet saber adequadament o de manera prou clara.

Per això, insistixc, la cdlpv és una associació que té precisament eixa finalitat: coordinar i cohesionar el col·lectiu de tècnics valencians de qualsevol àmbit per tal que puguen exercir la seua tasca professional de la manera més efectiva, sempre amb la finalitat principal d’aconseguir que la política lingüística general que s’aplique al País Valencià respecte els drets lingüístics dels ciutadans valencians i afavorixca l’ús del valencià.

Miquel Boronat Cogollos
Secretari de la cdlpv

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}