Jornada sobre els vints anys d’ensenyament en el CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

20 anys d’ensenyament del català. Del Digui, digui… al Parla.cat

En aquesta jornada hi haurà una primera intervenció per explicar quins són i com han evolucionat els serveis, la metodologia i l’enfocament pedagògic al Consorci, alhora que també ha anat canviant el tipus d’alumnat en una societat cada cop més multilingüe. Ens plantejarem també quins són els principals reptes de futur.

En una segona part comptarem amb la intervenció de Joan-Tomàs Pujolà, professor titular d’Escola Universitària, especialista en metodologia d’ensenyament de llengües, que oferirà una visió general del futur de l’ensenyament de llengües.

Dia: 6 de maig de 2009
Hora: de 18 a 20 hores
Lloc: Cotxeres del Palau Robert
Palau Robert, Centre d’Informació de Catalunya
Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. En l’any de celebració del seu 20è aniversari, el cpnl ha superat ja la xifra d’1.000.000 d’inscripcions.

Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació al web del Cicle de converses del cpnl.

Enllaços:
http://www.cpnl.cat/20anys/ensenyament.html
http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html
http://www.cpnl.cat/20anys

Font: Àrea de Comunicació
Consorci per a la Normalització Lingüística
Tel.: 93 272 31 00

La traducció prestigia la llengua

Yvonne Griley comenta en «L’era de la postpolítica i la diglòssia lingüística» (Tribuna.cat, 20.04.2009) una situació sorprenent que es donà a l’auditori del Macba i que exemplifica amb un detall significatiu en què consistix un procés de substitució lingüística:

Més enllà de la bona oportunitat que significà l’ocasió, segons em diuen els experts, de conèixer la pel·lícula de Safaa Fathy D’ailleurs, Derrida, la cita no tindria per a mi més interès si no fos pel fet que amb l’excusa que l’auditori present configurava “una petita ONU” —en paraules del moderador, X. Antic, donat que alguns venien d’allò que se’n diu de fora— els participants catalans al simposi es veieren empesos per l’organització a parlar castellà o francès, ja que, si bé hi havia traducció simultània, no se n’havia previst al català.

Griley mateix en trau una conclusió que els tècnics lingüístics estem acostumats practicar:

Hi ha coses que depenen de nosaltres i la fermesa i la constància sobre allò que organitzem n’és una. En el debat sobre el català trobo erma la disquisició sobre la vida o la mort de les grans ideologies. Em preocupa molt més que l’estament universitari o periodístic menystingui amb la seva pràctica el català com a llengua apta per a l‘ús en un seminari internacional, tan si ho fa de manera conscient com inconscient. La traducció és una pràctica i una professió que resta darrere el teló però que forma part de l’engranatge de la cultura. On hi ha traduccions hi ha una llengua que es prestigia, hi ha voluntat, constància, inquietud i competitivitat, tot plegat un antídot contra la diglòssia lingüística que se’ns dibuixa a perpetuïtat.

Més articles d’Yvonne Griley en la Revista de Llengua i Dret.

Jornada sobre assessorament lingüístic

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Jornada sobre Experiències Sectorials en Assessorament Lingüístic

Dia: dimarts 26 de maig del 2009
Lloc: Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, Edifici Josep Carner, aula 0.1

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona ha cregut convenient completar el debat sobre l’actualitat i el futur de l’assessorament lingüístic, que es va iniciar el mes de novembre passat en el marc del 16è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (club 16), amb una jornada més aplicada i enfocada a la feina quotidiana dels assessors lingüístics. Amb aquesta finalitat, presentem ara la Jornada sobre Experiències Sectorials en Assessorament Lingüístic.

En aquesta jornada pretenem que hi hagi aportacions d’àmbits ben diversos, amb perspectives complementàries, on es posin a debat els reptes quotidians amb què es troben els profes-sionals de la llengua.

Programa

9.15 – 9.30 h Inauguració i presentació
Sessió 1: Administració pública
9.30 – 9.50 h Margarida Sanjaume (Parlament de Catalunya)
9.55 – 10.15 h Eva Casasús (Port de Barcelona)
10.20 – 10.40 h Joan Anton Rabella (Oficina d’Onomàstica, iec)
10.45 – 11.15 h Debat

Pausa

Sessió 2: mitjans de comunicació i àmbit socioeconòmic
11.45 – 12.05 h Xavier Carrasco (Enciclopèdia Catalana)
12.10 – 12.30 h Glòria Torra (Televisió de Catalunya)
12.35 – 12.55 h Jaume Capó (empresa de comunicació Hores Extraordinàries)
13.00 – 13.30 h Debat
13.35 – 14.00 h Debat final

Inscripcions: club16@ub.edu
La inscripció és gratuïta. Les places disponibles es distribuiran per ordre d’inscripció.

Organització: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona

La ideologia lingüística dels dirigents del Partit Popular valencià

Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València. descriu en l’article «Castellanisme radical» (Levante, 23.04.2009), a patir d’un fet aparentment anecdòtic, la diferència que hi pot haver entre una campanya comercial en favor de la societat valenciana i una campanya ideològica disfressada de comercial que perjudica la societat valenciana. Citem un frament central de l’article:

En comptes d’això, els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana opten per fer una campanya en castellà. Hem de pensar, per tant, que no es tracta d’una campanya comercial, sinó d’una campanya ideològica, i que el seu objectiu no és el de reactivar el sector turístic valencià, sinó algun altre. La campanya és ideològica perquè, com ja hem vist, l’opció pragmàtica, la que aconsegueix l’objectiu d’aproximar el producte al seu client potencial, és la d’anunciar-se en la llengua de l’emissora. Per tant, fer-ho en castellà, pagant el preu d’allunyar el producte del consumidor, no respon a cap criteri de comercialitat, sinó que és un pronunciament ideològic en favor del castellanisme radical.

Ja ha arribat la versió 9.04 d’Ubuntu

Softcatalà ens envia la informació següent:

Ja està disponible la versió 9.04 de l’Ubuntu en català, amb el sobrenom Jaunty Jackalope. L’Ubuntu és un sistema operatiu basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Igualment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l’ordinador, ja es tracti d’aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d’eines de programació o de gestió de servidors.

[…]

En aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l’escriptori estan traduïdes al català.

[…]

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Beques del pla EVA

Rosa sense punxes del drac mort

La Conselleria d’Educació convoca les beques següents:

Orde de 10 de març de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. [2009/3437]

L’ordre es publicà en el docv núm 5.986, d’1 d’abril del 2009, i el termini per a la presentació de sol·licituds acaba als vint dies hàbils a partir de l’endemà.

Flaixos de requisit lingüístic (Illes Balears) i de toponímia (Catalunya)

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 32, 21.04.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Regulació de l’exigència del coneixement del català al sector públic sanitari de les Illes Balears

El Butlletí Oficial de les Illes Balears ha publicat el Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la comunitat autònoma de les Illes Balears (boib núm. 46, de 31 de març). En general, els coneixements de llengua catalana requerits corresponen al certificat B (coneixements elementals orals i escrits) de la Direcció General de Política Lingüística o de l’Escola Balear d’Administració Pública i, en alguns casos, al certificat A (coneixements orals) de les mateixes institucions.

Per a més informació: boib [pdf]

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya 2009

Al dogc núm. 5.355 s’ha publicat l’Acord de Govern 55/2009, de 24 de març, d’aprovació del corpus toponímic del nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Amb aquest acord s’aprova el corpus toponímic de competència de la Generalitat i es dóna publicitat al corpus de competència local perquè serveixi de referència en l’edició de cartografia, retolació, etc. El nou corpus substitueix l’aprovat per acord de Govern de 22 de juliol de 2003.

Més informació: Generalitat de Catalunya

Converses pel català en la CPNL al cap de vint anys

20 anys del CPNL

Joan Vilarnau ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Cicle de converses «20 anys junts pel català»

Enguany el Consorci per a la Normalització Lingüística (cpnl) celebra el seu 20è aniversari.

Amb aquest motiu, el cpnl organitza tres converses obertes al públic relacionades amb algunes de les activitats principals que duu a terme: el Voluntariat per la Llengua (VxL), l’ensenyament del català per a adults i la difusió del català.

Les converses es duran a terme a les Cotxeres del Palau Robert, situades als jardins del mateix Palau, a Barcelona, els dies:

  • 5 de maig de 2009, «Voluntariat per la llengua. Benvinguts a casa!»
  • 6 de maig de 2009, «20 anys d’ensenyament del català»
  • 11 de maig de 2009, «Música que encomana el català»

El cpnl és una institució pública dirigida a les persones, que fa formació i dinamització lingüística i que busca la cohesió social a través del foment de l’ús de la llengua catalana. Actualment el Consorci compta amb més de 130 socis, té presència a més de 150 punts del territori i ha esdevingut un referent arreu del país.

Més informació: http://www.cpnl.cat/20anys/conferencies.html

A cals valencians ens hem d’alegrar molt que al país veí de més al nord, on diuen que la gent és… Bé, que hagen complit vint anys d’una empresa que nosaltres encara no hem acabat de posar en marxa. Per sort, moltes de les activitats del cpnl són conegudes en la resta dels països on es parla català, on les intentem adaptar i aplicar en la planificació de les nostres polítiques lingüístiques per a afavorir l’ús del valencià i per a contrarestar tant com siga possible la contraplanificació que du a terme el govern actual del Partit Popular.

Ressenyes de diccionaris: Leonardo Giménez i Josepa Melià

Ressenyes sobre diccionaris

No està malament que, a més de les típiques polèmiques que no porten res de bo —ni pel fons ni pels termes— també és possible que s’enceten debats entre els tècnics lingüístics amb continguts concrets i contrastables, com és el cas dels dos articles apareguts en Pàgina26 que enllacem tot seguit:

  • «El diccionari de sinònims i antònims, innovador i general, que feia falta» de Leonardo Giménez (25.03.2009)
  • «Ideologia disfressada de lexicografia» de Josepa Melià (08.04.2009)

Certament, seria interessant que els tècnics lingüístics ens aficionàrem a la ressenya i a debatre els nostres punts de vista, sempre amb el suport de les dades, i fent servir el rigor en la reflexió i la llibertat de criteri i d’opinió.