Contraplanificació / 5: Favide i la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (GV)

Per no perdre punt, i després de la mala passada que m’ha fet el síndic de greuges i que explicaré en un altre moment, toca replicar a l’escrit de la cap de gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques:

Ref. queixa núm. 090161
La directora del gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Carmen Escolano del Real, respon en castellà-espanyol a un escrit que supose que seguix el procediment marcat per la Llei 30/1992, per la qual cosa el síndic de greuges el deu seguir en valencià-català, tal com el vaig iniciar amb la meua queixa. Per tant, si això és com dic, la directora del gabinet està infringint la regulació lingüística marcada per la llei.

En segon lloc, davant l’argument que «en breve finalizará el proceso de elaboración», tal com ja hem assenyalat en alguna ocasió anterior (queixes 080042 i 022124), la legislació lingüística vigent no establix «periodes de discriminació lingüística transitòria» –per anomenar-los d’alguna manera–, sinó que, ben al contrari, establix la prohibició de cap discriminació lingüística.

Al cap de vint i cinc anys de l’aprovació de la Llei 4/1983, qualsevol administració pública hauria de complir no ja des de l’inici, sinó des de la mateixa concepció, el que s’establix en la legislació lingüística (en consonància amb l’art. 14 de la Constitució espanyola i la Carta europea de les llengües), ja que és aixina com hauria de funcionar l’administració pública, amb procediments i protocols d’actuació que guien l’actuació administrativa cap al compliment dels seus deures.

En paraules del síndic de greuges (ref. queixa 022124), «el que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en totes les esferes de la nostra societat i especialment en l’administració pública, i adaptar, sense cap dilació, les seues estructures al règim de cooficialitat lingüística instaurat en la nostra comunitat autònoma».

Els sons del català

Xavier Rull ens fa arribar a través d’InfoZèfir la informació següent:

Presentació oficial de l’espai web Els Sons del Català

Dia: dilluns, 9 de març del 2009
Hora: 12.15 h
Lloc: Aula Magna de la Universitat de Barcelona (pl. Universitat, Barcelona)

Acte públic, a càrrec de Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, presidit per la Vicerectora de Docència i Convergència Europea de la Universitat de Barcelona, Amelia Díaz, el Degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i el director del Departament de Filologia Catalana, Sebastià Bonet.

L’espai web Els Sons del Català (http://www.ub.edu/sonscatala) aplega una sèrie de materials destinats a facilitar l’aprenentatge autònom de la fonètica tant en l’ensenyament secundari com en l’ensenyament superior i també en l’aprenentatge del català com a llengua estrangera. A més a més, serà útil als professionals de l’assessorament lingüístic o la logopèdia.

En aquests moments, els materials de l’espai web estan basats en els sons del dialecte oriental central i constitueixen una primera fase d’un projecte més ambiciós que acollirà els dialectes més importants i contindrà exercicis generals i específics per a cada dialecte. El web s’organitza en tres pàgines:

1) Una pàgina inicial que conté uns quadres de sons animats en Flash. Quan l’usuari es desplaça per damunt dels sons de la taula, apareixen unes finestretes en què s’expliquen les característiques de cada so i l’origen del símbol que el representa. Quan l’usuari es desplaça per damunt de les altres parts de les taules, també troba explicacions relacionades amb el punt i mode d’articulació dels sons consonàntics, l’anterioritat i l’elevació lingual de les vocals i l’origen i funció dels diacrítics.

2) S’accedeix a la segona pàgina del web després de clicar els símbols consonàntics i vocàlics de les taules de sons. Aquesta segona pàgina conté:

a) un arxiu de vídeo en què dos parlants nadius (home i dona) articulen el so en diferents contextos dins de paraules;
b) un diagrama articulatori animat en Flash que representa la trajectòria de l’aire i els moviments dels articuladors en la producció dels sons;
c) un espectrograma i un oscil·lograma acompanyats d’un arxiu de so que corresponen a cadascuna de les paraules pronunciades pels parlants nadius. Aquestes tres parts de la segona pàgina, que presenten tres nivells de dificultat, van adreçades a usuaris amb diferents coneixements de fonètica.

3) La tercera pàgina del web, destinada a comparar sons, conté tres diagrames articulatoris animats en Flash. L’usuari, mitjançant taules de sons, pot escollir els diagrames articulatoris de les consonants o vocals que vol visualitzar i comparar.

Els responsables del projecte han estat els professors Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, que han comptat amb l’assessorament de diferents professors de fonètica de les universitats catalanes. A més dels dos informants, hi han participat diferents tècnics per a la representació acústica, els dibuixos i animacions en Flash, el disseny i l’estructura de l’espai web i els enregistraments de so i d’imatge. La realització d’aquest projecte ha estat possible gràcies al finançament de la Universitat de Barcelona, l’Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües.

Font: Josefina Carrera (UB)

Ajudes a ajuntaments i mancomunitats de municipis

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

Orde de 18 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2009. [2009/2253] (docv núm. 5.965, de 02.03.2009)
– vegeu text

L’any passat van ser 460.000 euros; enguany en són 500.000. Algun dia es suposa que podrem comprovar si eixos diners s’apliquen de manera efectiva i eficient o simplement es repartixen per a fer el paperot. Les dades d’ús del valencià indiquen que l’activitat es decanta cap a la segona possibilitat. Com ara el Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i navegació de la CV que s’emporta 100.000 euros de subvenció. Algú sabrà què fan, però en el web encara trobem algun apartat, «Actualitat», on indiquen:

Este apartat posa a disposició de cambres, institucions i empreses interessades les ùltimes notícies i una agenda amb aquells esdeveniments i activitats organitzades pel Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, cursos, fires, congressos, etc. Els continguts d’esta secció només estan disponibles en castellà.

Incomplixen la Llei 4/1983 i damunt es veu que es pensen que si avisen ja no l’han de complir.

Activitats de cohesió lingüística a Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Activitats de cohesió social als municipis

La Direcció Insular de Política Lingüística posa en marxa, a partir de demà, la primera de les diverses activitats de cohesió lingüística adreçades als ajuntaments de Mallorca que s’han previst per enguany.

Demà, dia 3 de març, a les 17 h comença a Palma el primer taller de còmic, la primera d’un paquet d’activitats que la direcció insular de Política Lingüística ofereix als ajuntaments de l’illa per ajudar-los en la tasca d’extensió de l’ús social del català als seus municipis. Els destinataris són joves d’entre 12 i 16 anys, i els tallers tindran una durada de vuit setmanes, repartides en sessions de dues hores.

Aquest primer taller, coordinat per la revista Esquitx, es farà al Casal de Joves Nord de Palma i finalitzarà el proper 21 d’abril de 2009.

La Xarxa d’Activitats Culturals a Mallorca és una nova iniciativa del departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca que ofereix als ajuntaments de l’illa la possibilitat de gaudir en els seus municipis de tot un ventall d’activitats culturals produïdes pel Consell de Mallorca. A partir d’aquí, tots els ajuntaments que hi estan interessats poden sol·licitar qualsevol de les activitats que es proposen. La idea principal és aconseguir donar-los la màxima difusió possible i que puguin itinerar pel major nombre de pobles de l’illa.

Enguany, la Direcció Insular de Política Lingüística s’afegeix a aquesta iniciativa i ofereix, a través de la Xarxa, un paquet d’activitats amb les quals es pretén facilitar la integració lingüística dels nouvinguts i la cohesió social entre aquests i els habitants dels municipis que els acullen.

Aquest paquet d’activitats, emmarcat dins la campanya «Ara és la teva», pretén donar continuïtat al Projecte d’Acolliment Lingüístic que es dugué a terme l’any passat a Sant Llorenç i a sa Pobla, i que enguany es farà a vuit municipis. Davant la impossibilitat d’implantar el Projecte alhora a tots els municipis, el Consell de Mallorca ha programat tota una sèrie d’activitats que incideixen en la necessitat d’aconseguir nous reptes en política lingüística adreçada a població nouvinguda. Aquestes activitats van més enllà de l’aprenentatge de la llengua. Es fa una especial incidència en temes tan importants com la cohesió social o el coneixement de l’entorn, i es treballa tant amb els nouvinguts com amb la població d’acollida, oferint-los la possibilitat d’interactuar participant en activitats lúdiques que afavoreixen l’acostament entre els diferents col·lectius.

Els ajuntaments que podran gaudir d’aquests primers cinc tallers de còmic són Calvià, Vilafranca, Capdepera, Pollença i Palma, les sol·licituds dels quals s’han acceptat per estricte ordre d’arribada.

A més d’aquest taller de còmic, està previst que s’ofereixin cinc activitats més: tallers de plantes i fitoteràpia, tallers per la llengua, cursos de cuina, xerrades sobre «Dona i literarura» i tallers de curtmetratges.

Font: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Diccionari de noms de plantes del Termcat

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalita de Catalunya ens envia la informació següent:

El TERMCAT publica un diccionari en línia amb més de 25.000 noms catalans de plantes

El diccionari s’anirà actualitzant amb noves incorporacions

El TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, Noms de plantes, amb la voluntat de posar a l’abast dels usuaris la primera versió d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Aquesta versió en línia ofereix unes 25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics. S’hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba per a la qual s’han documentat 37 noms catalans, alguns dels quals fan referència al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades), semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom), topònims on es localitza la planta (herba de Sa Punta), usos medicinals (herbeta de la sang, sanguinària) o bé usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).

El projecte actualitza i amplia la informació de l’obra Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500 denominacions). D’aquesta primera versió digital se’n farà una actualització semestral i s’espera que la versió final de l’obra, que es preveu de publicar en paper, superi les 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular (falgueres i plantes amb flor).

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s’inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d’esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície utilitzada, igual que en la resta de títols d’aquesta col·lecció, permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fent una cerca en el quadre de diàleg, tant a partir d’una denominació com d’un mot de la definició. En aquest cas, destaca també la incorporació d’imatges i la possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms científics.

El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de promoure i coordinar les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Més informació a www.termcat.cat.

Ajudes de la Generalitat valenciana per a les associacions

El cidaj ens envia la informació següent:

Orde d’11 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2009. [2009/2180] (docv núm. 5.963, de 26.02.2009)
– vegeu text