Sobre la decisió de Swiss Air de suprimir el català en la megafonia dels seus vols, la Secretaria de Política Lingüística catalana ha tramés el comunicat de premsa següent:
La Secretaria de Política Lingüística insisteix perquè el català es torni a utilitzar a Swiss Air
Amb motiu de la supressió del català de la megafonia d’alguns vols de Swiss Air el desembre de 2008, la Secretaria de Política Lingüística es va posar en contacte amb la línia aèria. Ara, la Secretaria n’ha rebut la resposta, que indica que Swiss Air ha adoptat el criteri de limitar a tres el nombre de llengües utilitzades en la megafonia interna als avions, per evitar molèsties a la clientela. Pel que fa als vols amb destinació Barcelona, la companyia ha triat el castellà com a tercera llengua (a part de l’anglès, l’alemany o el francès, segons els casos), amb el convenciment que aquesta elecció respon a les necessitats de la majoria dels usuaris.
La Secretaria de Política Lingüística ha manifestat per carta el seu desacord amb aquesta postura, que elimina el català, i insisteix perquè es restitueixi la megafonia en aquesta llengua, que feia més de 20 anys que s’emetia. El secretari de Política Lingüística ha demanat entrevistar-se amb el secretari d’Estat espanyol de Transports, del Ministeri de Foment, per tractar el tema. Recordem que la Generalitat de Catalunya no té competència per obligar Swiss Air a emetre els missatges en català.
Tot i les raons tècniques que addueix la companyia aèria, sembla que la decisió és conseqüència d’una carta que presumptament des del partit Unión, Progreso y Democracia s’havia adreçat a la direcció de Swiss Air per queixar-se per la presència del català als vols.
En el diari Avui (25.02.2009) Jordi Palmer ha lamentat també la discriminació lingüística amb què els suïssos, ¡qui ho havia de dir!, han decidit agredir els catalanoparlants. Concloïa l’articulista:
Però no, a Swiss Air han decidit que no, que és millor utilitzar poques llengües per no «molestar» per comptes de procurar satisfer el client que li agrada escoltar el seu idioma quan torna a casa. Doncs mirin, jo ja estic molest amb vostès. Sempre ens quedarà Spanair, espero.
Tampoc no és tan estranya l’actuació de Swiss Air, ja que el seu web no té versió ni en català ni en romanx. Encara haurem d’agrair-los l’excentricitat d’estos vint anys passats.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
