Crònica d’un lingüista d’IB3

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir l’article següent:

Crònica d’un lingüista d’IB3

Després de quatre anys de rodatge trobam que ha arribat el moment de pronunciar-nos i de dir prou! La història comença el maig de 2005: IB3 es posa en marxa i, entre d’altres tècnics, contracta un equip d’assessors lingüístics que s’encarreguen de corregir els serveis informatius de la casa i alguns programes de producció pròpia. La plantilla és assumida pel COFUC (Govern) a través d’un conveni amb IB3. A més dels de televisió i ràdio, hi havia els lingüistes encarregats de corregir els programes que feien les productores. En total, érem una trentena de professionals implicats en les tasques d’assessorament lingüístic per a l’ens de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3. Tot això en una època de govern del PP.

Amb les eleccions de 2008, l’assessorament lingüístic dels informatius passa a les mans de la UIB, amb un conveni de just un any. La UIB, segons l’Estatut d’Autonomia, representa la màxima autoritat lingüística a les Illes Balears; i emprenem la nova etapa. Ara, però, la plantilla ja només és de catorze lingüistes per corregir els informatius de ràdio i televisió autonòmics de totes les Illes Balears (incloses les de les Pitiüses i Menorca, i les subdelegacions d’IB3 a Inca, Manacor, Alcúdia, Madrid i Barcelona) i la programació de producció pròpia..

Amb tot aquest procés ens sentim víctimes de mentides i promeses incomplertes. D’ençà del canvi de govern hem anat com baldufes sense destí.

En un exemplar de la revista Brisas d’aquest mes de febrer Llorenç Capellà fa una entrevista al director general d’IB3, Antoni Martorell. Respecte dels informatius, Martorell diu:

[…] Son nuestro producto bandera. Hemos dignificado la información y hacemos uso de un catalán correctísimo […].

Dia 17 de febrer, després d’una reunió entre UIB i IB3, ens comuniquen, de manera extraoficial, que, tot seguint la línia de l’ens de reduir costos, tenen la intenció de reduir la plantilla de lingüistes a la meitat. Això sí, els polítics i directius s’omplen la boca de dir que tota la programació s’emet en un català correctíssim, tot i que l’equip de lingüistes de la UIB bàsicament només corregim els informatius. Sabem que algunes de les productores que proveeixen IB3 tenen lingüista, però n’hi ha d’altres que no i la cadena n’emet els programes sense cap casta de revisió lingüística. És el que també passa amb tots els programes —hi ha alguna petita excepció, i els revisen els lingüistes de la UIB, no de cap productora— que emet l’emissora de ràdio.

Ara la proposta nova és que els lingüistes facem una feina de seguiment a posteriori i eliminar progressivament la correcció. Pensam que la tasca de seguiment (escoltar el que ja han emès i, a partir d’aquí, fer recomanacions lingüístiques als periodistes) hi ha de ser i encara molt més que no ara; ha de ser complementària de la correcció (no ha d’existir l’una sense l’altra), però per això necessitam ser més lingüistes.

Pensem, per un moment, que fa quatre anys que corregim i corregim, i que el producte no surt amb la qualitat que nosaltres desitjam perquè la decisió final no és nostra, sinó d’IB3. A més, consideram que, per al bon funcionament de la feina diària, l’hem de continuar fent l’equip de lingüistes de la UIB (màxim organisme científic de la comunitat autònoma) perquè el producte final sigui més o manco homogeni lingüísticament. De la mateixa manera, volem denunciar que, si la tasca de correcció desaparegués, els lingüistes perdríem la feina en un temps de govern anomenat de centreesquerra. Recordem que el Govern d’Antich havia promès que internalitzaria tota la plantilla de treballadors dels serveis informatius.

Els lingüistes, com els periodistes, reporters gràfics i tècnics, hauríem de ser de la casa, d’IB3, i no dependre de la bona voluntat de cap partit polític ni institució. Això no és seriós! Si les coses no canvien, veurem que la ràdio i televisió autonòmiques (que pagam entre tots –és una de les més cares de l’Estat– i que teòricament haurien de ser un model de referència lingüística), aigualeixen (o en prescindeixen) el servei d’assessorament lingüístic (mínim i amb moltes mancances) que ja té. Consideram que és una llàstima que els partits que lluiten per la llengua cometin l’error de no mirar per la qualitat, la qual depèn, a més del producte en si mateix, del bon ús lingüístic que s’hi faci.

No entenem a partir de quin criteri IB3 decideix retallar el pressupost destinat a la qualitat lingüística. En canvi, seguit-seguit signa convenis amb la Sexta per emetre partits de futbol –que són caríssims i dels quals, per més inri, no en tenen ni l’exclusiva! Amb quin criteri d’estalvi econòmic justifica la cadena la compra dels drets per emetre la Fórmula 1?, com és que es gasta una doblerada ofensiva per canviar la imatge corporativa?

Creim que la raó de ser dels mitjans de comunicació públics de les Illes Balears és la normalització lingüística, una tasca importantíssima que intentam fer els lingüistes. Si no és aquest el motiu…, ja hi ha altres cadenes i ràdios.

D’aquí a tretze dies, dia 4 de març, expira el conveni entre IB3 i la UIB. A dia d’avui, 20 de febrer, el futur dels lingüistes a l’ens autonòmic és totalment incert.

Volem deixar clar que IB3 no ens ha fet cap mena d’advertència. La situació real i objectiva és la que hem expressat en aquest manifest.

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}