L’Associació d’Amics de La Bressola ens envia la informació següent:
Un grup d’alumnes de Magisteri Musical de la Universitat Autònoma de Barcelona van passar una setmana a l’escola Bressola de Sant Galdric, a Perpinyà, amb alumnes del cicle 2. El resultat de la seva experiència l’han recollit en un vídeo. Es tracta d’un magnífic treball audiovisual en què s’explica què és la Bressola i quins són els objectius, i també el dia a dia i la feina pedagògica de les escoles.
L’avl vos convida a la presentació del llibre Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada de Santi Vallés. L’acte tindrà lloc dimecres 4 de febrer del 2009 a les 19:00 en la sala d’actes del Museu de la Ciutat, plaça de l’Arquebisbe, número 3, de València.
Acció Valenciana (1930-1931)
La consciència desvetladaEl 8 de març de 1930, un grup d’universitaris valencians, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal, Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda i Francesc Carreres i de Calatayud, desafien el directori militar del general Dámaso Berenguer i funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d’Acció Valenciana, el seu òrgan d’expressió, aquella entitat aspira a convertir-se en l’avançada del redreçament identitari valencià.
A partir d’una descripció minuciosa, el present estudi fa una radiografia profunda del periòdic Acció Valenciana com a mitjà de comunicació, alhora que situa en perspectiva les claus interpretatives de l’ideari de la publicació i la complexitat del seu discurs ideològic a través de l’anàlisi dels debats que la recorren. Des d’un punt de vista lingüístic, l’estudi de Santi Vallés permet reconstruir una part important del procés previ a l’aprovació de les normes de Castelló, així com el debat suscitat a l’entorn de la creació d’una acadèmia de la llengua.
Santi Vallés Casanoves (l’Alcúdia, 1967), filòleg i assagista, ha sigut professor de la Universitat de València i és tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i membre de la Unió de Periodistes Valencians. Com a periodista, ha exercit de corresponsal, redactor, col·laborador i crític literari en diversos mitjans de la premsa escrita. Com a investigador, ha publicat monografies sobre llengua i literatura i treballs de caràcter etnogràfic i sociològic, com ara El rebost de la memòria (2002) o Digues blau cel (2002). Especialitzat en l’estudi del valencianisme polític i cultural del segle xx, és autor de la biografia Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani (Premi de la Generalitat Valenciana al llibre més ben editat de l’any 2000). En la mateixa línia d’investigació encetada amb l’estudi que ara veu la llum, actualment treballa en l’elaboració d’una tesi doctoral sobre Adolf Pizcueta i la seua participació en les publicacions valencianistes de la dècada de 1930.
La pana del bloc ha segut més lleu del que prevéiem. Hem perdut una miqueta de temps, algunes dades, però hem pogut recuperar quasi tots els continguts del dtl. Ara només resta tornar a donar d’alta els usuaris que havien segut esborrats de la base de dades. I continuar las tasca.
I per destacar una nova utilitat que hem incorporat fa poc de temps, en la columna de més a la dreta hem enllaçat dos cerques predefinides en el diari Avui, una sobre «llengua» i l’altra sobre «lingüística». És una manera simple i ràpida d’accedir a l’actualitat mediàtica sobre eixos dos continguts.
No mos ha provat el canvi de servidor de Lycos (que han tancat la paradeta) a Strato. Com que no entenem un borrall d’sql i poc dels romanços de l’actualització del WordPress, amb què entropessem cada volta, no tindrem més remei que fer una mena de diari d’emergència sense massa floritures fins que recuperem algunes habilitats de disseny.
Lamentem les molèsties.
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 082810
Em toca reprendre la contraplanificació davant la resposta des responsabilitat col·lectiva de Vicente Igual Alandete, Alfonso Novo Belenguer i, és clar, Rita Barberá Nolla. M’havien dit:
En el cas que ens ocupa, que són els cartells informatius que indiquen al conductor que entra en una zona de vianants, es va adoptar la solució d’utilitzar-hi només l’idioma castellà i no en bilingüe per tractar-se d’un text llarg i no poder utilitzar un senyal molt gran, ja que la ubicació dels dits cartells és en zona urbana, amb nombrosos elements que en condicionen la grandària.
I llavors m’he permés adreçar-li un comentari a la síndica de greuges:
He estat a punt de deixar-me dur per la temptació de no aportar elements nous a la queixa, ja que estic segur que el síndic de greuges sabrà aclarir-los a l’alcaldessa Rita Barberá Nolla, al regidor Vicente Igual Alandete i al senyor Alfonso Novo Belenguer la incompatibilitat manifesta que es desprén del contingut del seu escrit amb el que ha de ser els respecte als drets lingüístics dels ciutadans valencians i a les obligacions lingüístiques de l’ajuntament que representen.
Dit això, voldria recordar-los que l’elecció lingüística amb què van decidir discriminar els ciutadans valencians contravé, entre altres normes, el mateix Reglament sobre l’ús i la normalització del valencià al municipi de la ciutat de València (bopv, 14.05.2005), l’article 17 especialment.
Finalment, em sorprén de la resposta de l’ajuntament tant la pressuposició que el senyal havia de ser bilingüe com que no fonamente la supressió d’una de les llengües en cap norma legal, sinó simplement en una decisió personal discrecional i arbitrària. No puc evitar tindre la sensació que qualsevol excusa els sembla bona per a imposar el castellà en les seues actuacions públiques.
Naturalment, espere que siga una sensació sense més fonament i que l’ajuntament resolga la qüestió posant els senyals esmentats en valencià, d’acord amb la normativa lingüística vigent i en sintonia amb l’esperit cívic de respecte i millora dels serveis i espais públics que anima la presentació de les queixes ciutadanes davant el síndic de greuges.
Ernest Anyó ens envia el cartell de la cinquena campanya de cinema en valencià de València. La programació és la següent:
Cinema en Valencià. 5.a edició
Del 27 de gener al 30 de juny de 2009
Programació del 27 de gener al 24 de febrer a València
Cada dimarts a les 20 h, als UGC Ciné Cité, av. Tirso de Molina, 16.
27 de gener
Vicky Cristina Barcelona
Dir. Woody Allen3 de febrer
L’advocat del terror (VOS) (L’avocat de la terreur)Dir. Barbet Schroeder
10 de febrer
Austràlia (Australia)
Dir. Baz Luhrmann17 de febrer
Els nens de Huang Shi (The Children of Huang Shi)
Dir. Roger Spottiswoode24 de febrer
ForastersDir. Ventura Pons
Ho organitzen:
Servei de Política Lingüística de la Universitat de València www.valencia.edu/spl
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València – www.upv.es/apnl
Els Flaixos d’Actualitat (núm. 26, 19.01.2009) ens envien la informació següent:
S’obre el termini per sol·licitar la inclusió o la renovació en el cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana
Com cada any, per donar compliment a l’Ordre clt/82/2002, de 15 de març, publicada al dogc, núm. 3603, de 26 de març de 2002, l’1 de gener s’ha obert el termini perquè les entitats puguin sol·licitar o renovar la seva inclusió al cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana. El termini es tancarà el 30 d’abril de 2009.
L’article 1 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre (dogc 3543A, de 31 de desembre de 2001), de mesures fiscals i administratives, estableix una deducció, a aplicar en l’impost sobre la renda de les persones físiques, per donatius a favor de fundacions i associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en aquest cens.
Les sol·licituds s’han d’adreçar a la Secretaria de Política Lingüística i poden presentar-se també a qualsevol de les oficines de registre pròpies o concertades de la Generalitat de Catalunya.
Per a més informació:
Cens d’entitats de foment de la llengua
Cursos gratuïts per a professionals de la traducció i la correcció
SIC, SL organitza cursos, totalment gratuïts, en una iniciativa que té el suport del Fons Social Europeu, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i FSTrade-cc oo. Els cursos tenen un aforament limitat i hi poden accedir treballadores i treballadors autònoms en actiu que tinguin residència fiscal a Catalunya.
Els cursos previstos són:
- Tècniques de productivitat avançada en la traducció. Febrer 2009.
- Gestió de projectes de traducció assistida amb SDL Trados. Febrer 2009
- Gestió de projectes de traducció assistida amb Wordfast març 2009
Per a més informació:
http://www.torsimany.cat
També en el Flaixos d’Actualitat (núm. 26, 19.01.2009) ens arriba la informació que el boe número 10, de 12 de gener de 2009, publica el Reial decret 2.062/2008, de 12 de desembre [pdf], pel qual es desplega la Llei 55/2007 estatal, de 28 de desembre, del cinema i que conté referències lingüístiques en els articles 6.1.a i d, segon paràgraf del 7.1., 7.2, 13.2, 19.3 i 32.e.
Ací teniu la versió en català del text (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):
[…]
Article 6. Procediment de qualificació per l’icaa
1. La qualificació ha de ser sol·licitada per l’empresa productora o distribuïdora de la pel·lícula cinematogràfica o altra obra audiovisual, mitjançant una sol·licitud dirigida a l’icaa, a la qual cal adjuntar:
a) Quan la sol·licitud l’efectue l’empresa distribuïdora, un contracte de distribució de la pel·lícula o altra obra audiovisual, o una declaració realitzada en un document públic en què resulte prou acreditada la seua condició de ser l’empresa que la distribuïx. Si la llengua original d’estos documents no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, s’han de presentar, a més, traduïts al castellà.
[…]d) Si la llengua original no és el castellà o alguna de les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes, text complet dels diàlegs traduït al castellà.
Article 7. Comercialització de pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals
1. A l’efecte del que s’establix en l’article 18 de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del Cinema, pel que fa a la quota de pantalla, l’icaa expedirà a les empreses distribuïdores de les pel·lícules que es vagen a comercialitzar en sales d’exhibició cinematogràfica, prèvia sol·licitud, un certificat de distribució que han de facilitar als titulars de les sales d’exhibició en el qual es reflectirà la qualificació, la nacionalitat i les característiques de distribució de les pel·lícules que s’especifiquen en el paràgraf següent.
Per a l’obtenció d’eixe certificat, les empreses distribuïdores han de presentar a l’icaa, amb la seua sol·licitud, la informació sobre les característiques de distribució de la pel·lícula, que són l’idioma de la versió original i de les diferents versions en les quals va a comercialitzar-se, amb indicació del nombre de còpies o suports de cada versió. En el cas de projecció digital via satèl·lit, s’ha de notificar el nombre de receptors de senyal als quals es transmetrà la pel·lícula cinematogràfica.
[…]2. Eixe certificat pot ser sol·licitat per l’empresa distribuïdora en el moment que sol·licite la qualificació. Per a això, juntament amb la sol·licitud de qualificació, l’empresa distribuïdora ha de presentar la informació sobre idioma i nombre de còpies a què es referix l’apartat 1.
Article 13. Control d’assistència i rendiment de les obres cinematogràfiques
[…]2. Els titulars de les sales d’exhibició cinematogràfica ham d’omplir i fer arribar a l’icaa els informes d’exhibició en què han de figurar la declaració de la totalitat de les pel·lícules cinematogràfiques projectades, tant llargmetratges com curtmetratges, que han de ser identificades pel títol i nombre de l’expedient de qualificació, l’idioma de la versió original i el de comercialització en doblatge i subtitulat, si n’hi ha, i l’empresa distribuïdora. Així mateix, cal declarar el nombre de bitllets venuts i la recaptació obtinguda en cada sessió. Per a la verificació d’aquestes declaracions, l’icaa pot sol·licitar la informació documental necessària.
[…]Article 19. Modalitats d’ajudes i marc normatiu
[…]3. Els crèdits específics per al foment de la producció, distribució, exhibició i promoció de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents del castellà que, segons l’article 36 de la llei esmentada, han d’establir-se sense perjudici del règim d’ajudes estatals les bases reguladores de les quals s’estableixen en este reial decret, seran transferits íntegrament a les comunitats autònomes corresponents mitjançant els convenis de col·laboració a què es referix la disposició addicional sisena d’esta llei, d’acord amb els criteris i límits que s’hi establixen. La convocatòria, tramitació i l’atorgament d’estes ajudes correspon a les comunitats autònomes.
[…]Article 32. Documentació
L’aprovació del projecte de coproducció ha de ser de sol·licitat, abans de l’inici del rodatge de la pel·lícula, per l’empresa productora a l’icaa o, quan pertoque, a l’òrgan de la comunitat autònoma competent, adjuntant-hi, en tot cas, la següent documentació:
[…]i) Contracte de coproducció en què s’especifiquen els pactes de les parts relatius als diferents aspectes que es regulen en este reial decret, amb indicació precisa de la participació de cada coproductor, les aportacions de personal creatiu, tècnic i de serveis, les transferències dineràries de cada coproductor i el repartiment de mercats i beneficis. Si el contracte de coproducció està redactat en una llengua diferent del castellà o d’alguna de les cooficials en les comunitats autònomes, cal presentar-ne, a més, una traducció al castellà.
[…]
Molts polítics tenen el vici de pensar que si no hi ha queixes és que ho fan perfectament. Saben que això és una excusa que els reconforta, però que no té cap fonament, més encara si una de les seues activitats consistix a enterbolir i entrebancar l’accés dels ciutadans a la informació pública i als procediments de participació i d’exigència envers l’activitat pública. En este cas la consellera d’Indústria, Comerç i Innovació féu un web que no respecta els drets lingüístics dels ciutadans valencians. Estem pendents de vore si pensa complir la legislació en una pàgina (tal com diu) o en tot el web.
Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 083281M’heu indicat que tancàveu l’expedient «atés que s’ha obert la via de solució» a la meua queixa. La consellera d’Indústria, Comerç i Innovació ens informava que «en un termini de quinze dies estarà finalitzada la versió en valencià» de la pàgina «www.portaldelcomerciante.com». Això era l’1 de desembre del 2008. Ara ja és 16 de gener del 2009 i la «pàgina» inicial, efectivament, està en valencià. Tanmateix, la resta del web, els continguts que oferix, continuen apareixent només en castellà. Això continua infringint la legislació lingüística. La consellera, certament, no ha indicat que tindrem tot el web en valencià, sinó que féu referència només a una «pàgina».
Naturalment, al cap de vint-i-cinc anys de la Llei 4/1983, considere que no puc atribuir a confusió o interpretació errònia per la meua part si entenc en les paraules de la consellera, quan ha esmentat una «pàgina», que no anirà més enllà, atés que complir la legislació lingüística vigent no sembla objecte d’atenció de la seua gestió lingüística ni ha segut iniciativa seua en este cas, sinó requeriment del Síndic de Greuges a causa d’una queixa ciutadana.
Per tot, voldria insistir en la queixa a fi que no es tancara i, si ja s’han tancat, que se n’òbriga una nova i que es mantinga oberta almenys fins que la conselleria aclarixca que tot el web serà gestionat lingüísticament d’acord amb la legislació vigent, cosa que no està fent encara.
Les declaracions de Rodríguez Zapatero sobre el suport a l’ús de les llengües de l’estat, tal com vam poder sentir fa uns dies en un míting en Galícia, «les guste a algunos o no, mi visión de España es que allí donde hay una lengua propia, tendréis siempre a un presidente de España apoyando a esa lengua y a esa identidad», per ara són simplement paraules —en castellà— sense cap fet que les corrobore, i lamentablement això fa pensar que són mentira.
Segons la notícia d’Albert Segura ahir en el diari Avui (15.01.2009):
Madrid incompleix els acords sobre l’ús del català a Europa
Un informe que es presenta avui certifica que el govern espanyol no ha decidit, tres anys després, qui fa les traduccions i no es fa càrrec de les despeses
Si la llengua catalana encara no es pot fer servir a les institucions europees és perquè el govern espanyol no vol. El 90% dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005, que havien de permetre l’ús del català, del basc i del gallec tot i que no siguin llengües oficials de la Unió Europea, no s’estan aplicant perquè Madrid els incompleix.
[…]
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
