Dades sociolingüístiques globals sobre el català

Informa Vilaweb (30.11.2008) que el web de la Generalitat de Catalunya publica un informe que conté les dades sociolingüístiques (2003-2004), Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI [pdf]. Segons la notícia de Vilaweb:

Són les dades sociolingüístiques més àmplies obtingudes fins ara, pel nombre de preguntes fetes al qüestionari i pel nombre de persones entrevistades. Les qüestions tractades són les habilitats lingüístiques, l’ús familiar i la transmissió lingüística entre generacions, els usos lingüístics fora de la llar, els usos en els mitjans de comunicació i les representacions de la llengua catalana.

Ha mort l’acadèmic Arnau i Garcia

Divendres va morir a València l’antic degà de la seu catòlica de València Ramon Arnau i Garcia. Segons les dades del web de l’avl:

Catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia i exdegà de la Seu a València. Dr. en Teologia per la Universitat de Munic (Alemanya).

Autor de moltes obres de teologia i humanitats.

Ha sigut consultor del Secretariat Pontifici pels No Creients i està en possessió de la Gran Creu de Sant Raimundo de Penyafort i del títol de Protonotari Apostòlic.

També era el president de la Comissió de Textos Religiosos de l’avl.

Francisco Camps retalla de nou els drets dels valencians

Francisco Camps, actual president de la Generalitat valenciana, continua amb la seua empresa censora d’emissions públiques de televisió. Segons la notícia de Vilaweb (28.11.2008):

La Generalitat Valenciana tanca els repetidors de TV3 d’Alginet i la Llosa de Ranes

Per ara no hi ha notícia que pretenga adaptar els precedents soviètics, castristes o xinesos a la seua peculiar versió de la democràcia i les llibertats d’informació i comunicació. No podem, però, assegurar que no estiga maquinant alguna cosa per a impedir l’accés a les pàgines d’Internet amb l’extensió .cat.

Despesa en política lingüística (6)

Encara estem en temporada d’aprovació dels pressuposts de la Generalitat valenciana, aixina que podem anar inspirant les nostres anàlisis amb un article que ens ha recomanat Sílvia Senz:

La riqueza de las lenguas, 6: el coste del multilingüismo, o la taza de café de cada uno

Per la nostra part, mirant el projecte de pressuposts de la Generalitat valenciana d’enguany, hi trobe alguna curiositat, com ara el fet que l’any passat hi havia per a foment del valencià en la Conselleria d’Educació 7.035.350 euros, però que en els pressupots d’enguany diuen que els de l’any passat eren 6.790.550 euros. No hi entenc gens de comptes, però em sembla que aixina poden dir que els del 2009, 7.001.760, són un augment d’un 3,11%, quan en realitat hi ha hagut un descens d’un 0,5%.

Si és una errada, ja ho corregiran. Si no ho és, deu ser perquè les dades que mostren l’evolució del català al País Valencià els satisfan plenament. Al cap i a la fi, si posem que som cinc milions d’habitants, tal com bramen des del Consell, la despesa per habitant és d’1,4 euros anual per cap. Segons en quins llocs, això no arriba per al cafenet.

Pot ser que pensen «fomentar» el valencià d’una altra manera, sense tants diners però amb més impuls polític real… ¡Pfff!

Les televisions portugueses en Galícia

A voltes hi ha algunes diferències en el respecte que mostren els parlaments, alguns governs i alguns càrrecs públics cap als seus ciutadans, i això varia també d’uns països a uns altres, com podem observar en esta notícia que trobem en Portugaliza.net:

Parlamento Galego aprova acesso da Galiza às TVs portuguesas.

www.agal-gz.org/portugaliza 31/12/2007. Parlamento galego aprovou por unanimidade de todos os grupos políticos representados na Câmara solicitar o acesso da Galiza ao sinal aberto das TVs e Rádios portuguesas.

Fonte: Movimento Defesa da Língua e alterações próprias.

Pouco a pouco, demandas históricas do lusismo-reintegracionismo como nesta ocasião, vão socializando-se e são utilizados os mesmos argumentos exprimidos ao longo de muitos anos pelo Movimento Defesa da Língua, pela antiga Assembleia da Língua e pela Plataforma pola Recepçom das Rádios e TVs portuguesas na Galiza. Passado dia 9 de Abril de 2008 aprovava-se por unanimidade no Parlamento galego uma proposição não de lei apresentada pelos deputados do BNG Bieito Lobeira e Modesta Riobó em que se acordava o seguinte solicitar na Galiza a recepção das TVs e Rádios portuguesas.

Oferta laboral en Hora Nova

Xavier Rull ens envia a través d’InfoZèfir l’oferta laboral següent:

El grup editorial Hora Nova necessita un/a corrector/a i redactor/a de textos.

Empresa: Grup editorial Hora Nova, amb dues publicacions al mercat (Hora Nova i Hora Rosa), que s’inscriu en el sector de la comunicació, el periodisme, la imatge i el so i el disseny

Adreça: Hora Nova
Av. de Salvador Dalí, 62
17600 Figueres (Alt Empordà)
Tel.: 972 505 958
Fax: 972 500 666
Web: www.horanova.cat
A/e: horanova@horanova.cat

Funcions: Correcció i redacció de textos que s’han de publicar

Horari: De 10 a 14 h i de 16 a 20 h, jornada completa (possibilitat de mitja jornada)

Durada del contracte: 6 mesos + indefinit

Sou: Segons conveni

Requisits:
Llicenciatura en filologia catalana
Experiència en aquest àmbit
Domini del castellà
Carnet de conduir

Per inscriure-us-hi, heu d’entrar a l’enllaç següent:
Infofeina
Codi d’aquesta oferta: Gli-67124
Data de l’oferta: 13/11/2008

Xavier Sala Martín mostra les vergonyes

Xavier Sala Martín es sent innecessàriament «avergonyit» (Avui, 20.11.2008 dj.):

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d’història i defensa patèticament l’honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de «cacic» com si el punt més important de l’article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l’honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.

Perquè abans d’escriure eixe paràgraf, el catedràtic dóna unes quantes dades i raons que demostren que té motius per a sentir-se suportablement tranquil i gaudint una miqueta de satisfacció pel país en què viu. La vergonya és més aviat aliena, i la sentim en vore l’actuació politica de l’estat espanyol, de la Unió Europea i, és clar, a causa de l’article de la revista The Economist.

Un article que, vist des del País Valencià, ens fa sentir vergonya perquè coneixem els motius pels quals passem desapercebuts entre els països amb diverses llengües oficials.

XXV aniversari de la Revista de Llengua i Dret

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través d’InfoZèfir de l’acte següent:

Jornada de celebració del 25è Aniversari de la Revista de Llengua i Dret

Barcelona, 3 de desembre de 2008

A la Jornada reconeguts especialistes internacionals i catalans analitzaran l’evolució, en els darrers 25 anys, del dret lingüístic, la política i planificació lingüístiques i el llenguatge jurídic en el món. Així mateix, es presentarà el nou portal web de la revista i l’exposició dedicada als 50 números de la publicació.

Programa complet: [pdf]

Dia i hora:
Dimecres 3 de desembre de 2008, de 9 a 14 h

Lloc:
Escola d’Administració Pública de Catalunya
C. de Girona, 20 – 08010 Barcelona

És imprescindible confirmar l’assistència a publicacions.eapc@gencat.cat o al telèfon 93 567 23 87

S’obsequiarà el públic assistent amb el número 50 de la revista.

Font: EAPC

Policies espanyols contra els ciutadans que parlen en català

Podem llegir en el diari El País (18.11.2008):

Cinc policies denunciats per amenaces contra el valencià

En realitat les amenaces dels policies nacionals de Dénia no eren contra el valencià, sinó contra un ciutadà valencià per parlar en una de les dos llengües oficials, la valenciana. En concret, es tractava d’una agressió contra els drets del professor de l’institut d’Ondara Ferran Giménez. Els «arguments» dels policies eren de l’estil «açò és Espanya» i «ací es parla castellà i punt”, que són expressions que manifesten, sense dubte, un complet acord amb el Manifiesto por la lengua común de Fernando Savater, Santiago Grisolía i altres signants. Cal suposar que estes personalitats també anotaran el nou èxit de les seues propostes.

L’ajuntament de Dénia disposa de servei lingüístic (i, si no han canviat les coses, d’alguna mena de requisit lingüístic per a les dos llengües oficials), així que estem segurs que podrà fer-se càrrec d’informar adequadament tant a estos policies com al jutge que criticà la «falta de tolerància i decòrum» d’un perit per declarar en valencià.