Ester Franquesa i Bonet ens envia la informació següent sobre el seu llibre La terminologia. Un mirall del món:
Pergamí, linotipista, dida, sereno, trabucaire, quinqué, fitxa perforada, apotecari, operador, pentinadora, transportista, representant, elapé, transistor… Aliment funcional, cèl·lula mare, bulímia, bàner, GPS, servidor FTP, qualitologia, contrabrífing, diner electrònic, enoteca, família heteroparental, ambientòleg… Evoquen móns diferents.
A La terminologia. Un mirall del món veurem com s’organitzen, construeixen i transfereixen els coneixements, com es creen nous conceptes per a tot discurs i tota forma de comunicació per generar continguts especialitzats i posicionar-se en aquest món d’avui, sense límits fronterers.
Entrarem al món de la ciència i la tecnologia de la mà del llenguatge que li és propi i els textos articulats amb lèxic especialitzat.
Ens acostarem al terme en la doble cara de forma i noció, als elements claus de la teoria de la terminologia, avui més propera a l’ús social de la llengua; a les modalitats de recerca, a la diversitat de productes i les metodologies per a elaborar-los, amb especial dedicació als projectes de naturalesa temàtica. Observarem el traçat propi del català en l’àmbit de la ciència, dotada d’un sistema organitzat per a l’activitat terminològica, avui prou consolidat.
Científics, tècnics, docents, traductors, professionals del sector empresarial i responsables polítics saben el valor de la terminologia com a factor i recurs per a l’intercanvi d’informació i com a element que no té punt final.
El món i les llengües no s’aturen.
