Tal com feia evident una anotació de Gabriel Bibiloni (21.05.2008), hi ha persones i mitjans que tenen uns arguments pendulars, és a dir, que pengen del fil dels seus interessos i partidismes més o menys eventuals. El cas és que el govern espanyol també es retrata ara amb la defensa de la «lengua española», segons el diari El País (29.05.2008):
Espanya vetarà la patent comunitària si no s’hi admet la llengua espanyola
[…] El vigent sistema europeu de patents es regix amb el Conveni de Munic, que només admet com a idiomes de registre l’alemany, el francés i l’anglés. Espanya creu que acomodar la patent comunitària a eixe règim suposaria introduir per la porta de darrere en l’ordenament comunitari un règim trilingüe que deixa fora l’espanyol. «Espanya exigirà que es respecten els principis de seguretat jurídica i de no-discriminació lingüística», assenyala Diego López Garrido, secretari d’estat per a Assumptes Europeus que assistirà a la reunió. «Si no, ho vetarem».
Pendularment, ara resulta que López Garrido oblida d’una banda que al seu país hi ha uns quants milions de parlants necessitats dels seus principis, i no únicament els castellanoparlants. Hi ha diversos passatges del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva de Juan Carlos Moreno Cabrera que troben lloc adient per a frases tan gloriosament desvergonyides del secretari d’estat.
El govern espanyol continua discriminant els seus ciutadans en una matèria que és només competència seua, tant si ens referim a l’oficialitat del català i el basc a Europa —posem que el gallec és portugués (veg. Portal Galego da língua): una altra cosa és que vullguen o no fer ús d’eixe avantatge—, com si ens referim a l’ús de les llengües de l’estat a les corts espanyoles —on només els que usen català, basc o gallec són discriminats sistemàticament—. En canvi, eixe mateix govern reclama ara davant la Unió Europea allò que nega en el pati de sa casa. A cal sabater, sabates de paper.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
