Podem llegir en el diari Avui (20.05.2008) la notícia següent:
Correus distingeix el català del valencià
La Societat Estatal de Correus i Telègrafs fa imprimir llegendes en català i en valencià en els sobres que edita, tot i que no hi ha cap norma, legal ni filològica, que avali que es tracta de dos idiomes diferents. Una lectora de l’AVUI.cat ho denuncia, ja que es tracta d’una empresa pública
«Al comprar aquest sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». «Amb la compra d’este sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». Aquestes dues frases —impreses en una sèrie de sobre editats per l’empresa estatal Correus— són, suposadament, la versió en català i en valencià del missatge de la campanya, que es troba també en castellà, euskera i gallec.
Amb aquesta distinció, Correus, contra les normes legals i filològiques, diferencia entre el català i el valencià com si fossin dos idiomes diferents, concepció no reconeguda per cap acadèmia de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala la unitat de la llengua i, tot i que l’Estatut valencià indica que la llengua pròpia de la comunitat autònoma és la valenciana, «valencià» és el nom que rep la llengua catalana al País Valencià, sense que impliqui res més.
Una lectora de l’AVUI.cat, Meritxell Marsà, ha rebut un d’aquests sobres i ens en fa arribar la foto, fent notar la voluntat (o la ignorància) de Correus de fragmentar la llengua catalana.
En la frase presumptament traduïda l’únic que diferencia el català-central del català-valencià (dos dialectes de la mateixa llengua) és l’adjectiu determinant: «aquest», per al central, «este», per al valencià. Pel que fa a l’inici diferent de la llegenda, no té cap raó de ser lingüística. De fet, «al comprar» és una expressió incorrecta gramaticalment: hauria de ser «en comprar», tant al Principat com al País Valencià. També es podria optar per la fórmula «amb la compra», tant en el dialecte central com el valencià. Es dedueix, per tant, que el redactat diferent respon únicament a la voluntat de diferenciar el que els responsables de Correus consideren o creuen erròniament dos idiomes diferents.
No ens detindrem a ressaltar el fet que «al més infinitiu» és una expressió ben correcta gramaticalment (veg. al + infinitiu). Sí que volem assenyalar, en canvi, que les malifetes de l’administració central espanyola contra les llengües i cultures espanyoles fan més rebombori que efecte. En tot cas, esperem que els tècnics i dirigents de l’empresa estatal, que no usa el seu nom en cap varietat de català, actuen amb la mateixa sensibilitat lingüística i comencen a retolar en les varietats andaluses, argentines o peruanes de l’espanyol-castellà.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
