Segons podem llegir en Panorama-Actual (13.05.2008; ho hem traduït amb l’ajuda d’Internostrum):
UGT denuncia la «discriminació lingüística» en les places públiques d’FGV
La Federació de Transports d’UGT a Alacant va denunciar aquest dimarts «la discriminació lingüística que està practicant Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en les últimes convocatòries públiques per a la cobertura de places en la província d’Alacant» on sol·licita com requisit per a optar a la plaça acreditar el coneixement del valencià, segons van informar fonts sindicals.
Segons UGT, «els aspirants que no acrediten aquest coneixement deuen superar una prova específica de valencià, de caràcter eliminatori», que exclourà de l’oposició dels aspirants que no la superen.
Des de la Federació de Transports d’UGT a Alacant «es rebutgen aquestes condicions que discriminen als ciutadans per motius de llengua i vulneren el principi d’igualtat per a l’accés a una ocupació pública, més tenint en compte la realitat lingüística en la província d’Alacant, on la majoria de la població és castellanoparlant».
D’aquesta forma, el sindicat va proposar que «el coneixement de la llengua valenciana siga valorat com un mèrit puntuable, però no com un requisit excloent». A més, va recomanar que «es practiquen dins de les empreses polítiques formatives integradores dirigides als treballadors per a la promoció de l’ús progressiu de la llengua valenciana, amb la implicació de l’administració valenciana i de les forces socials».
Eixos ugetistes d’Alacant tenen una visió molt peculiar i estranya dels drets i els deures dels empleats públics —sobretot si són els seus afiliats—. A més, no tenen gens de respecte pel funcionament de l’administració ni pels drets lingüístics dels ciutadans. I que siga només pels drets lingüístics, perquè, ja posats, podrien demanar que no saber res no siga impediment per a aprovar les oposicions. A més, que no ser massa racista siga un mèrit i, qui ho siga molt, ¡però molt!, que ho deixe de ser progressivament tant —«amb polítiques formatives integradores»— fent cursets per a la promoció del no racisme mentres cobra per discriminar els ciutadans en la seua faena.
De fet, si enfoquen les coses al revés, no avançaran massa: el coneixement de les llengües oficials és un requisit incloent; el que és «excloent» és no tindre capacitació ni coneixements.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Bé saps, Miquel, que no només és qüestió dels ugetistes d’Alacant. També dels de València i dels de Castelló. I no només dels ugetistes, també dels de CCOO, dels del CSIF.
Diria que és una actitud general de les forces sindicals com a mínim en l’àmbit de l’administració local. Els sindicats no estan per la labor d’impulsar ni tan sols de recolzar qualsevol iniciativa tendent a regular la capacitació lingüística dels empleats i de les empleades públiques d’acord amb el règim juridicolingüístic vigent; al contrari, sempre hi posen obstacles.
De fet, des dels ajuntaments estem cansats de patir impediments davant d’iniciatives o propostes que van en la línia de la de FGV; i si no en tenim prou amb l’acció directament contrària dels representants sindicals dels ajuntaments, resulta que ahí estan les delegacions sindicals comarcals per a pressionar i amenaçar fins i tot als representants polítics que, pel que siga, s’han vist involucrats en la gestió de la capacitació lingüística dels funcionaris d’on governen. Esta és la realitat, el dia a dia en el treball de normalització lingüística en l’administració pública.
Una altra cosa és el que els mateixos sindicats intenten traslladar a l’opinió pública quan es desfan per aparéixer en tot acte o manifestació a favor del valencià, del requisit lingüístic, de l’ensenyament en valencià, etc.; i una actitud així, a més d’hipòcrita, és indignant.
Per sort, Rubén, també hi ha altres sindicats, com ara l’STAS (antics STAPV-IV i STA) que sí que té eixe objectiu ben estudiat i clar.
Esperem que els altres sindicats aclarixquen cap a on pretenen anar realment, amb fets, no tan sols amb declaracions més o menys solemnes.