Linguamón ens envia la convocatòria següent:
Us enviem la invitació a la conferència del doctor Fernand de Varennes «Esperança i desesperança: els drets lingüístics en un món multilingüe» que esperem que sigui del vostre interès.
Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.
Tal com feia evident una anotació de Gabriel Bibiloni (21.05.2008), hi ha persones i mitjans que tenen uns arguments pendulars, és a dir, que pengen del fil dels seus interessos i partidismes més o menys eventuals. El cas és que el govern espanyol també es retrata ara amb la defensa de la «lengua española», segons el diari El País (29.05.2008):
Espanya vetarà la patent comunitària si no s’hi admet la llengua espanyola
[…] El vigent sistema europeu de patents es regix amb el Conveni de Munic, que només admet com a idiomes de registre l’alemany, el francés i l’anglés. Espanya creu que acomodar la patent comunitària a eixe règim suposaria introduir per la porta de darrere en l’ordenament comunitari un règim trilingüe que deixa fora l’espanyol. «Espanya exigirà que es respecten els principis de seguretat jurídica i de no-discriminació lingüística», assenyala Diego López Garrido, secretari d’estat per a Assumptes Europeus que assistirà a la reunió. «Si no, ho vetarem».
Pendularment, ara resulta que López Garrido oblida d’una banda que al seu país hi ha uns quants milions de parlants necessitats dels seus principis, i no únicament els castellanoparlants. Hi ha diversos passatges del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva de Juan Carlos Moreno Cabrera que troben lloc adient per a frases tan gloriosament desvergonyides del secretari d’estat.
El govern espanyol continua discriminant els seus ciutadans en una matèria que és només competència seua, tant si ens referim a l’oficialitat del català i el basc a Europa —posem que el gallec és portugués (veg. Portal Galego da língua): una altra cosa és que vullguen o no fer ús d’eixe avantatge—, com si ens referim a l’ús de les llengües de l’estat a les corts espanyoles —on només els que usen català, basc o gallec són discriminats sistemàticament—. En canvi, eixe mateix govern reclama ara davant la Unió Europea allò que nega en el pati de sa casa. A cal sabater, sabates de paper.
El diari Pàgina26 (24.05.2008) titula:
Més de 42.000 persones es presenten a les proves de la Junta Qualificadora
Tanmateix, el desenvolupament de la notícia, que aclarix moltes dades estadístiques sobre la realització de les proves —a més d’afegir un comentari que sembla un elogi que no sé si és realment adequat: «Enguany, la Junta Qualificadora presta, com sempre, una atenció especial a les persones amb discapacitats.»—, no aclarix, però, fins a quin punt els certificats contribuïxen a l’augment de l’ús del valencià tant en l’administració pública com en la resta dels àmbits de la nostra societat.
De fet, tot i que sembla una dada quantitativa important (1.055.587 matrícules des de 1986), tampoc sabem quantes persones han aprovat les proves, dada que no ens aclarirà una visita al web mateix de la JQCV. En eixe web tampoc podrem saber fins a quin punt els certificats satisfan les expectatives dels seus posseïdors. Al cap i a la fi, les dades sobre l’ús oral, l’escrit i sobre lectura en valencià, ens fan pensar indirectament que les ocasions per a exercir eixes competències no van compassades amb la consecució de la plena disponibilitat lingüística respecte de les necessitats dels ciutadans. Però això no apareix «qualificat» per la junta.
En resum, si l’empresa vol ser fèrtil, la JQCV no hauria de tindre tan sols una finalitat de satisfacció quantitativa en les seues convocatòries, sinó que hauria de ser també un instrument per a aconseguir una millora quantitativa i qualitativa de l’ús del valencià.
El cidaj ens envia la informació següent:
ORDE de 9 de maig de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es modifica l’Orde de 29 de gener de 2008, que convoca ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2008. [2008/6248] (docv núm. 5.768, de 22.05.2008)
– vegeu text
Tal com vam informar (veg. dtl 25.03.2008), faltaven 10.000 euros en la primera ordre publicada, cosa que férem notar al cap de l’Àrea de Política Lingüística. Han esmenat ara l’errada: són 460.000 euros finalment.
Segons informa el diari El País (24.05.2008 ds.):
Francia reconeixerà el català, el basc i altres llengües regionals en la seua constitució
J. M. MARTÍ FONT – París
[…] En qualsevol cas, el diputat conservador Claude Goasguen va voler deixar clar que el vot a favor de l’esmena «no té res a vore» amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries promulgada pel Consell d’Europa en 1999 que establix mesures a favor de l’ús d’estos idiomes en la vida pública i que França mai no ha ratificat.
[…]
Com podem observar, tot i l’avanç que pot suposar això vist des de França mateix (Le Figaro, 22.05.2008):
«¡Per fi les llengües regionals seran reconegudes!», ha exclamat també el diputat de Nouveau Centre Philipe Folliot, mentres que Marc Le Fur, un dels diputats més actius en la defensa de les llengües régionals, s’ha alegrat d’«alguna cosa positiva». El comunista Patrick Braouezec ha assenyalat que «la unitat no és la uniformitat».
En canvi, ací ens ha de continuar preocupant que un estat que té un paper tan central en les decision europees estiga encara maltractant els drets i els coneixements lingüístics dels seus ciutadans.
En eixe punt, França representa més aviat el passat que no s’hauria de repetir i no un futur desitjable, a pesar del que per ací prediquen alguns partits i intel·lectuals que es repensen la seua concepció estatal des de paràmetres francesos.
Linguamón ens envia la informació següent:
Us enviem la informació de l’acte que celebrarem a l’envelat de l’exposició «La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània» (plaça de la Universitat de Barcelona) on Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno, autor del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva que esperem que sigui del vostre interès.
Us agrairem que feu arribar aquesta invitació [pdf] a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.
Podem llegir en el diari Avui (20.05.2008) la notícia següent:
Correus distingeix el català del valencià
La Societat Estatal de Correus i Telègrafs fa imprimir llegendes en català i en valencià en els sobres que edita, tot i que no hi ha cap norma, legal ni filològica, que avali que es tracta de dos idiomes diferents. Una lectora de l’AVUI.cat ho denuncia, ja que es tracta d’una empresa pública
«Al comprar aquest sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». «Amb la compra d’este sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». Aquestes dues frases —impreses en una sèrie de sobre editats per l’empresa estatal Correus— són, suposadament, la versió en català i en valencià del missatge de la campanya, que es troba també en castellà, euskera i gallec.
Amb aquesta distinció, Correus, contra les normes legals i filològiques, diferencia entre el català i el valencià com si fossin dos idiomes diferents, concepció no reconeguda per cap acadèmia de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala la unitat de la llengua i, tot i que l’Estatut valencià indica que la llengua pròpia de la comunitat autònoma és la valenciana, «valencià» és el nom que rep la llengua catalana al País Valencià, sense que impliqui res més.
Una lectora de l’AVUI.cat, Meritxell Marsà, ha rebut un d’aquests sobres i ens en fa arribar la foto, fent notar la voluntat (o la ignorància) de Correus de fragmentar la llengua catalana.
En la frase presumptament traduïda l’únic que diferencia el català-central del català-valencià (dos dialectes de la mateixa llengua) és l’adjectiu determinant: «aquest», per al central, «este», per al valencià. Pel que fa a l’inici diferent de la llegenda, no té cap raó de ser lingüística. De fet, «al comprar» és una expressió incorrecta gramaticalment: hauria de ser «en comprar», tant al Principat com al País Valencià. També es podria optar per la fórmula «amb la compra», tant en el dialecte central com el valencià. Es dedueix, per tant, que el redactat diferent respon únicament a la voluntat de diferenciar el que els responsables de Correus consideren o creuen erròniament dos idiomes diferents.
No ens detindrem a ressaltar el fet que «al més infinitiu» és una expressió ben correcta gramaticalment (veg. al + infinitiu). Sí que volem assenyalar, en canvi, que les malifetes de l’administració central espanyola contra les llengües i cultures espanyoles fan més rebombori que efecte. En tot cas, esperem que els tècnics i dirigents de l’empresa estatal, que no usa el seu nom en cap varietat de català, actuen amb la mateixa sensibilitat lingüística i comencen a retolar en les varietats andaluses, argentines o peruanes de l’espanyol-castellà.
El cidaj ens envía la informació següent:
- RESOLUCIÓ de 16 de maig de 2008, del director general de Personal, de la Conselleria d’Educació, per la qual es declaren aprovades les llistes provisionals d’admesos i exclosos per a participar en els procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional, convocats per Orde de 15 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, i per la qual es convoca els aspirants declarats no exempts a la realització de la prova de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i a la prova d’espanyol per a estrangers. [2008/6223] (docv núm. 5.766, de 20.05.2008)
– vegeu text
Observem que hi ha «espanyol per a estrangers»: ¿espanyol? Oficialment, castellà; acadèmicament, espanyol, pel que sembla. Tot ben normal, diríem. Excepte en el detall que encara no hi haja «català per a estrangers».
Hem rebut la invitació següent de Linguamón – Casa de les Llengües:
Per celebrar el Dia del Diàleg Intercultural, Linguamón – Casa de les Llengües us convida a la sessió de contacontes «La llengua d’en Bernat» que tindrà lloc als Jardins del Palau Robert el proper dimecres 21 de maig, a les 17.30 h. (Pg. de Gràcia, 107, Barcelona).
Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.
Atentament,
Equip de Linguamón – Casa de les Llengües
Via Laietana, 46 A, pral. 1a
08003 Barcelona
Tel. 932 689 073
www.linguamon.cat
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
