La justícia impedix les censures de la Generalitat de Francisco Camps

La Generalitat valenciana juga a la inseguretat jurídica i l’opacitat: ¿de què tracta el Decret 47/2008 del Consell? (docv núm. 5.742, de 15.04.2008 [pdf]):

DECRET 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel que* es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant. [2008/4498]

L’Estatut de la Universitat d’Alacant va ser aprovat pel Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, d’acord amb les previsions contingudes en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.

Posteriorment, la Universitat d’Alacant va interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, pel que fa a la redacció final donada a l’article 2.k del citat estatut.

En virtut de la sentència ferma de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es va estimar el recurs interposat per la Universitat d’Alacant contra el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la dita universitat, i es reconeix el dret al fet que el Consell aprove i publique l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant d’acord amb el text original enviat per esta.

Mitjançant un edicte de 26 d’octubre de 2005, es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la decisió de la sentència mencionada. Posteriorment, la Universitat d’Alacant ha sol·licitat l’execució de sentència.

Per tot això, i en compliment del que establixen els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, és procedent portar a terme les declaracions contingudes en la decisió de la sentència, per la qual cosa, a proposta del conseller d’Educació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 11 d’abril de 2008, decrete:

Article únic. Modificació de l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant

Modificar, perquè ho ha acordat així la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en sentència ferma de 20 de juny de 2005, l’article 2.k de l’Estatut de la Universitat d’Alacant, que queda redactat amb el text enviat per esta.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 11 d’abril de 2008

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller d’Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

Sembla clar que, a més d’una redacció embolicada que pretén deixar en bon lloc l’actuació del Consell del Partit Popular, a més, la poca vergonya dels dirigents actuals de la Generalitat valenciana es comprova en l’omissió (censora) de la redacció de l’article 2.k original de l’article dels estatuts de la universitat d’Alacant, que originalment i finalment és la següent:

Potenciar el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària.

*Construcció errònia en lloc de «pel qual». Podem suposar que els tècnics lingüístics del diari oficial no han tingut ocasió de revisar el text.
Nota: el text de la Generalitat és una altra mostra de l’actitud de Francisco Camps i el seu govern, que no eviten les ocasions de fer ús de la prepotència i de mostrar el menyspreu que senten per la majoria dels ciutadans valencians i de les institucions socials que treballen i viuen normalment en valencià. D’altra banda, legalment, ¿on podem consultar la versió oficial de l’article 2.k si només es va publicar en el docv la versió manipulada per la Generalitat?

OOP de personal docent i ajudes a les empreses, comerços i indústries

El cidaj ens informa de les convocatòries següents:

DECRET 45/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova l’oferta d’ocupació pública de personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació, de la Generalitat, per a l’any 2008. [2008/4463] (docv núm. 5.742, de 15.04.2008)
– vegeu text

ORDE de 17 de març de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les empreses, comerços i indústries, radicades a la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2008. [2008/4219] (docv núm. 5.740, de 11.04.2008)
– vegeu text

Esta vegada la quantitat de les ajudes indicada per l’ordre de la conselleria sí que coincidix amb la línia pressupostària (500.000 euros), contràriament amb el que s’esdevingué amb la línia d’ajudes per als ajuntaments (veg. dtl, 25.03.2008).

Les discriminacions lingüístiques i les garanties públiques

Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):

El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic

Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars

Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]

Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].

Sindicatura de Greuges 2006

La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).

Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]

Declaració de suport als querellats de l’Aragó

En relació amb la notícia sobre processos judicials a l’Aragó (dtl, 08.04.2008), la llista d’Iniciativa Cultural de la Franja ens ha enviat el comunicat següent:

icf-Iniciativa Cultural de la Franja (entitat formada per l’Associació Cultural del Matarranya, CERIb-Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells locals Pro-Franja i Institut d’Estudis del Baix Cinca), juntament amb el Casal Jaume I de Fraga – acpv emeten el següent manifest de suport als encausats en el procés judicial de Fraga i insten als col·lectius, entitats, associacions, centres d’estudis i partits polítics que s’adhereixin a aquest manifest.
De cara a resoldre les costes del procés judicial, la ICF ha obert el següent compte corrent per a suport econòmic: 0049 0078 80 2392072867.
Finalment us animem a assistir la concentració davant els Jutjats de Fraga el proper dijous 17 d’abril a les 9 del matí.

Document en català, castellano i aragonés [pdf]

Declaració de suport als querellats

(Querella núm. 22112 2 0100149/2006, Jutjat de Fraga)
Les entitats sotasignats, en representació dels seus associats, volem fer públic el següent:
A) Que donem tot el nostre suport i ens solidaritzem amb tots i cadascun dels inculpats en la querella interposada per la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), a la ciutat de Fraga; i igualment amb els inculpats en la querella interposada repetidament, a la ciutat de Montsó.
B) Que la FACAO és un grup acientífic perquè nega el consens lingüístic i el reconeixement acceptat pel món científic, universitari i acadèmic envers la llengua catalana a la Franja.
C) Que la FACAO intenta confondre la realitat creant una nova Academia Lingüística que cap autoritat, ni política ni científica ni universitària, reconeix.
D) Que com a entitat, FACAO s’ha manifestat amb grups d’extremadreta com Democracia Nacional o Grups d’Acció Valencianista (GAV). Que Ángel Hernández, sent president de la FACAO, ha estat sorprès enganxant simbologia independentista que ell mateix i Éctor Castro, secretari de la FACAO, havien atribuït a les associacions de defensa de la llengua. Que alguns membres de la FACAO han militat a partits com Falange, que exalten el règim predemocràtic.
E) Que membres destacats de FACAO són militants amb càrrecs en els sectors més reaccionaris d’alguns partits i que ha rebut suport i finançament d’institucions públiques.
F) Que la FACAO o els seus dirigents, cada vegada que ataquen persones i institucions defensores de la llengua i cultura de la Franja, ho fan sempre amb falses acusacions polítiques, per manca d’arguments acadèmics o científics.
Per tot això, desitgem o demanem en uns casos i exigim en altres, per pura higiene democràtica i en honor a la veritat:
1) La total absolució de tots i cadascun dels membres de les entitats d’activisme lingüístic inculpats d’aquestes querelles que, creiem, mai s’haguessin hagut d’admetre a tràmit.
2) El posicionament dels polítics aragonesos, especialment dels membres del govern PSOE-PAR, sobre la utilització de la justícia i els cossos policials contra els moviments cívics. Tot allò que fins ara ha estat envoltat pel silenci, cal que ho sàpiga la ciutadania: actituds antidemocràtiques, declaracions acientífiques i atacs als moviments socials amb l’objectiu de confondre i enfrontar veïns.
3) Una investigació sobre la detenció i l’estada als calabossos d’un dels encausats, fet que considerem, un excés de zel per part dels cossos de seguretat contra un ciutadà. Els poders públics, encapçalats per la Presidència d’Aragó, haurien d’iniciar la investigació.
4) Anul·lació de tot finançament públic a la FACAO i les entitats que s’hi vinculen o prohibició i d’ús de dependències de titularitat pública, tal com ha succeït a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, a Fraga, a Tamarit de Llitera, Benavarri i la Freixneda.
La Franja, 10 d’abril de 2008

SPL de l’Ajuntament de Tarragona

Xavier Rull ens informa a través de la llista InfoZèfir de l’acte següent:

Presentació del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona

Dia: dilluns, 21 d’abril del 2008
Hora: 19 hores
Lloc: Casa Canals (carrer d’en Granada, 11, Tarragona)

Hi assistirà Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Concursos en l’AVL i oposicions en l’UPV

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

  • CORRECCIÓ d’errades de la Resolució de 14 de març del 2008, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la provisió de quatre llocs de naturalesa funcionarial, sector Administració especial, grup B (concurs 2/2008), publicada en el DOCV núm. 5729, de 27 de març del 2008. [2008/3739] (docv núm. 5.733, de 02.04.2008)
    – vegeu text
  • RESOLUCIÓ de 7 de març de 2008, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es publiquen les llistes provisionals d’admesos i exclosos, i el tribunal de selecció de les proves selectives d’accés al grup B, sector d’administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, pel sistema de concurs oposició. (Convocatòria de 18 d’octubre de 2007, DOCV de 25 d’octubre de 2007) (Codi: 2007/P/FC/C/11). [2008/3158] (docv núm. 5.736, de 07.04.2008)
    – vegeu text

Flaixos d’indicadors lingüístics i de cinema

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 11) ens informen d’alguns recursos interessants:

  • Sistema d’indicadors lingüístics

    Al portal de la llengua catalana es poden consultar les primeres dades del Sistema d’indicadors lingüístics, una estadística oficial recollida en el Pla estadístic de Catalunya 2006-2009. Es tracta d’un recull de dades lingüístiques relatives a set àmbits: la població, l’administració pública, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i indústries culturals, el món socioeconòmic, el món associatiu i les institucions sanitàries. L’objectiu d’aquest recull és disposar de dades sobre el coneixement i l’ús de la llengua catalana en el moment actual i la seva evolució amb el pas del temps, i per tant fer-ne un seguiment.

  • Cartellera de cinema en català

    Les properes estrenes previstes són:
    — Be Kind Rewind (Rebobineu, si us plau). Una comèdia que es podrà veure en versió original subtitulada al català als cinemes Verdi a partir de l’11 d’abril.
    — Elegy. Pel·lícula dirigida per Isabel Coixet que narra la història d’amor entre un home madur (Ben Kingsley) i la seva jove alumna cubana (Penélope Cruz). S’estrena el 18 d’abril en versió doblada al català.

Processos judicials a l’Aragó

A l’Aragó, a banda del fet que el català encara no ha estat reconegut oficialment pel govern de Marcel·lí Iglesias (psoe), a pesar dels numerets més o menys interessants que puga fer per Poblet amb motiu del huité centenari del naixement de Jaume I —on no va anar Francisco Camps, president de la Generalitat valenciana, però sí que ho féu la consellera de Cultura, Maritina Hernández Miñana—, passen algunes coses estranyes i hi ha processos judicials una mica estrambòtics, que segurament es resoldran positivament per a la Iniciativa Cultura de la Franja. Més informació en Lo Cacao de la FACAO.

Jornada sobre el valencià en l’àmbit audiovisual

L’avl i l’aiffa (L’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual) organitzen la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Àmbit Audiovisual, dedicada a «L’estàndard oral valencià». Tindrà lloc el 17 d’abril al monestir de Sant Miquel dels Reis de València, de 09:30 a 14:00. Segons diu el web de l’acadèmia:

L’AVL promou la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Ámbit Audiovisual, que tindrà lloc el pròxim 17 d’abril
València, 2 d’abril. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en col·laboració amb l’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual (l’aiffa), ha obert el termini d’inscripció per a assistir a la II Jornada sobre la Presència del Valencià en l’Àmbit Audiovisual, que tindrà lloc el pròxim 17 d’abril en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis.

La jornada està oberta a tots els professionals relacionats amb el sector audiovisual de la nostra Comunitat: guionistes, actors, dobladors, traductors i adaptadors; als mitjans de comunicació; als tècnics lingüístics, i també als estudiants de Ciències de la Informació, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques de les universitats valencianes.

El programa, coordinat per la Secció d’Assessorament Lingüístic de l’AVL, que presidix Josep Lluís Doménech, constarà d’una conferència inaugural a càrrec de l’acadèmic Emili Casanova i de dos taules redones dedicades a tractar la problemàtica de l’estàndard oral valencià en la ràdio i en la televisió, i les guies i els mitjans lingüístics per al doblatge i la interpretació.

En la primera taula redona intervindran Jordi Hidalgo (RTVV), Miguel Peidro (guionista), Lluís Miquel Campos (productor) i Juli Esteve (InfoTV), i en la segona, hi haurà Francesc Fenollosa com a moderador i hi participaran Sergio Capelo (doblador), Juli Disla (actor), Sofia Moltó (traductora-adaptadora) i Magda Casanova, (directora de doblatge i actriu).

Les persones que hi estiguen interessades es poden inscriure per mitjà de correu postal o de la pàgina web de la institució normativa, on trobaran el formulari per a formalitzar la seua assistència a la jornada. Igualment, els professionals del sector també ho poden fer directament o a través de la seua organització. El termini d’inscripció finalitzarà el dia 15 d’abril.

El nacionalisme lingüístic espanyol i l’economia

Ara que ja ha passat el vertigen de les eleccions generals «espanyoles», i tal com havíem esbossat una mica en una entrada anterior (dtl, 30.01.2008), podem aprofundir una mica més, a partir de l’entrada «Eleccions de llengua» (Sílvia Senz, Addenda et Corrigenda), en el que podríem considerar com una línia propagandística llançada no tant per les institucions espanyoles com pel nacionalisme espanyol, atés el plantejament subordinant que fan en els àmbits culturals i lingüístics, que també són àmbits econòmics.

Com a mostra del que podem trobar a partir de l’article esmentat, només cal que llegim com enfoquen la suposada realitat espanyola vista des del Japó en «El Proyecto Marca España en la Exposición Universal Aichi 2005» (de l’Asociación de Directivos de Comunicación, Foro de Marcas Renombradas Españolas, Instituto Español de Comercio Exterior i Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos):

3. En lo que respecta a la lengua y la cultura, para la mayor parte de los japoneses la cultura española y la japonesa son distintas. Consideran que España ha tenido un papel destacado en la historia de Europa y que la contribución de España a la cultura europea es muy importante. A pesar de lo anterior, los japoneses también creen que la cultura española se parece más a la de los países latinoamericanos que a la de los europeos.

Los japoneses saben que el español es una de las lenguas más habladas del mundo. Aún así, la lengua que despierta más interés es el inglés. A gran distancia, en segundo lugar, se sitúa el francés. Y ya en último lugar, encontramos el alemán, el italiano y el español.

Enfocament (i silencis) que no són anecdòtics ni casuals, tenint en compte l’informe «Proyecto Marca España»:

En este sentido, también se amplía la idea de la lengua española más allá del concepto de España.

El español y la cultura en español es el activo más importante para el prestigio de una imagen de España en el mundo, teniendo en consideración que el español se diluye a escala internacional en el concepto más genérico de hispánico. La creación de la marca España es inseparable de la relación cultural que nos liga a Iberoamérica y, por tanto, la creación de una marca España debe dejar una puerta abierta a la asociación de una marca hispánica. Por ejemplo, la imagen en Estados Unidos del español está más ligada a lo hispánico que a España. Como idioma, el español es el gran competidor del inglés.