En l’entrevista a Mariano Rajoy del diari El País (06.03.2008):
P. Heu dit que els immigrants s’han de comprometre a assumir els costums espanyols.
R. Igual que quan un funcionari públic pren possessió, doncs, jura defendre, respectar i acatar la Constitució… Vaig a posar-vos un exemple perfectament entenedor. S’ha de comprometre a estudiar la llengua, cosa que pareix raonable, perquè, si no, no es podran integrar i no hi ha res pitjor que els guetos. S’han de comprometre a complir la llei, igual que molts espanyols quan juren la Constitució, fins i tot els futbolistes quan es nacionalitzen espanyols. ¿Per què no s’hi han de comprometre de la mateixa manera quan demanen un permís de residència? S’hi han de comprometre, perquè hi ha societats que creuen que la dona és d’inferior condició que l’home. Que els matrimonis de conveniència ací no es poden fer; que la poligàmia no es pot fer; que la mutilació del clítoris…
Són paraules que ens mostren una part del plantejament de la qüestió lingüística que fa el senyor Mariano Rajoy (principal dirigent del pp actual). Per acabar-ho de perfilar i d’acord amb el que fan allà on governen —que una cosa és el que diuen i una altra el que fan—, deduïm que considera que els (monolingües) castellans no poden caure en guetos —perquè els guetos els fan per als altres, deu ser—, estan molt ben integrats en ells mateixos (principalment) i no han de complir més legislació lingüística que aquella que impose el castellà allà on siga.
Per cert, el plurilingüisme és una cosa per a demanar als altres, atés que ni Rajoy ni Zapatero saben parlar anglés. I això que la caritat ben estesa dien que començava per u mateix.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
És que la clau de volta està en aquest la llengua. Tota obligació a aprendre la llengua i tota facilitat per poder expressar-se amb la llengua quan els parlants d’aquesta omnipresent la llengua es moguin pel món.
És una visió lingocèntrica absoluta: tot gira al voltant de la llengua, la seva.
«Siempre fue la lengua…», etcètera. Certament, en traïx, la llengua.
Per cert, crec que Rajoy en sap bona cosa, de refranys.
Una recent entrevista amb Marià Rajoi deia això:
P. Heu dit que els funcionaris i els jutges espanyols s’han de comprometre a assumir els costums catalans.
R. Igual com quan un funcionari públic pren possessió, doncs, jura defendre, respectar i acatar la Constitució… Us posaré un exemple perfectament entenedor. S’han de comprometre a estudiar el català, cosa que pareix raonable, perquè, si no, no es podran integrar i no hi ha res pitjor que els guetos. S’han de comprometre a complir la llei de política lingüística, igual que molts espanyols quan juren la Constitució, fins i tot els futbolistes quan es nacionalitzen espanyols. Per què no s’hi han de comprometre de la mateixa manera quan demanen l’empadronament? S’hi han de comprometre, perquè hi ha societats que creuen que els catalans són d’inferior condició que els castellans. Que els governs de conveniència ací no es poden fer; que la poligàmia política no es pot fer; que la mutilació del clítoris…
Salut,
Cèsar
Una adaptació que deu ser totalment de gust del Rajoy original, sense dubte, excepte en cas de cinisme.
Quant a la «poli-gàmia/àndria» política, diria que això no tan sols es pot fer, sinó que és inevitable.