El diari Avui (07.02.2008) publicava la notícia següent:
El 84% d’alumnes de català són nascuts a l’estranger
Redacció
Vuit de cada deu alumnes que van participar l’any passat en cursos de llengua catalana al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona eren nascuts a l’estranger, concretament el 84,6%, segons la memòria d’activitats que es va presentar ahir. Pel que fa a orígens, els més nombrosos són els sud-americans, que van ser 9.942; seguits dels centreamericans, amb 1.568, i els nascuts a Àsia i Oceania, amb 1.116. Un element destacat de la memòria és que han baixat un 15% els alumnes provinents de la resta de l’Estat, que van ser 2.834.
Les inscripcions en els tres nivells bàsics (B1, B2 i B3) s’han gairebé duplicat en tres anys: dels 10.605 del 2004 a 20.038 el 2007.
Una de les novetats iniciades a l’octubre són cursos de català per a la comunitat xinesa: un d’inicial i dos més per als empleats en comerços i restaurants. S’hi han inscrit 52 alumnes.
Eixe èxit és el que deu moure Esperanza Aguirre, que ha decidit que hi haja un centre a Madrid on s’impartixca l’ensenyament en català, tal com es fa en altres centres privats en anglés, alemany i francés. Una iniciativa que potser haurà d’ampliar a causa de la demanda, certament. I floriran les flors…
De fet, podem suposar que a partir d’ara Telemadrid emetrà en català, es doblaran les pel·lícules al català, s’etiquetarà en català, els funcionaris atendran en català, etc. Com a conseqüència lògica en eixa mateixa línia, si Rajoy guanyara les eleccions generals espanyoles, a pesar del que ha dit en la campanya i després de rebatejar-se Marià, faria tot el possible per a canviar la Constitució espanyola i consignar-hi el deure de conéixer el català i per canviar tota la legislació que fins ara impedix l’ús del català en qualsevol àmbit a tot l’estat.
Sense dubte, eixe era un dels problemes més greus que tenien els ciutadans madrilenys, el seu monolingüisme castellà. En suma, un petit pedaç per a un mal que requeriria més mesures com la immersió lingüística en català en tots els centres de Madrid, si no volen que el col·lege de Tarradellas siga un gueto. A Madrid, al cap i a la fi, el castellà s’aprén a casa, al carrer, amb els amics, amb les televisions privades… tant o més que a Catalunya.
Per cert, al País Valencià ho fem d’una altra manera: hem aconseguit que només un 75% dels escolars tinguen la possibilitat de ser analfabets funcionals en català. Ara bé, per a eixe èxit cal la col·laboració permanent de polítics, funcionaris, jutges, advocats i guàrdies civils i arquebisbes.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
