Sistema de punts per a subvencionar el cinema català

Hem pogut llegir en el dia Avui (27.02.2008) la notícia següent:

El govern estableix un sistema de punts per primar les pel·lícules en català a l’hora d’atorgar subvencions

La Generalitat de Catalunya primarà les produccions cinematogràfiques en català i per a això ha establert un sistema de punts per accedir a les ajudes, que el 2008 seran gairebé de 37 milions

Efe

La Generalitat de Catalunya primarà les produccions cinematogràfiques en català i per a això ha establert un sistema de punts per accedir a les ajudes, que el 2008 seran gairebé de 37 milions. Així ho ha anunciat el secretari de Cultura del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Eduard Voltas.

Del total del pressupost, 20 milions els aportarà Televisió de Catalunya, ha explicat el seu director, Francesc Escribano, mentre que els 16,65 restants correran a càrrec de la Generalitat, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), entitats que han acordat coordinar les polítiques d’ajuda a la producció audiovisual catalana.

Voltas ha explicat que amb aquesta nova política de cinema volen acabar amb les «perversions» del sistema actual, que acaba finançant pel·lícules en les quals el 10% de la producció catalana és una mera excusa per accedir a una subvenció.

Consolidar una indústria cinematogràfica potent amb capacitat de liderar projectes ambiciosos des de Catalunya, mantenir la tradició d’alt valor cultural i impulsar les produccions en versió original catalana són els eixos de la nova política d’ajudes al cinema, que s’emmarca en la futura llei del cinema de catalunya que està en elaboració i que es preveu portar al Parlament aquest mateix any.

Amb aquest nou sistema es vol limitar a unes quaranta les produccions anuals catalanes (el 2007 n’hi va haver 75), i donar suport a fons quatre produccions importants que siguin capaços de tenir èxit al mercat, i que podrien rebre fins a 3 milions d’euros d’ajuda. A les 36 restants se’ls ajudaria segons el barem.

El sistema de punts avalua que la versió sigui en català, que les pel·lícules estiguin basades en autors o trames que passin a Catalunya, que el rodatge es faci aquí, que es contractin empreses de serveis i tècnics locals i que els actors i l’equip creatiu (director, guió i música), sigui també català.

Pel·lícules com Tapas, Salvador o El Perfume resultarien amb aquest nou sistema més beneficiades que amb l’anterior, mentre que les que tenen una presència irrellevant de català, com la meitat de les 75 produïdes l’any passat, perdran facilitats.

Discriminació positiva

Amb aquestes mesures es vol fer una discriminació positiva cap a la producció catalana, per incrementar el nombre d’espectadors que accedeixen al cinema en versió original catalana, i que el 2007 només va ser del 0,8% del mercat a Catalunya.

Segons les dades que s’han presentat, l’any passat 194.077 espectadors van anar al cinema a veure pel·lícules en versió original en català, mentre que els que van a anar veure pel·lícules de producció catalana van ser més de dos milions de persones. I és que dels 75 llargmetratges produïts, només dotze eren en versió original catalana.

El Termcat oferix l’eina GesTerm

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través de la llista InfoZèfir de la novetat següent:

El TERMCAT ofereix una eina lliure descarregable per a la creació de diccionaris terminològics

A través del seu web (www.termcat.cat), el TERMCAT posa a disposició dels usuaris el GesTerm, una eina que facilita l’elaboració de diccionaris multilingües especialitzats i que es pot descarregar lliurement.

Es tracta d’un gestor de terminologia que facilita les principals tasques associades al treball terminològic: creació i manteniment de fitxes terminològiques amb diversos camps com ara denominacions, definicions, equivalències, etc., cerques avançades de la informació i generació de documents amb format de diccionari que es poden imprimir i compartir.
L’aplicació és multiplataforma, de manera que es pot utilitzar en un entorn Windows però també en altres entorns com Linux. A més, el TERMCAT posa a disposició de la comunitat el codi font per a qui vulgui continuar desenvolupant-la.

Actualment, la interfície està disponible únicament en català però està previst traduir-la ben aviat a altres llengües.

Més informació a www.termcat.cat.
Font: TERMCAT

Dos places de corrector/ra per a l’IEC

Xavier Rull ens informa a través de la llista InfoZèfir de la convocatòria següent:

Convocatòria de dues places de corrector/a de textos per al Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans convoca, a torn obert, dues places de corrector/a de textos per al Servei Editorial.

Les funcions que s’han d’exercir en aquest càrrec consisteixen, bàsicament, a corregir, des del punt de vista lingüístic i ortotipogràfic, les publicacions de l’Institut.

Cal ser titulat/ada superior, preferentment, llicenciat/ada en filologia catalana o en traducció i interpretació al català, haver seguit un curs de correcció de textos en una entitat de prestigi reconegut i haver obtingut el certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits de la Generalitat de Catalunya (antic nivell K de la Junta Permanent de Català) o un títol equivalent.

Es valorarà positivament haver superat el Curs de formació avançada per a correctors de textos organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, així com acreditar experiència en la correcció o la traducció de textos per a l’IEC.

La contractació és deguda a una acumulació de tasques i s’estendrà fins a 31 de juliol de 2008.

La jornada és a temps complet i la retribució és negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.

Les persones que estiguin interessades a optar per aquesta plaça s’han d’adreçar al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) o bé per correu electrònic recursos.humans@iec.cat i han d’indicar, en l’escrit de la sol·licitud, la referència COR/04.

El català a la Franja d’Aragó

El grup Iniciativa Cultural de la Franja ens envia la informació següent:

El català a la Franja: bona salut, però sense reconeixement legal

És la conclusió d’un estudi del sociòleg Natxo Sorolla

El català de la franja gaudeix de bona salut social, i el seu ús és bastant estable, malgrat que els seus parlants no tenen reconeguts per llei els seus drets lingüístics. A aquesta conclusió ha arribat, almenys, el sociòleg Natxo Sorolla, després d’analitzar l’últim Estudi Sociolingüístic de la Franja que van realitzar en l’any 2003 els governs aragonès i català.
Sorolla va presentar el seu estudi durant la Jornada sobre la Transgresión Cívica que va celebrar ahir dissabte l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), que va reunir a un centenar d’experts i curiosos en el Palau Montcada.

Segons l’estudi, més d’un 90 per cent dels habitants de la Franja parlen habitualment el català, «el major percentatge de tots els territoris de parla catalana», però només un 30 per cent és capaç d’escriure’l. Quant a l’ús, és major en l’àmbit familiar, però es va reduint en l’àmbit més públic, en els comerços, el banc o el metge, i un 20 per cent l’utilitza com a primera llengua per a dirigir-se a un desconegut. Davant aquestes dades, Natxo Sorolla considera que «hi ha un coneixement oral molt ampli, però l’escrit està més limitat. El seu ús està bastant generalitzat i la seva transmissió de pares a fills està estabilitzada i, fins i tot, va a més. O sigui, hi ha més fills de famílies castellanoparlants que acaben parlant en català que al revés». També va cridar l’atenció la denominació que es dóna al català, ja que un 20 per cent es refereix a la seva llengua com a català, un 35 usa un localism (fragatino, maellano, etcètera) i un 44 per cent usa un terme pejoratiu o despectiu com chapurreau, «encara que aquest percentatge va disminuint».

ALTRES ACTIVITATS

A més de la conferència de Natxo Sorolla, el programa de la Jornada sobre la transgressió cívica: Franja de Ponent i transgressió, propostes pràctiques i concretes per a viure en català, va oferir una ponència del vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, sobre «Justícia i Transgressió», i una altra de l’escriptora i periodista, Patricia Gabancho, sobre «Creativitat i transgressió». Així mateix, es va presentar el llibre Elogi de la transgressió. L’objectiu de les jornades era, segons Quim Gibert, coautor d’aquest llibre, «plantejar una sèrie de propostes d’actuació perquè els ciutadans reivindiquin la plenitud dels seus drets lingüístics, en un territori com el de la Franja, on els aragonesos catalanoparlants manquen de tot reconeixement legal».

En aquest sentit, la trangressió o la desobediència civil «és una arma que poden utilitzar aquests ciutadans davant el maltractament legal que pateixen en la seva comunitat». Segons Gibert, no es tracta de postulats radicals, «sinó d’una crida a la imaginació, a una forma creativa de transgressió» i va posar com exemple el cas d’un jove de Mequinensa que ha traduït al català el web del Parlament Europeu, demostrant que si no hi ha una edició en aquesta llengua és perquè no es vol, no Elperquè no es pugui».

L’Enciclopèdia Catalana accessible de forma gratuïta en Internet


L’Enciclopèdia Catalana (ec) va posar el 19.02.2008 a disposició de tots els usuaris d’Internet de forma gratuïta els continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana, obra de referència, al costat del seu Gran diccionari de la llengua catalana, per als tècnics lingüístics.

Arran d’eixa novetat, el Multicerca ha modificat una mica la seua interfície per a proporcionar accés als fons de l’ec. Hi ha ara tres quadres de cerca, que donen accés als continguts, però amb l’opció d’anar a una única finestra (segon cercador del gdlc) o a noves finestres per al resultat de cada cerca (primer cercador del gdlc i cercador de l’enciclopèdia).

Profit que faça!

Xavier Rull ens informa (a través d’InfoZèfir; font: 3cat24.cat) de la iniciativa següent:

La Generalitat presenta un programa per potenciar el català al sector de la restauració

El sector de la restauració, un dels que tenen més contacte amb el públic, és un dels que concentren més treballadors estrangers i, per tant, on més es nota que no parlen català. La Generalitat vol potenciar l’ús de la llengua entre aquest col·lectiu i per això ha posat en marxa un programa, Profit, dedicat exclusivament a ells, gràcies al qual 2.500 immigrants podran aprendre català aquest any. També es demana als clients, però, que es dirigeixin en català als cambrers per contribuir al seu aprenentatge de la llengua.

La Generalitat ha signat, amb el suport del sector i dels sindicats, un pacte per tirar endavant un programa de formació del personal de la restauració amb un doble objectiu: acostar la llengua catalana als treballadors del sector i formar-los en la seva feina.

Amb un pressupost de 600.000 euros i la col·laboració de tres departaments, el de Vicepresidència, el d’Universitats i el d’Acció Social i Ciutadania, el programa Profit oferirà 200 cursos de vint hores lectives. Començaran al març amb deu proves pilot a tot el territori i ja s’hi han apuntat 2.500 cambrers.

Actualment, el 98% de les empreses de restauració tenen algun treballador estranger, i el 58% tenen més de la meitat de la plantilla de procedència immigrant. La majoria dels treballadors estrangers, el 61%, consideren imprescindible tenir nocions de català per atendre correctament els clients, i els empresaris també creuen que els convé que el seu personal conegui el
català, tot i que no està entre les seves prioritats.

La Generalitat, però, considera que l’actitud del client també és important a l’hora de potenciar el català als bars i restaurants. És per això que el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha fet una crida als catalanoparlants a no renunciar al català a l’hora de demanar un cafè.

Despesa en política lingüística (4)

Segons el diari El País de hui (18.02.2008):

L’índex de lectura en valencià, sota mínims

EP – València – 18/02/2008

El nombre de persones que lligen en valencià de forma ocasional o habitual es situa sota mínims, segons el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres 2007 elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.

L’índex de lectura en valencià es xifrava en un 5,7% en 2006, i va caure al 3,6% l’any passat. l’èuscar és l’única llengua vernacla que llança percentatges inferiors de lectors, però l’índex puja des de l’1,8% en 2006 a un 2,2% en 2007.

La Comunitat Valenciana és l’única de tota Espanya en la qual descendix el nombre de lectors en llengua vernacla.

Els índexs de lectura en català a Catalunya i Balears arriben a el 15,4% i pugen per tercer any consecutiu. Mentre, l’índex de lectura en gallec puja fins al 3,9% enfront del 3,5% que registrava en 2006.

Al marge del castellà, els lectors de llibres editats en anglés i francés superen els lectors de llibres editats en qualsevol de les restants llengües vernacles d’Espanya.

El mateix informe revela una caiguda de l’índex general de lectura a la Comunitat Valenciana enfront d’una alça d’un punt i mig en tota Espanya.

L’índex general de lectors de llibres en territori valencià se situa en desé lloc sobre el conjunt de les comunitats autònomes i per sota de la mitjana espanyola.

I davant d’això, ¿quin és el pressupost dedicat a la política lingüística valenciana? El següent:

Pressupost 2008

Prog. 422.50
 Total

7.035.350 |
 Habitants

4.892.475 |
 Euros/habitant

1,438 €

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques. Vegeu també la taula comparativa del 2006.

La consignació pressupostària per al 2008 de la Generaliat valenciana adreçada a la promoció del valencià és de 7.035.350 euros. És a dir, el programa 422.50 de la Conselleria d’Educació creix un 3,99% respecte a l’any 2007. Dins del programa, les ajudes als ajuntaments han augmentat enguany 10.000 euros respecte a l’any passat. Per al 2008 són 460.000 euros; per a l’any 2007 van ser de 450.000; l’any 2006 eren 456.000 euros. I aixina, encara estem a 29.900 euros dels 489.900 euros de l’any 2005.

Una dada important també és que el pressupost de l’avl —que correspon a un altre programa—, és de 4.225.150 euros. És a dir, té un increment del 9,29% respecte del de l’any 2007, segons les dades oficials.

Com es pot observar, la despesa per habitant encara es situa l’última respecte a la comparativa del 2006 i només augmenta 6 cèntims, un 4,2% en dos anys, molt per baix de l’ipc, amb la qual cosa el mercat en valencià no fa més que perdre capacitat adquisitiva.