A pesar de la bona iniciativa d’alguns representants polítics, la lectura de la notícia del diari El País (19.12.2007) acaba deixant la sensació que hi ha qui té molta barra, molt poca vergonya.
Contra el que es desprén del titular, l’alegria pel que hauria de semblar una pas cap a la normalitat democràtica s’ha de matisar pel que fet que la moció no té cap força per als senadors que vinguen després de les pròximes eleccions espanyoles.
És un pas avant, doncs, però vorem si s’imposa la prepotència dels monoligüistes –tal com semblava reclamar fa uns dies Fernando Savater– en contra de la moció aprovada i de la (quasi) normalitat dels parlaments autonòmics, dels estatals d’altres països i de l’europeu, on es respecten bastant més els drets lingüístics dels ciutadans.
La notícia del diari (traduïda amb l’ajuda del Salt) és la següent:
La cambra alta aprova l’ús us de totes les llengües oficials
P. X. DE S. – Madrid – 19.12.2007
La legislatura acaba hui per al Senat i ho fa amb una nova promesa de revisió d’ell mateix per a la pròxima temporada. L’Entesa Catalana va aportar ahir, per mitjà d’una moció, una nova anella a la cadena de bons propòsits que des de fa anys tracta d’arribar a una reforma del Senat per tal que responga a la realitat autonòmica. La moció, aprovada per tots els grups menys el pp, demanava iniciar els treballs d’eixa reforma. Però també que es permeta l’ús de totes les llengües oficials en la cambra alta. Per a posar açò en marxa no és necessària una reforma constitucional (el principal obstacle per a reformar el Senat). El PSOE va votar sense matisos a favor. Dissoltes les Corts d’ací a pocs dies, la moció no obliga al pròxim Senat que ixca de les urnes.
Actualment, la comissió de comunitats autònomes del Senat oferix un espectacle poc conegut, però digne de vore. Parlamentaris espanyols s’escolten els uns als altres amb auriculars, amb traducció, perquè en eixa comissió es poden utilitzar sense límit el català, l’èuscar i el gallec. Ho van poder comprovar catalans i valencians en la tramitació dels seus estatuts. Si es posa en marxa la moció, esta imatge s’estendria a tota la cambra, ple inclòs. Els espanyols podrien vore preguntes al president del govern en èuscar, per exemple.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
