El cidaj ens fa arribar la convocatòria següent:
RESOLUCIÓ de 18 d’octubre de 2007, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es convoquen proves selectives d’accés al grup B, sector d’administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, pel sistema de concurs oposició (codi: 2007/P/FC/C/11). [2007/12771] (docv núm. 5 626, de 25.10.2007)
– vegeu text
En el bloc de Natxo Sorolla Xarxes Socials i Llengües podeu trobar una entrada, «Les regles de consum a l’espai mediàtic català», on ens oferix el resum del seu treball en el llibre enquesta que analitza els usos lingüístics a bona part de la catalanofonia, Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears (ed. Generalitat de Catalunya).
En el web Eines de Llengua («Dades sobre el català al País Valencià»), a més d’altres dades, podeu trobar la presentació (en format Flash: swf) elaborada per Natxo Sorolla, «Mitjans de comunicació i llengua».
Els tècnics i tècniques lingüístics (TMPL o AL) que treballem en l’administració de la Generalitat sabem per què pertanyem a l’administració especial —anem a admetre eixa premissa—. Tal com diu la llei de la funció pública valenciana (art. 16.3):
Són llocs d’administració especial aquells que, encara que exercisquen funcions que tendeixen a la producció d’actes administratius, tinguen un caràcter tècnic per raó de l’exercici d’una determinada professió o professions específiques.
Així, si observem la imatge que hem pogut trobar en el bloc L’Efecte Jauss 2.0 observem que, tal com dia Gloria Marcos Martí —deixe constància que el nom de la diputada no duia accent en el docv que publicava les candidatures de les passades eleccions— en el ple de les Corts, hi ha algun «espavilat» en la conselleria de Font de Mora Turón, però es tracta d’un espavilat que no sap llegir els diccionaris, faena que els tècnics lingüístics sabem que és una tasca especialitzada. En concret, el drae no diu que barracón siga ‘caseta tosca’, sinó:
1. m. Edificio rectangular de una planta para albergar tropas.
I diria que això no és cap millora al·lucinant per a la consideració que hauria de meréixer el lloc on els governants del pp no permenten aprendre en valencià a vora el 80 % de l’alumnat del país. Es veu que poden acabar sense ni saber llegir un diccionari, per molt oficial que siga a totes les Espanyes. Aixina ixen els consellers espavilats traguent la llengua i els diccionaris.
El web Eines de Llengua ha incorporat en l’apartat de termes nous les noves incorporacions de la Neoloteca del Termcat:
a
acord de nivell de servei, aiguagim, ala de pendent, ala de pendent, alta costura, amb seguretat en fallades, ascendència tèrmica, aterratge de precisió, atles,
c
cable d’obertura, campana, CAU, centre d’atenció a l’usuari, CI, cloqué, CM,
d
dinamo d’excitació composta, doble doble,
e
element de configuració, escalat, escalat funcional, escalat jeràrquic, estil clàssic, estil lliure,
f
fil candlewick [candlewick: en], forat de seguretat, formulació, fumble [en],
g
gestió de la configuració, granímetre,
j
jugador -ra més valuós -uosa,
l
lappet [en], lappet [en], llar,
m
màxim -ma golejador -ra, mescla, motor d’excitació composta, MVP,
n
nivell de servei,
o
obertura de cable,
p
paramotor, parapent, parapent, parapent de motor, parapent de muntanya, passada de la mort, pilot extractor, pitxitxi, prêt-à-porter [fr], punt de referència,
q
quàdruple doble,
r
rabona, rasclada, rasclar, rondo,
s
salt BASE, salt en tàndem, seguretat en fallades, SLA,
t
tercera ala, tercera ala dret -ta, tercera ala esquerre -ra, tercera centre, tercera clau, tercera línia ala, tercera línia ala dret -ta, tercera línia ala esquerre -ra, tercera línia centre, tercera línia clau, tèrmica, triple doble,
v
VF, VFC, violació de la seguretat, vol biplaça, vol d’ona, vol de vessant, vol en formació, vol en formació amb campana, vol tèrmic, vulnerabilitat,
x
xarmés
La llista InfoZèfir ens ha fet arribar una oferta laboral. I abans de dir res, fins i tot abans de pensar-ho, meditem sobre l’economia de mercat, l’oferta, la demanda, els mecanismes reguladors, la seguretat social, l’estat del benestar, la inspecció de treball i la seguretat laboral, el xiquets i xiquetes de les mines, els immigrants sense papers, l’economia submergida, el mercat negre, les directives «secretes» de la Unió Europea [veg.], els esclaus del Brasil i un llarg etcètera que demostren que qualsevol altre món és possible.
I ara, ja podem valorar quina contraoferta li faríem a Europa Press – Catalunya (a/e: catalunya@europapress.es):
Oferta de feina
Empresa: Europa Press Catalunya
Tipus de contracte: substitució per maternitat
Durada: quatre mesos (disponibilitat a partir de mitjan desembre)
Sou brut: 790 euros mensuals (més les despeses del dinar)
Tipus de feina: revisió gramatical, d’estil i tipogràfica de notícies d’informació econòmica
Horari: 09.00 h – 17.30 h, amb cinquanta minuts per dinar
Requisit: llicenciatura de filologia catalana
Mèrits:
– Postgrau de Correcció i de Qualitat Lingüística de la UAB
– Certificat K de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits
El diari Avui (25.10.2007) ens informa que el Termcat ha aprovat termes diversos: podcast, mosquit tigre i musclo zebrat, termes que es recullen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (número 4 976, de 27 de setembre de 2007):
estirada del mercat , impuls tecnològic, resiliència, transiliència, coixinet (#), et (&), gràcia, ratlla baixa, plànol d’obra acabada, acer maràging, acer patinable, amb seguretat en fallades, appertització, appertitzar, autonomació (jidoka), bany de píquel, biinjecció, box-calf, brenyada, brioixeria, cloqué, coinjecció, despiquelar, despiquelatge, fil candlewick, formulació, hibernació, hibernar, irradiació, irradiar, mescla, metis, metis de les Índies, pell piquelada, píquel, píquel d’adob, píquel de conservació, piquelar, radioesterilització, radioesterilitzar, radiopasteurització, radiopasteuritzar, radurització, raduritzar, seguretat en fallades, suro de reproducció (suro de llei), suro de taps, xarmés, rasclada, rasclar, tercera línia ala dret -ta (tercera ala dret -ta), tercera línia centre (tercera línia clau; tercera centre; tercera clau), podcast, podcàsting, mosquit tigre, musclo zebrat.
Ara em ve al cap que els companys normalitzadors del Termcat hagueren pogut precisar que la clòtxina invasora que amenaça les espècies autòctones deu ser, més cap al sud, clòtxina zebrada (i no *clòtxina zebra, que és la forma que apareix documentada en Internet). Uns per poc i altres per massa, costa de tindre en compte la geosinonímia.
Segons he sentit hui en el Telenotícies Migdia de TV3, hi ha un web de la Comissió de la Unió Europea en català. De més verdes en maduren, que diuen al meu poble, i eixa no era la més verda, certament, que les tenim més a prop. Una inquietud, però: ¿per què no hi apareix el País Valencià? Francisco Camps i companyia, naturalment, tenen la resposta, i més val no sentir-la.
Segons el web de TV3, que cita l’ACN (Agència Catalana de Notícies):
El català és la primera llengua no oficial de la UE que té una pàgina web de la Comissió Europea: ec.europa.eu/spain/barcelona.
Brussel·les només havia acceptat, fins ara, traduir al català algunes notícies del portal de la Comissió i obrir un fòrum d’opinió als comentaris en llengua catalana. Des d’aquest dijous, però, la representació de la Comissió a Barcelona disposa del seu propi espai web íntegrament en català, actualitzat de forma permanent i amb notícies i informació.
Com estudiar o treballar a la Unió Europea, quins projectes s’han finançat amb fons europeus a Catalunya i les Illes Balears o quina és la situació del català a la UE són algunes de les preguntes que respon la web que han presentat aquest dijous el director de la representació de la Comissió a Barcelona, Manel Camós, i la periodista Laura Rahola.
Els eurodiputats Maria Badia, Teresa Riera, Raül Romeva i Ignasi Guardans tornen a demanar poder fer ús del català en les preguntes a la Comissió i al Consell de la Unió Europea, segons informa Vilaweb. El diari Avui i eldebat.cat ens informen sobre l’aparició d’un llibre enquesta elaborat per Enrico Chessa, Ernest Querol, Natxo Sorolla [bloc], Joaquim Torres i Joan-Albert Villaverde. I Encarna Sant-Celoni inicia el cicle «Escriure el país» a la Universitat d’Alacant, cicle en què també participaren altres companys tècnics, per exemple, Josep Lozano amb el relat Croissant.
Està clar que si l’espanyol és un negoci [El País], qualsevol llengua ho pot ser, perquè en això del capitalisme no hi ha excepcions sinó publicitat, oferta i demanda. Al cap i a la fi, és qüestió de clients potencials, i el català en té molts més entre els milers de milions d’habitants del planeta. És simple: qualsevol que no en sàpia. Només cal fer-li arribar la necessitat —el requisit lingüístic, molt necessari a molts llocs del món.
Puga ser que finalment l’avl haja començat el procés per a donar una certa estabilitat al seu personal. Al cap dels anys i després de diverses protestes de la cdlpv per la situació de precarietat en què es troba el personal interí. Encara que hagen començat pel lloc de lliure designació, esperem que continuen amb la resta de llocs que afecten els tècnics lingüístics i que cal cobrir per concurs.
El cidaj ens fa arribar la informació següent:
RESOLUCIÓ de 5 d’octubre de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es convoquen, per a la seua provisió pel sistema de lliure designació, tres llocs de treball de naturalesa funcionarial. [2007/12412] (docv núm. 5 620, de 17.10.2007)
– vegeu text
Entre altres, es tracta del lloc d’assessorament lingüístic següent:
Lloc de treball número 6: Cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.
Naturalesa: Funcionarial.
Sector: Administració especial.
Funcions: Programar, dirigir i supervisar els treballs tècnics encomanats pels òrgans de govern de l’Acadèmia; dirigir i coordinar els tècnics adscrits a la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics.Requisits: Grau superior de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Assessor lingüístic.
Complement de destinació: 30.
Complement específic: E050.
Forma de provisió: lliure designació.
Vam obrir una categoria de missatges amb el terme «al·lofòbia» arran d’unes notícies que afectaven el comportament d’alguns membres de la Guàrdia Civil, i perquè la cosa tenia ja tradició, malauradament. En canvi, el diari Levante (19.10.2007) informa d’unes mesures que actuen en un sentit més positiu per als ciutadans i per als seus drets lingüístics, tal com també es comenta en El Portal del Guardi Civil.
La notícia del diari Levante és la següent (l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):
Interior ordena utilitzar el valencià en les casernes de la Guàrdia Civil
El director general de la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, ha remés una ordre a tots les casernes de la Comunitat Valenciana perquè impulsen l’ús del valencià en els serveis diaris.
José Graella, València
Així, els missatges de les centraletes estaran en castellà i valencià, els impresos de la intervenció d’armes es redactaren en ambdós idiomes i els agents realitzaran cursos oficials per a atendre i fins i tot redactar les denúncies en l’una i l’altra llengua. Per a l’Associació Independent de la Guàrdia Civil (Asigc), es tracta d’una bona mesura que hauria d’anar acompanyada d’unes altres que garantiren el bilingüisme real en el cos.
En el seu escrit, Joan Mesquida al·ludix a l’Estatut bàsic de l’empleat públic per a recordar l’obligació de garantir als ciutadans una atenció completa en la llengua que sol·licite sempre que siga oficial. Encara que l’article 4 d’eixe estatut diu que esta disposició només serà obligatòria quan la legislació específica de la policia i la Guàrdia Civil així ho determine, el director general entén que «la Guàrdia Civil ha d’adaptar-se a esta normativa en la mesura que els seus recursos ho permeten» .
Així, ordena a totes les comandàncies que «els missatges de benvinguda i informació de les centrals de telèfon de les casernes situades en territoris amb llengües cooficials, estaran gravats en castellà i en l’altra llengua» , en este cas en valencià.
També s’establix que els models de llicències, autoritzacions, targetes i guies de pertinença d’armes siguen emplenats en la llengua que diga l’interessat. I, finalment, «es realitzaran les gestions oportunes amb organismes autonòmics, provincials o locals per a promoure la realització de cursos per a l’aprenentatge de llengües cooficials per personal destinat en les comunitats autònomes afectades» , diu l’ordre.
Per a Asigc, esta instrucció és positiva, però hauria d’aprofundir-se en el bilingüisme procurant que els agents puguen atendre en ambdós idiomes. Proposa, per exemple, que s’apuge el sou als guàrdies civils perquè els joves de Catalunya, València, País Basc o Galícia es decanten per la Guàrdia Civil en comptes de les policies autonòmiques. En l’actualitat, diuen, en el cos hi ha majoria d’andalusos, extremenys o asturians que ocupen estes destinacions i que difícilment poden atendre en altra llengua que no siga el castellà.
També proposen que a l’hora d’ingressar en la Guàrdia Civil, la comunitats fixen uns contingents de personal que haurien de ser coberts per aspirants amb coneixements de l’idioma.
En definitiva, el que vol Asigc és que l’Institut Armat s’assemble el màxim possible a un cos de policia civil i que l’ensinistrament militar es limite a situacions excepcionals.
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
