Una cosa són els titulars que últimament fa el diari El País i una altra de diferent el contingut de les notícies. En este cas tenim que l’enduriment de què parla no consistix, com podríem pensar, en un nivell de qualitat superior (exigible potser a través d’una titulació adequada), sinó simplement del fet que els que hi treballen han d’emetre en català la seua faena.
Poc enduriment, doncs, excepte si admetem que vivim en un món molt dur on els diputats no poden parlar en català al congrés espanyol, el català no és llengua oficial a la Unió Europea —perquè el govern espanyol no ho vol—, el mateix diari El País impedix fins i tot la publicació de les cartes dels lectors en català —almenys en la secció del País Valencià— i les dóna traduïdes a l’espanyol, hi ha professors de català que no en saben, hi ha funcionaris públics que no atenen en català…
I ara el cas de Cristina Peri Rossi. Si l’únic motiu per a acomiadar-la era que no parlava en català, doncs, alguna cosa no ha estat ben explicada o gestionada en l’ens públic, perquè segurament el seu contracte no dia que havia de parlar cap llengua en concret. La corporació pública ha de tindre clar el seu requisit lingüístic, i és una cosa ben habitual en el món de les administracions públiques espanyoles en el cas del requisit espanyol. Per exemple, a les Corts fan unes proves d’espanyol per a estrangers (d’un nivell superior). Això no sembla que ningú ho qualifique d’un enduriment de res. Per contra, la mateixa exigència respecte del català és valorada amb una altra «sensibilitat», una de molt «sensible».
Per cert, potser intentaran llogar-la en Canal 9, on no hi ha cap requisit lingüístic llevat de l’obediència. I els sous públics n’endurixen, d’obediències.
La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:
La ccrtv endurix l’ús del català en els mitjans públics
El País – Barcelona – 28.09.2007
La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (ccrtv) ha endurit el compliment de la seua carta de principis referent a l’ús del català en els mitjans de comunicació públics. Este enduriment s’ha cobrat la primera víctima en l’escriptora d’origen uruguaià Cristina Peri Rossi, de qui, després d’haver col·laborat en Catalunya Ràdio durant les dues últimes temporades, l’emissora ha prescindit dels seus serveis este curs al·legant, segons explica, que «no es podia pagar a un col·laborador que parlara en castellà». L’escriptora qualifica el seu acomiadament de «persecució lingüística», perquè «l’única raó que se m’ha donat és que parle castellà».
El Consell d’Administració de la ccrtv va aprovar per majoria el passat maig instar el director general de l’ens, Joan Majó, a aplicar les normes lingüístiques que establix la carta de principis per la qual es regixen els mitjans de comunicació públics, que va ser actualitzada al març del 2006. La carta especifica que «locutors, conductors, entrevistadors i col·laboradors fixos haurien d’usar sempre la llengua catalana quan estiguen en antena. L’ús d’altres llengües serà excepcional i motivat, recomanant sempre que siga possible la traducció simultània».
Altres referències:
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
