En un món cada vegada més ben comunicat, en tots els aspectes, hi ha «espanyols» que mantenen uns tics atàvics de por a la lliure circulació (d’idees, llengües, polítiques: no de capitals, ça va de soi). Tal com diu Baztarrika (en la versió del diari El País, 14.09.2007), seria «completament incomprensible» que no hi haguera cap problema perquè el País Basc puga establir convenis de col·laboració amb governs de tot el món i, en canvi, no puguera fer-ho amb Navarra. Certament, així pretenen alguns polítics —a Madrid, al País Basc o al País Valencià— que siga el món: incomprensible, desconegut, perillós… I això és justament el contrari del que hauria de ser la política.
La notícia del diari Diario Vasco (13.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:
El Govern Basc proposa al navarrés la creació d’un òrgan per al foment de l’èuscar
El viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, ha anunciat que el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc
Bilbao | Vasco Press – 13.09.07
El Govern Basc aprofitarà el «canvi d’actitud» intuït amb el nou executiu navarrés per a proposar-li la creació d’un òrgan comú permanent per al foment de l’èuscar, basat en el «més absolut respecte institucional i a les respectives estructures juridicoadministratives».
Segons ha anunciat avui el viceconseller de Política Lingüística, Patxi Baztarrika, el departament farà arribar la iniciativa al govern foral «immediatament després» que es constituïxca l’Institut Navarrés del Basc. «Sense perdre ni un sol minut ens posarem en contacte amb els seus responsables», ha avançat.
Baztarrika ha valorat este matí a Bilbao l’informe lliurat al Consell d’Europa sobre grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals (Eurocarta), abans de viatjar a Madrid per a reunir-se amb el Comité d’Experts del Consell d’Europa. «Acudim amb els deures fets», ha indicat.
En l’estudi basc, lliurat al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siga inclòs en el text final, el govern autònom ha tingut en compte la Comunitat Autònoma Basca, Euskadi Nord, la Comunitat Foral de Navarra i l’administració central i els seus organismes.
Baztarrika ha destacat el «continu i progressiu» avanç que està experimentant la llengua basca a Euskadi ja que cada vegada són més els ciutadans que saben èuscar i cada vegada és major el seu ús. «L’èuscar està present cada vegada més en més àmbits i pràcticament el 100 % dels pares bascoparlants garantixen la transmissió generacional de l’èuscar», ha explicat.
Quant a la comunitat foral navarresa, el viceconseller considera «totalment necessària la col·laboració i coordinació» entre ambdós governs en matèria de promoció de l’èuscar. En aquest sentit, ha lamentat que fins al moment, a pesar dels «reiterats intents», no haja estat possible establir el «més mínim marc de col·laboració» a causa del fet que el Govern navarrés «ha posat un color i un ús polític a l’èuscar que en res l’afavorix i que per a res mereix, en lloc de partir de la consideració de la llengua patrimoni de tots».
«Esperem i desitgem que amb el nou govern recentment constituït siga possible establir eixos canals de col·laboració que no han resultat factibles amb l’anterior», ha dit.
Baztarrika ha advertit així mateix que el govern central «està lluny» de complir amb el que recull l’Eurocarta i d’assumir el realment «el caràcter plurilingüe de l’estat i promoure el coneixement i l’ús de les llengües cooficials».
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
