Seguint amb la màxima que la realitat no et xafe un bon titular, el conseller Font de Mora fa titulars, però no millora la realitat. Certament, l’alegria és seua, no sabem si pel titular o, al capdavall, per la realitat, en què les dades no deixen de mostrar la minorització del valencià. El pesar és, doncs, nostre únicament. I l’esforç perquè la realitat supere les patètiques xifres amb què tant gaudix Font de Mora, és de tota la ciutadania valenciana que realment «trau» la llengua en la seua vida diària —a pesar que li la traguen més del que hauria de ser democràticament esperable des de les poltrones públiques.
Com que no ens hem aclarit massa entre les dades que diuen que ha dit Font de Mora (Conxa Gómez i Vicent Satorres) en Vilaweb, El País i Levante, hem refet els quadres, per poder vore-ho tot més clar.
Amb tot, cal dir que les dades periodístiques i les de les enquestes reals no ens quadren, ja que en el cas de la comparativa amb l’any 1993, les dades de les amistats, desconeguts, comerç i grans superfícies no corresponen als que parlen en valencià en 1993, sinó al que parlen les dos llengües indistintament.
Finalment, i abans de passar a les dades, no volem oblidar un últim comentari de «gran profunditat» humana i racional (podeu llegir-ho unint la conjunció al substantiu):
En este sentit, ha criticat que Catalunya «sembla que vol imposar» la llengua al pati del col·legi i ha afegit que «com jo em vaig quedar tan cremat quan en el franquisme no em deixaven parlar valencià al pati del col·legi, no vull ni pensar en mesures d’este tipus». Segons la seua opinió, «sense estes actuacions impositives» i «sense encotillar la vida d’una persona, es pot arribar als mateixos objectius, que al final, són de respecte i extensió de la llengua», ha acabat.
És a dir, que troba l’ocasió de «preocupar-se» per un fet que desconeix —li «sembla»— i que sabem que només respon a l’estratègia d’alimentar la fantasia pepera, tal com feia el no-do quan el franquisme, com ell també deu recordar. En canvi, no troba raons per a comentar les agressions als drets lingüístics documentades que s’esdevenen amb alguns policies municipals de València, amb alguns membres de la Guàrdia Civil a Ondara… Per exemple, quan un director general de l’administració del Consell no atén en valencià [dtl] —esta, potser no la sap, perquè no l’hem registrada com a denúncia, però el cas és que és real—: seria una imposició ¿o només hi ha imposició és depenent de la llengua i no dels drets dels ciutadans? Passem a les dades:
Enquesta de la ciutat de València 1993-2006 (1.111 persones, desembre 2006)
Dades totals de l’alumnat de València: Consell escolar municipal (informe d’escolarització 2005-2006 – PSOE València)
Elaboració: Boronat Cogollos, a partir dels mitjans esmentats i d’acord dades anteriors.
2006 | ||
---|---|---|
Alumnat total | 89.280 | |
Alumnat en valencià | 12.946 | |
Percentatge | 14,5 | |
ESO | 3.433 | |
Percentatge (sobre l’alumnat en valencià) | 26,5 | |
Alumnat PV | 719.419 | |
Alumnat en valencià | 169.853 | |
Percentatge | 23,5 |
Percentatges | 1993 | 2006 |
---|---|---|
entén | 89,7 | 79,9 |
sap parlar | 54,4 | 56,3 |
sap llegir | 48,1 | 57,5 |
sap escriure | 18 | 40,3 |
parla a casa | 15 | 17,1 |
→ en espanyol | 60,5 | 72,5 |
→ indistintament | 6,1 | 10,4 |
amb amistats | 13,4* | 18,1 |
amb desconeguts | 12,2* | 21,2 |
al comerç | 10,3* | 21,2 |
a les grans superfícies | 8,7* | 19,3 |
a la faena | 58,06** | 64,1 |
Veu normal el valencià | 30,4 | 42 |
* Indistintament. Suposem que les dades del 2006 responen també a eixa modalitat. | ||
** Sempre en espanyol. Suposem que la dada del 2006 respon també a eixa modalitat. |
Entre 15-24 anys | |
(València) | any 2006 |
entén | 88,5 |
sap parlar | 75 |
sap llegir | 86 |
sap escriure | 75 |
País Valencià | any 2005 |
entén | 96,2 |
sap parlar | 84 |
sap llegir | 88 |
sap escriure | 78 |
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.