El Tribunal Suprem espanyol fa un altre pas en l’aplicació de la doctrina constitucional (i de la legislació) referent a les obligacions lingüístiques dels funcionaris públics.
La notícia del diari La Vanguardia (06.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és:
El Tribunal Suprem exigix que es reconega el català per a ser jutge
Corregix el cgpj, que no va considerar un mèrit saber les llengües cooficials
José María Brunet | Madrid | 06.09.2007
El Tribunal Suprem (ts) li va pegar ahir una bona repassada a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial (cgpj), l’òrgan de govern dels jutges. El Suprem va dictar una sentència per la qual obliga que el coneixement de les llengües cooficials —català, èuscar i gallec— siga un mèrit preferent per a la provisió de places en les respectives comunitats on estos idiomes tenen l’esmentat estatus.
El Consell del Poder Judicial, no obstant això, havia aprovat en el 2005 que este coneixement no fóra tingut en compte en un concurs per a proveir places de jutge del mercantil. Contra este acord es van expressar en un vot particular diversos membres de la minoria progressista, entre ells el vicepresident del cgpj, Fernando Salines, i els vocals Montserrat Comas, Alfons López-Tena i M. ª Ángeles García.
L’associació progressista Jutges per a la Democràcia (jpd) va recórrer l’acord davant el Consell, que ho va rebutjar. jpd va decidir llavors dur l’assumpte al Suprem, que ara ha resolt anul·lar l’acord pres per la cúpula judicial en el sentit de considerar intranscendent el coneixement de les llengües cooficials quan la plaça a proveir fóra de jutge del mercantil.
El Consell va defensar en el seu moment que el coneixement de les llengües cooficials havia de prendre’s en compte en els casos de concurs de trasllat, però no en altres supòsits, entre ells els «concursos encaminats que obtinguen destinacions els qui han assolit la condició d’especialistes», en este cas en dret mercantil. La cúpula judicial venia a dir que el més rellevant és el domini de la matèria, la legislació mercantil. Este criteri, consistent a «atendre a la major o millor puntuació en les proves d’especialització, trencaria mitjançant la hipotètica aplicació» d’altres mèrits preferents, entre els quals el coneixement de les llengües cooficials.
Jutges per a la Democràcia va argumentar, al seu torn, que s’oferien places per a tota Espanya, motiu pel qual resulta «inqüestionable» la necessitat de computar el coneixement d’estes llengües i del dret foral de les comunitats que en tenen. jpd afegia que per a assolir l’especialitat no es requerix conéixer cap d’estes llengües, però altra cosa s’esdevé quan es pretén una plaça concreta. Esta associació sostenia que la qualitat jurídica entre especialistes en dret mercantil s’avalua en tot cas, però el coneixement de la llengua cooficial no pot ser un factor secundari.
El Suprem ha avalat esta tesi a l’assenyalar que per a adquirir la condició d’especialista en mercantil no cal conéixer llengües cooficials. «No obstant això, el que es convoca (amb l’acord impugnat) és un concurs per a la provisió de determinats destinacions judicials», i ací sí que resulta ja exigible que el coneixement del català, l’èuscar o el gallec s’estimen mèrit preferent, segons els casos. El Suprem sosté que «més enllà del que es considere encertat o convenient, el legislador ha volgut que el mèrit exclòs» per l’acord del cgpj «es tinga present en tots els supòsits de provisió de destinacions judicials, sense excepcions». S’intuïx, doncs, que el Suprem pot tenir reserves sobre la conveniència d’esta norma, però complix la seua obligació d’aplicar la llei.
Després d’esta sentència ja no cap discutir el caràcter de mèrit preferent del coneixement del català per a places a Catalunya. Però està pendent la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (lopj), en la qual, igual que en el projecte d’Estatut, s’aspirava a fixar l’obligatorietat d’este coneixement. Eixa reforma difícilment serà aprovada ja en la present legislatura.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
