Segurament no esperaríem mai una notícia que titulara que s’imposa l’ús de l’espanyol als funcionaris gallecs o extremenys. No perquè fóra impossible, sinó perquè això no seria notícia, tal com s’esdevé amb la història del xiquet, el gos i qui li pega el mos a qui. A Galícia —i posem que això només passa allà— hi ha qui fa els titulars amb tota la intenció del món. Tanmateix, sabem que és molt recomanable llegir tota la notícia, perquè moltes voltes els periodistes acaben explicant les coses i els lectors poden deduir que la llengua habitual sol ser la «pròpia», que hi ha diverses llengües oficials, que cal conéixer-les i que els funcionaris tenen unes obligacions lingüístiques respecte dels ciutadans, és a dir, tenen unes «imposicions».
No són bones, diuen, però ¿què faríem sense «imposicions» a l’hora de fer un café, agafar el metro, ser atesos en un hospital, comprar una rentadora o dentífric? Si no fóra per les «imposicions» de seguretat, de salut, d’etiquetatge…, lingüístiques, ai, açò seria algun temps passat que també hi ha qui diu que va ser millor.
La notícia del diari El País (29.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda del Salt) és la següent:
El Bloque ordena als funcionaris d’Ourense l’ús del gallec
C. H. – Ourense – 29.08.2007
Els funcionaris de l’Ajuntament d’Ourense hauran d’utilitzar el gallec com a llengua habitual tant en la redacció de documents com en la seua relació verbal amb els administrats. El departament de Normalització Lingüística, en mans del bng, ha redactat la disposició que es distribuirà dilluns entre els treballadors i que els insta a l’ús prioritari del gallec, ja que els funcionaris d’Ourense «incomplixen la llei des dels seus orígens», assenyala el bng.
L’alcalde, Francisco Rodríguez (PSdeG), va asserenar ahir els ànims en manifestar que «cal complir la llei i l’ajuntament ha d’emetre els seus informes en gallec». Va expressar, però, les seues preferències respecte d’això: «En la meua escala de prioritats desitge sobretot que el ciutadà siga atés pel funcionari amb afecte, delicadesa i respecte; amb eficàcia», va destacar el regidor.
Amb més recel acull la disposició el sindicat majoritari de l’ajuntament, uso. El seu delegat i president de la junta de personal, José Luis Valcarce, reconeix la «necessitat que el gallec s’instal·le en l’administració, però a poc a poc i, per descomptat, les imposicions no són bones». I matisa: «Caldrà parlar-li a cada u en la llengua en què ens requerixca, perquè la llei diu que hi ha cooficialitat».
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
