Els representants del Bloc a les Corts volen prendre’s la tasca parlamentària seriosament en tots els aspectes, pel que sembla. La notícia que reproduïm tot seguit (Levante, 10.08.2007) indica que volen donar un cert estil a la seua tasca discursiva.
Esperem que els diputats del Bloc consulten eixos aspectes lingüístics i estilístics amb algun (o alguns) tècnics lingüístics, perquè per les Corts pul·lulen estils i decisions personals bastant sorprenents, tant en aspectes lèxics, morfològics o sintàctics, sobretot perquè solen aconseguir que la correcció siga una agressió a la naturalitat, o que la naturalitat semble incompatible amb la formalitat i el diàleg asserenat. Bé, també hi ha excepcions.
No puc deixar d’assenyalar que, si la notícia és certa, tindrem alguns problemes a l’hora de saber si pugen o baixen escales, com es diu dels gallecs, ja que en allunyar-se del sistema clar, coherent i ben estructurat del valencià usual en el cas del per i el per a, pel que fa a la causa i la finalitat, no sembla precisament que hagen pres una decisió gens aclaridora ni encertada si volen anar de baix cap amunt.
La notícia del diari (que hem traduït amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent.
Manual de valencià per al Bloc
Els nacionalistes elaboren un llibre d’estil lingüístic per als seus càrrecs públics. Aposten per formes genuïnes valencianes, en línia amb l’avl, per a accentuar el discurs de proximitat
F. Arabí, València – 10.08.2007
Les Corts Valencianes no només són un fidel reflex de la pluralitat ideològica de la societat sinó també de l’àmplia varietat de localismes que presenta el valencià, que fins i tot ha donat motiu a incidents lingüístics com l’amarga queixa del popular Rafael Maluenda quan es va sentir humiliat perquè algú de l’oposició li va reprotxar l’ús d’un vocable moneda corrent a Monòver, la seua localitat natal. En l’altre extrem, el que era portaveu d’Esquerra Unida, Joan Ribó, natural de Manresa, farcia els seus discursos amb un bon grapat de aquest. En el retorn del nacionalisme d’arrel fusteriana a les Corts, el Bloc vol mesurar políticament fins i tot l’ús de l’idioma per a «ser coherent amb els principis i valors que propugna» com la necessitat de fer política de «baix cap amunt» escoltant la veu del ciutadà. Per a començar vol que els valencianoparlants es vegen retratats en el discurs del Bloc, almenys idiomàticament.
Un desig expressat en el preàmbul d’una mena de llibre d’estil sobre ús del valencià que la comissió nacional de política lingüística del partit ha elaborat i serà beneït per l’executiva. «El Bloc encara és el partit de la llengua» , sentencia el document. Però com la llengua, per circumstàncies polítiques ha viscut en una situació d’anormalitat (l’informe repassa la denominada «batalla de València»), el partit ha carregat amb molts estigmes. Per això han decidit que ha arribat l’hora de normalitzar la situació amb l’aposta pel «valencià estàndard» . Aquest llibre d’estil de 22 pàgines ve a ser en l’àmbit lingüístic el que va representar el congrés de l’Eliana de 1996 en el polític: colgar el pot de les essències, en aquell cas «simbòliques i onomàstiques» . Bàsicament, aquest manual de valencià fa bo el model lingüístic que usa la Generalitat —que no ha estat teoritzat en cap llibre d’estil— i amb alguns matisos, també assumix les recomanacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl). Entre les diferències, està l’aposta pels plurals amb les formes «-s» en comptes de «-ns» en paraules com joves, homes, verges, termes o marges, entre altres raons per a evitar l’accent.
Els diputats i regidors del Bloc també usaran, si fan cas a les recomanacions, els plurals en «-os» en casos com «aquestos, pretextos, cascos o lletjos», al ser formes molt esteses i fent una concessió al pragmatisme. Una altra de les poques vegades que el llibre d’estil se n’ix de les pautes de l’avl és a l’aconsellar la preposició per davant d’infinitiu quan s’expressa «causa i finalitat» en compte de per a.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
