Hip hop en valencià

A pesar que és estiu, l’evolució del valencià en tots els àmbits socials encara genera alguna notícia, que potser prové de la nevera dels diaris, però que té interés pels moviments possibles que ens permet conéixer.

La notícia del diari El País (05.08.2007; traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Un hip hop d’essència mediterrània

Joves grups de músics consoliden el rap a València amb lletres compromeses amb l’horta i obrint camí al valencià

Rafa Cervera – València – 05.08.2007.

«El hip hop valencià és, en línies generals, molt independent. No té un so propi però sí una actitud pròpia». La definició prové de Jezie, raper en solitari i membre d’una de les formacions que més han ajudat a afermar el gènere en la ciutat de València: 13Passos. Van sorgir fa més de deu anys i en l’actualitat estan en fase d’animació suspesa. Han estat vitals perquè València desenvolupe la seua pròpia música urbana. Un so que ve de la cultura afroamericana i que és del carrer i, per tant, es nodreix del que hi passa.

Alberto Ramos fa anys que es va convertir en MC Alberto (MC, sigles de mestre de cerimònies, que fan referència sempre a la funció «predicadora» del raper). És també el responsable del programa radiofònic MC Alberto En Directe, que s’emet des de fa deu anys en Radio Funny. Un especialista en la matèria que ha ha ocupat un paper clau en la difusió d’esta música a la Comunitat Valenciana. «El hip hop d’ací té un toc fresc, mediterrani. En este gènere has de parlar del que vius i el que sents, expressar-te a tu mateix, així que el teu entorn sempre t’influïx». Jezie és del barri de Sant Marcel·lí. «Allí som tots molt nostres», explica, «se’ns omple el pit quan vam parlar del barri, potser perquè durant molts anys hem estat separats de la ciutat. En les meues cançons està present el barri però també el Llevant UD, l’espoli a l’horta, l’omnipresència del ciment…»

Meser va fundar una associació anomenada VLZona per a ajudar a difondre la cultura hip hop i dirigix uns estudis d’enregistrament, La Punta Estudis, en el que queda de la zona de La Punta. També fa música i forma part del grup Nascuts de la Terra, creat amb la peruana Kasú i el britànic Malakai. «En altres ciutats ha sorgit un nom que ha despuntat i ha ajudat que altres artistes i grups d’eixa mateixa pedrera es facen coneguts», explica Meser respecte a la projecció de l’escena local.

«Ací no hi ha hagut un peix gros que ajude a llançar dels altres. Cota treball fer-se lloc, però no cal deixar de treballar ni desanimar-se». Una de les cançons de Meser es diu Històries de L’Horta. «Vaig voler fer-la en valencià, era tot un repte. Quan la cante en els concerts la gent es torna boja, així que supose que algun dia m’atreviré amb un disc sencer en valencià». Qui de moment ha decidit usar la seua llengua vernacla per als rapejats és Jezie. «Fa un any vaig gravar unes lletres en valencià. Em va agradar el resultat. És una llengua que dóna més joc, les paraules són més curtes i tenen més musicalitat. I, sobretot, em sona bé».

Anita forma part del quartet femení CDQ. Són de Mislata i també van ser pioneres en esta ciutat pel que fa a rapejar. Amb elles es trenca el tòpic que és un gènere de mascles. «El que ocorre, explica Anita, és que a Espanya no és comú veure a dones fent rap. Ningú ens ha rebutjat mai per ser dones, tot el contrari, desperta molta curiositat veure el que fem. Per desgràcia, en el món de l’espectacle del gènere femení se solen esperar coses que no tenen gens a vore amb este estil. Si un raper ix, diu quatre barbaritats i es grata l’entrecuix, tots l’aplaudixen. A nosaltres ens ha ocorregut que, per usar insults en les nostres lletres, ens han censurat». Compartix també amb els seus companys la teoria que el hip hop d’ací té una «essència mediterrània». «A més, en les nostres lletres vam parlar molt de València i de Mislata, encara que no les nomenem perquè estem parlant del nostre dia a dia, de les dificultats de l’entorn i també de com divertir-nos, tot això sense deixar d’estar pendents del que succeïx en la resta del món».

De moment, la resta del món no sembla desviure’s pel hip hop valencià a pesar de la seua activitat i del creixent nombre d’artistes que el conreen. Els grups funcionen bàsicament amb maquetes i, excepte el gradual impacte d’Alberto Gambino, no sembla que cap dels seus representants haja d’aconseguir una repercussió immediata a curt termini fora de la comunitat. MC Alberto creu que és simplement una qüestió de temps que haja un assentament ferm. «En este col·lectiu hi ha una certa cohesió i és fàcil establir comunicació, però també s’aïlla amb facilitat el receptor no desitjat». Eixe aïllament no ha evitat que Meser o les CQD graven i autoediten els seus discs o maquetes. Una vegada més, les possibilitats d’Internet contribuïxen que cada artista edifique el seu propi nucli de fans divulgant la seua música i els seus missatges a través del ciberespai. «Un segell», puntualitza Anita, «que ha gravat quatre maquetes amb CQD, el que ha de fer és proporcionar-te mitjans perquè la teua música sone, i promocionar-te. Per a fer música no fan falta grans estudis i, d’altra banda, es coneixen molts casos en què una discogràfica trau un disc i després passa de promocionar-lo, per això els concerts te’ls has de buscar tu. En definitiva, hi ha molta qualitat en les maquetes i preferixc ser ama i senyora del que faig a moure’m al so que marquen altres».