La producció discogràfica en català


Segons informa El Punt (a través de Vilaweb, 12.07.2007):

Cada dia s’editen 1,3 discos en català

Una de les dades més positives que recull l’Anuari 2007 de la Música és que, gràcies sobretot al cada cop més emergent fenomen de l’autoedició, a Catalunya es van publicar l’any passat 480 discos de música en català, la qual cosa significa una mitjana d’1,3 discos editats cada dia. Aquest augment del 7,1 % respecte del 2005 confirma el fort increment dels últims anys. El pessimisme encara marca moltes consideracions al voltant de la crisi del sector, però el cas és que, si l’any 1999 es van editar 128 discos en català, actualment gairebé s’arriba al mig miler.

D’aquests discos, deu han superat les 10.000 còpies venudes: El disc de la Marató (90 000), Mô, de Joan Manuel Serrat (40 000); l’homenatge a Sopa de Cabra (22 500), l’últim disc de Lluís Llach (20 000), el recopilatori Benvinguts al Club (20 000), l’homenatge Per al meu amic… Serrat (18 500), Batiscafo Katiuskas, d’Antònia Font (12 000); Sakam te, de Macedònia (12 000); T’estim i t’estimaré, de Josep Carreras (12 000), i Vola’m a sa lluna, de Cris Juanico (11.500). Amb tot, els músics de Catalunya que canten en castellà continuen venent més: Antonio Orozco, Estopa, Manolo García…

El 2006, de tota manera, el mercat discogràfic català va notar la venda de Vale Music a la multinacional Universal, que ha deixat la indústria musical catalana amb un únic 8,5 % del conjunt de tot l’estat espanyol. El 2005, el mercat català significava una cinquena part de tot el de l’estat, però ara la situació és semblant a la que hi va haver quan els anys setanta les grans multinacionals van marxar de Barcelona a Madrid, i van deixar enrere l’època d’or del sector català. D’altra banda, la pirateria continua fent estralls: a Catalunya l’any passat es va deixar de facturar per valor de 60 milions per les vendes il·legals, i des d’internet es van descarregar 500 milions de cançons.

MÉS DISCOS EN CATALÀ A VALÈNCIA

L’informe també assenyala una millora en facturació dels segells independents catalans (Blanco y Negro, Discmedi, Música Global, Propaganda pel Fet!…), que el 2006 van facturar per valor de 30 milions d’euros, un 7 % més que l’any anterior. Finalment, al País Valencià una dada convida a l’optimisme: es dobla el nombre d’edicions discogràfiques en català.

Mitjana de paraules diàries

Pel que sembla, i potser és una qüestió que interessarà tangencialment els tècnics lingüístics, hi ha un estudi americà que ha tret la mitjana de les paraules pronunciades diàriament per les persones. De fet, potser la gràcia de l’estudi és que desmunta una evidència bastant suada aplicada a les dones. Per sort, n’hi han encara moltes coses a dir!

La notícia del diari El País (dc. 11.07.2007) és la següent:

Persones xarradores
En contra del tòpic de les dones xarradores i els homes silenciosos, un estudi realitzat als eua i publicat en la revista Science ha constatat que tant els uns com les altres parlen més o menys el mateix, unes 16 000 paraules al dia; en concret, la mitjana de les dones és de 16 215 paraules, i la dels homes, de 15 669. Els resultats de la investigació, realitzada durant diversos anys amb 400 estudiants d’Estats Units i de Mèxic, la meitat de cada sexe, desbaraten les estimacions anteriors, menys sistemàtiques, que indicaven unes 20 000 paraules diàries de mitjana per a les dones i 7 000 per als homes.

El PP no vol que vegen InfoTV a Ontinyent

El PP impedix InfoTV a OntinyentEn relació amb la censura del mitjans de comunicació, i tant podem parlar d’Hugo Chávez a Veneçuela, de Nazabàiev al Kazakhstan o de Francisco Camps (o Eduardo Zaplana) al País Valencià, tenim un altre personatge a afegir: l’alcaldessa d’Ontinyent (del PP), que ha decidit eliminar de les opcions televisives l’emissió d’InfoTV. El motiu és clar: els molesta la transparència i la promoció de la diversitat d’opinió. Les raons adduïdes, en canvi, són ridícules i enfosquixen el discurs que va pronunciar l’alcaldessa el dia de la presa de possessió, dia en què tant va repetir que volia governar per a «tots».

Segons la informació d’agència que reproduïx Vilaweb (dl. 09.07.2007):

InfoTV assegura que l’Ajuntament d’Ontinyent ha tallat la seua emissió justificant-ho en una «aposta per la pluralitat»

València, dl. 09.07.2007 (Europa Press)

InfoTV ha assegurat, a través d’un comunicat, que l’Ajuntament d’Ontinyent va decidir divendres passat de forma «unilateral» tallar la seua emissió i substituir-la pel senyal d’Eurosport i d’Euronews amb la justificació que d’aquesta manera «amplia l’oferta informativa» i «dóna una major pluralitat». Per als responsables d’InfoTV aquest «gest té tant d’injust i de dolorós per als espectadors del canal com d’autoritari i de sectari per al conjunt de la població d’Ontinyent», ja que els ciutadans de la població «estan a partir d’ara privats d’un canal democràtic, progressista i valencianista que oferia una visió del món i de la vida diferent de la de la resta de mitjans i per eixa raó constituïa un complement necessari».

En aquesta línia, han argumentat que «el mapa audiovisual a Ontinyent era fins a divendres més complet i més plural que el d’ara, mutilat innecessàriament per qui deté el poder però que alhora, amb aquesta classe d’iniciatives, perd l’autoritat». «Estranya la decisió, més encara venint com ve d’un partit, el pp, que ha considerat casus belli el tancament d’una televisió privada per part del govern d’Hugo Chávez, el president veneçolà», han agregat.

Segons l’opinió d’aquest canal, constitueix «una burla al sentit comú i a la intel·ligència dels ciutadans la raó al·legada per l’Ajuntament per a justificar el tall d’emissions». «De fet —han prosseguit— la nota de premsa emesa per l’Ajuntament divendres passat, diu que canviar InfoTV pel senyal d’Eurosport i d’Euronews «amplia l’oferta informativa» i «dóna una major pluralitat».

Respecte d’això, des d’InfoTV han assegurat que «no s’entén com s’amplia res i hi ha més pluralitat si es prescindeix d’un mitjà valencià, en valencià i amb continguts valencians, l’únic que hi ha d’aquestes característiques». L’única explicació comprensible, per a aquestes fonts, és «la que l’Ajuntament d’Ontinyent no vol reconéixer: que tallen InfoTV perquè, des de l’ètica professional i des de la democràcia escrupolosa, manté posicions crítiques amb el govern del pp i denuncia els abusos verbals i fàctics que comet».

L’Ajuntament d’Ontinyent «intenta desacreditar InfoTV amb dos hipotètiques raons més, que són que aquest canal no té llicència d’emissió i que és una televisió fortament polititzada, com si açò últim fóra un demèrit», han apuntat.

En aquest punt, fonts d’InfoTV han replicat que la cadena «no està fortament polititzada, sinó que dóna molta importància a la informació política, perquè és en el món de la política on es prenen les decisions que milloren o empitjoren la vida dels ciutadans». Ha postil·lat que «InfoTV destaca perquè dóna cabuda a tots els partits i totes les veus, sense més excepció que els comportaments no democràtics i ha estat el primer canal a transmetre, íntegrament, mítings dels principals partits, el pp, el pspv-psoe o Compromís», han recordat.

Per al canal és també «discutible l’altre argument final, ja que seria molt més exacte haver dit que InfoTV, a pesar de complir àmpliament tots els requisits, no ha rebut per ara cap llicència per part de la Generalitat en el concurs convocat l’any 2006». «Per eixa raó, el concurs i la decisió de la Generalitat estan recorreguts davant dels tribunals de Justícia i seran els jutges els que diran quí comet il·legalitats», han asseverat.

En tot cas, InfoTV «no emetia directament a Ontinyent i, per açò, no ha comés cap il·legalitat; el que InfoTV feia amb la Televisió d’Ontinyent era subministrar-li uns continguts que aquesta difonia a tots els seus espectadors», han puntualitzat.

Els cognoms estrangers i el registre civil

El Ministeri de Justícia espanyol ha decidit aclarir el problema de la inscripció en el registre civil dels ciutadans estrangers que adquirixen la nacionalitat espanyola.

Segons la informació de Noticias Jurídicas (06.07.2007):

El Ministerio de Justicia, a través de la Instrucción de 23 de mayo de 2007 de la Dirección General de Registros y Notariado (DRGN), ha clarificado el régimen legal de los apellidos de los ciudadanos extranjeros que adquieren la nacionalidad española.

Esta resolución viene a establecer unas directrices para evitar, en lo posible, que se den situaciones en la práctica registral no ajustadas al Ordenamiento jurídico español. Concretamente, el hecho de que algunos registros civiles estén practicando inscripciones de nacimiento respecto de ciudadanos extranjeros nacionalizados con un solo apellido (incluso extracomunitarios), así como la expedición de certificaciones literales de nacimiento para la obtención del DNI que incluyen un solo apellido.

Una de estas directrices regula la aplicación de la ley española en cuanto a la fijación de los apellidos de los extranjeros nacionalizados españoles. En este sentido, la instrucción considera que para el extranjero con filiación (procedencia de los hijos respecto a los padres) determinada, han de consignarse en su inscripción de nacimiento en el Registro Civil español los apellidos fijados por tal filiación, según las leyes españolas (es decir, el primero del padre y el primero de la madre, aunque sea extranjera).

En el caso de que la filiación no determine otros apellidos o resulte imposible acreditar la identidad de los progenitores del interesado, se mantendrán los apellidos que viniere usando. En ambos casos, si sólo ostentaba o usaba un apellido, éste se duplicará para cumplir así con la exigencia legal de duplicidad de apellidos.

La resolución establece que si en el país extranjero de la anterior nacionalidad del interesado los apellidos del mismo tienen terminaciones distintas masculinas o femeninas según el sexo, debe consignarse la variante respectiva, en función del sexo del nuevo nacional español, en su inscripción de nacimiento, con independencia del sexo del progenitor que se lo transmite.

En los casos de españoles plurinacionales (ciudadanos comunitarios), la postura de la DGRN consiste en aplicar el art. 9.9, párrafo segundo del Código Civil. Este precepto lleva a preferir, en todo caso, la nacionalidad española cuando el sujeto ostenta varias nacionalidades y una de ellas es la española, de forma que el orden de atribución de los apellidos se rige por la ley española, aunque el nacido tenga otra nacionalidad distinta.

En este contexto, puede ocurrir que el interesado posea en otro Registro Civil extranjero su inscripción de nacimiento con otros apellidos. En este caso, se admite que esta situación, que afecta al estado civil de un español según una ley extranjera, pueda ser objeto de anotación registral conforme a la Ley de 8 de junio de 1957, sobre el Registro Civil.. Esta anotación sirve para poner en relación el contenido de los Registros español y extranjero y para disipar dudas en cuanto a la identidad del interesado.

Asimismo, la instrucción decreta la incompatibilidad entre la facultad de conservar los apellidos anteriores a la adquisición de la nacionalidad española y el ejercicio posterior de la facultad de invertir su orden. La razón fundamental se encuentra en que una vez que una persona ha hecho uso de la posibilidad de alterar sus apellidos por la vía del artículo 199 del Reglamento y no ha escogido la aplicación de la ley española, no es posible que una simple declaración de voluntad prive de eficacia a la conservación de apellidos libremente solicitada.

Incremento de extranjeros nacionalizados

La importancia de regular unas directrices en esta materia se justifica en el notable incremento que está experimentando nuestro país en los últimos años del número de extranjeros que adquieren la nacionalidad española.

El acelerado ritmo al que se ha producido este fenómeno responde a diversas causas, pero entre ellas destaca la fuerte inmigración de ciudadanos de otras nacionalidades que, una vez adquirida residencia legal en España, acceden a la nacionalidad española por la prolongación de su residencia en nuestro país en las condiciones y durante los plazos que establece el artículo 22 del Código Civil.

En este sentido, basta repasar las cifras de concesiones de nacionalidad por residencia de los últimos años para hacerse una idea del esfuerzo realizado por el Ministerio de Justicia –a través de la DGRN- para asumir la avalancha de nuevos expedientes.

Si en 2000, los registros concedieron la nacionalidad española a 11.864 extranjeros, el crecimiento en los años posteriores es exponencial (16.529 concesiones en 2001; 21.561 en 2002; 26.248 en 2003; 38.328 en 2004; 42.726 en 2005; 62.335 en 2006 y 32.650 en el primer semestre del presente años). A esta asunción constante de nuevos expedientes hay que añadir 150.000 más de nacionalidad por residencia, que actualmente se encuentran en tramitación.

  • Veg. Fitxes de dubtes i terminologia: registre civil.

    • Consell estatal de llengües oficials

    Segons informació del govern espanyol, han creat un consell que es preocuparà per les llengües oficials de l’estat en l’administració de l’estat. No queda clar que la cosa tinga a vore amb una ampliació del que establix l’article 36 de la Llei 30/1992 o, més aviat, que simplement es tracte d’un intent de garantir el compliment del que ja s’establí en la modificació de 1999. Ja ho vorem.

    El text —a partir de la versió que n’ha fet l’Internostrum— és el següent:

    CREAT EL CONSELL DE LES LLENGÜES OFICIALS

    * Es tracta de garantir l’ús de les llengües cooficials com a vehicle de relació amb l’administració general de l’estat.

    El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret pel qual es creen el Consell de les Llengües Oficials en l’administració general de l’estat, i l’Oficina per a les Llengües Oficials.

    Es tracta d’una iniciativa governamental dirigida a assegurar que els ciutadans de les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia puguen exercir de manera plena el seu dret a dirigir-se a l’administració general de l’estat en aquesta llengua, en els termes que estableixen les lleis.

    El Consell està integrat per representants de tots els departaments ministerials, però al mateix temps es concep com un instrument obert a la participació (a invitació) de les comunitats autònomes i d’experts, com representants de l’Institut Cervantes.

    Tindrà la responsabilitat d’impulsar i coordinar l’actuació de tots els ministeris i organismes de l’administració general de l’estat en relació amb la utilització de les llengües oficials de les comunitats autònomes, i de proposar plans d’actuació al govern, a través del Ministeri d’Administracions Públiques, que a més promourà les fórmules més apropiades de col·laboració amb les comunitats autònomes.

    El repetidor de TV3 del Bartolo

    El fet que el País Valencià continue rebent la reemissió de la tv3 —que facilita acpv sense ànim de guany—, emissora pública a través de la qual s’informen i es formen totes les persones que volen accedir a la informació en la seua llengua o a una visió alternativa sobre el seu país o sobre el món, continua pendent de la decència democràtica del govern popular valencià o de la gestió del Ministeri d’Indústria espanyol de les seues competències i de la garantia de la llibertat d’informació i d’expressió i dels drets lingüístics dels ciutadans valencians.

    Segons informa Vilaweb (dt. 03.07.2007):

    DIMARTS, 03.07.2007

    Acció Cultural anuncia mobilitzacions per a evitar el tancament de tv3 a Castelló

    Una jutgessa ha autoritzat el govern valencià a entrar al repetidor

    Acció Cultural del País Valencià es concentrarà al repetidor del cim del Bartolo, que fa arribar les emissions de tv3 a Castelló, si el govern valencià procedeix a tancar-lo. El jutjat de contenciós administratiu de Castelló ha autoritzat la Generalitat a entrar als terrenys d’Acció Cultural. La interlocutòria judicial data del 28 de juny i dóna un mes per a fer el tancament. Mentrestant, els governs valencià i català negocien un acord de reciprocitat.

    A més, el Ministeri d’Indústria espanyol ja ha acceptat d’atorgar un nou múltiplex al govern de Camps.

    Ara, el govern valencià sempre ha dit que una cosa eren les negociacions sobre un acord de reciprocitat i una altra l’expedient sancionador i la multa de 300.000 euros a Acció Cultural, entitat propietària dels repetidors.

    Per evitar el tancament Acció Cultural té previst de concentrar-se al lloc del repetidor tal com va fer a la Carrasqueta, el 27 d’abril. En aquella ocasió, la mobilització ciutadana va impedir que el funcionari de la Generalitat entrés a les instal·lacions.

    El cas dels repetidors

    Si el jutjat de València va denegar a la Generalitat l’ordre de tancament del repetidor de Mondúver, argumentant que tv3 no danyava l’interès públic, un jutjat d’Alacant va autoritzar el tancament del repetidor de la Carrasqueta i ara un de Castelló permet el del cim del Bartolo.

    El català a Europa: quina gràcia!

    El català continua sense ser oficial al parlament espanyol, tot i que Manuel Marín li perdona a Vicent Cerdà algunes emboscades lingüístiques d’un frase &mdas;ho vam vore ahir en tv3—. L’actual eurodiputat català Josep Borrell demanava el dia de la seua investidura com a president de la cambra europea que no intentaren —especialment, suposem, els eurodiputats catalans— parlar català en els plens mentres la llengua no fóra oficial a la ue.

    Amb tota la barra i la tranquil·litat del món el web Endavant Digital (del psc) dia el 15 de gener del 2007, quan Borrell deixava de ser president de la cambra europea:

    Durant la presidència de Borrell s´ha aconseguit també que els ciutadans catalans puguin adreçar-se al Parlament Europeu en català i rebre resposta en la mateixa llengua.

    L´aprovació en el Consell de Ministres de la Unió Europea del Memoràndum del Govern espanyol sobre l´ús oficial del català, l´euskera i el gallec en les institucions europees, el 14 de juny de 2005, va suposar un pas endavant molt important cap al reconeixement oficial del català a la ue.

    Borrell, com a president del Parlament, també ha vist com una altra institució europea, el Consell de Ministres , obria les portes a la participació de consellers del Govern de la Generalitat, i fins i tot com un ministre del Govern espanyol, José Montilla, s´hi adreçava en català.

    És clar que gràcies a la mobilització d’altres parlarmentaris —recordem ara especialment les intvervencions de Bernat Joan— i a la voluntat d’altres companys de Borrell i d’altres grups polítics, s’han aconseguit millores, però cal parar esment en el que diu Endavant Digital quan assenyala que Borrell «ha vist»… Ho ha vist passar, quin remei!. Així doncs, com diu el refranyer de Víctor Pàmies, «puja aquí dalt!».

    Amb tot, no podem negar que si ara li ha trobat gustet a la cosa i creu que li convé eixir en eixa foto, que continue insistint-hi i esperem que tant o més com Vidal-Quadras ho fa contra el català a Europa; i tant o més com ho fan els socialistes i altres contra el català i la resta de llengües de l’estat al parlament espanyol.

    Al capdavall, esta és la notícia que du el diari Avui (dc. 04.07.2007):

    Envien una carta al president de la cambra europea amb una petició de reunió

    Els eurodiputats catalans pressionen per la llengua

    Els set eurodiputats de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu demanaen una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions

    Redacció

    Els set eurodiputats de psc, ciu, erc i icv-euia que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu van demanar ahir una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions i també per fer-li arribar el contingut de la reunió que el dia 15 de juny van mantenir amb el seu homòleg català, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. En aquesta reunió, els eurodiputats catalans —Josep Borrell, Maria Badia, Teresa Riera i Raimon Obiols, del psc; Ignasi Guardans, de ciu; Bernat Joan, d’erc, i Raül Romeva, d’icv-euia— van denunciar a Benach el paper «obstaculitzador» de l’eurodiputat i vicepresident del Parlament europeu, el conservador Aleix Vidal-Quadras, en aquesta qüestió.

    El president del Parlament de Catalunya va donar suport als representants catalans a Europa per engegar noves mesures que garantissin l’ús del català a la cambra de Brussel·les.

    Resposta en català

    Es dóna la circumstància que el president de l’Europarlament ja va respondre a principis de mes algunes de les peticions que feien els eurodiputats catalans en una carta precisament escrita en català, però que denegava la petició que li feien d’utilitzar aquesta llengua a la cambra. En la nova carta, remesa amb data de dilluns a Pöttering, els eurodiputats, malgrat la resposta negativa inicial, li agraeixen «la bona disposició envers l’acostament dels ciutadans de parla catalana a les institucions comunitàries».

    Grau elemental, ajudes escolars, a l’exterior i premis a les fogueres

    El CIDAJ ens ha tramés la informació següent:

    Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià. [2007/8696] (docv núm. 5 545, de 29.06.2007)
    – vegeu text

    RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2007, de la direcció general d’Ensenyament, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es fa pública la llista de centres beneficiaris de la convocatòria d’ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre l’alumnat dels centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2007/8710] (docv núm. 5 545, de 29.06.2007)
    – vegeu text

    RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es fan públiques les ajudes concedides per la Junta de Govern, corresponents a la convocatòria d’ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians de l’exterior de la Comunitat Valenciana. [2007/7576] (docv núm. 5 547, de 03.07.2007)
    – vegeu text

    RESOLUCIÓ de 22 de juny de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat per les activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de les fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. [2007/8724] (docv núm. 5 547, de 03.07.2007)
    – vegeu text