Encara no ens hem recuperat de l’ensurt dels dentífrics enverinats —que venien de la Xina o de Déu sap on—, episodi de la nostra vida capitalista arran del qual ens hem assabentat (segons comentava el diari El País) que una manera de distingir els productes alterats era que no solien tindre etiquetatge en espanyol, contràriament al que prescriu la llei espanyola en el cas dels productes cosmètics. Resulta, per tant, que després de tant de suposat «liberalisme» contra els requisits lingüístics, i de tots els extrems que fan els suposats «liberals» en parlar de la immersió lingüística (en català) o de les hores d’ensenyament (del català), hi ha lleis que obliguen a etiquetar en espanyol… Sens dubte, podem esperar unes reaccions «liberals» adients. Assentats.
Naturalment, el consell que donava el periodista d’El País es manifesta encara més útil en el cas de l’etiquetatge en català: potser a la Xina hi ha aprenents d’espanyol —César Antonio Molina en podria donar dades— i, per tant, encara podrien arribar a etiquetar-hi els productes. En canvi, i fent servir l’autoodi esta vegada en sentit positiu, els xinesos és quasi segur que no etiquetaran en català, la qual cosa ho convertix en una segona mesura de seguretat: si està etiquetat en espanyol, pot ser bo; si està etiquetat en català, és boníssim!
És eixe sentit de protecció dels drets i la salut dels catalanoparlants el que ha originat la iniciativa de què informava e-notícies (13.07.2007):
SEGONS ENTITATS CATALANISTES
El Govern no fa res sobre l’etiquetatge en català
Les entitats en defensa de la llengua i cultura catalanes Adec, Consum Català, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua han decidit presentar una sol·licitud administrativa per inactivitat de l’administració pública contra el Govern de la Generalitat de Catalunya; possibilitat que s’ofereix a l’administrat a la Llei de Règim de Procediment Administratiu Comú.
El motiu de la presentació d’aquest escrit és la preocupació d’aquestes entitats pel fet que el Govern no compleix la Llei, concretament en allò que afecta l’etiquetatge i les instruccions dels productes que es distribueixen en l’àmbit territorial sota administració de la Generalitat de Catalunya. Les entitats sotasignants denuncien l’incompliment per part de la Generalitat de Catalunya del mandat que s’estableix a la Llei 3/1993 de 5 de març de l’Estatut del Consumidor.
D’acord amb aquesta normativa, en el termini d’un any, la Generalitat es compromet a donar compliment al requeriment que estableix l’article 26, en relació a les disposicions transitòria primera i segona de la mateixa norma, segons el qual el consumidor té dret a rebre les informacions essencials dels productes en català: «Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l’ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat».
En l’escrit, les quatre associacions fonamenten jurídicament la denúncia en l’existència d’una situació de vulneració de la legalitat pel fet que l’administració ha omès les tasques que li vénen conferides per una norma de rang legal, com ara és l’Estatut del Consumidor, i pels principis rectors de l’activitat administrativa, segons els quals cal que la Generalitat adopti un paper actiu en defensa de la llengua i cultura catalanes en l’àmbit socioeconòmic, amb l’objectiu de corregir la situació de desigualtat en què es troba la llengua catalana.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
