El segon múltiplex per al País Valencià (2)

Ja suposàvem que la cosa tindria una continuïtat tan negativa com fóra possible. No sabem si és un català qui fa espanyolisme i embolica la troca (Clos) o un espanyolista qui fingix que es preocupa pel País Valencià (Rambla). En tot cas, en lloc de resoldre els problemes tècnics que pogueren plantejar la reemissió dels canals autonòmics a Catalunya i el País Valencià, algú sembla disposat a obrir un altre circ a costa de la salut informativa dels ciutadans valencians.

Segons la notícia del diari Levante-EMV (28.06.2007 dv.):

El Consell rebutja el segon múltiplex al no ser autonòmic

Rambla descarta acords TV3 per a coproduir programes

LEVANTE-EMV, València – dj. 28.06.2007

El conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va anunciar ahir que el Consell recorrerà contra la resolució del Ministeri d’Indústria que atorga unes freqüències de TDT a la Comunitat Valenciana, ja que «no es correspon amb les demandes plantejades per escrit» per la comunitat. Segons va explicar, el múltiplex autoritzat no és de caràcter autonòmic sinó local, ja que està compost de quatre canals per a l’emissió exclusiva en les tres capitals de província. El Consell du temps reclamant el segon múltiplex autonòmic i s’ha compromés a utilitzar un dels seus quatre canals per a un futur acord de reciprocitat amb Catalunya sobre les emissions de TV3 i Canal 9.

No obstant això, l’acord seguix lluny de ser una realitat. Rambla va acusar al ministre d’haver enganyat a la Comunitat, ja que primer va anunciar als mitjans de comunicació «el contingut parcial d’una resolució de la qual no ens havia informat prèviament» i després no ha concedit a la Comunitat el que havia demandat i necessita. «Sens dubte, es tracta d’un engany a les pretensions de la Comunitat Valenciana, i també a les necessitats plantejades per la comunitat de Catalunya per a poder emetre la seua televisió autonòmica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana , va manifestar.

El conseller va assegurar que es posarà en contacte amb el Ministeri d’Indústria per a comunicar la decisió de la Generalitat de recórrer contra la resolució i expressar el seu «desig que el ministre Clos reflexione sobre l’arbitrarietat amb la qual s’està comportant el seu govern en l’autorització de freqüències de TDT». Rambla va recordar que Catalunya «té autoritzats tres múltiplex de cobertura autonòmica, per la qual cosa no pot servir-nos l’excusa que no hi ha espai radioelèctric per a la comunitat , però sí per a Catalunya» .

D’altra banda, Rambla va assegurar que no es donen les «condicions de respecte cultural i institucional que serien necessàries per a una col·laboració entre Catalunya i la comunitat en la producció de material audiovisual» . El conseller va contestar en estos termes en un comunicat al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, qui es va mostrar partidari dimarts passat d’arribar a un «acord bàsic» amb la Generalitat perquè les televisions públiques de les dues comunitats pogueren coproduir programes i intercanviar experiències. «A ningú se li escapa que per part de la televisió autonòmica catalana s’ha atemptat en nombroses ocasions contra la identitat cultural de la comunitat i contra la nomenclatura estatutària de la nostra llengua i el nostre territori, cosa que lògicament faria inviable esta col·laboració que planteja el conseller català».

Per a Rambla les úniques opcions de col·laboració entre ambdues comunitats se centren en l’acord de reciprocitat.

Junta Digna aclarix una notícia apareguda en el Levante

Els companys i companyes de Junta Digna ens han tramés el comunicat següent:

En relació amb l’article publicat pel diari Levante el 26 de juny de 2007 sobre Junta Digna, aquest col·lectiu vol manifestar el següent:

Junta Digna és una plataforma de debat impulsada per un col·lectiu d’examinadors amb un profund compromís i implicació amb la llengua i amb la Junta Qualificadora des de fa molts anys. L’objectiu d’aquest fòrum de debat intern és discutir idees, a partir de la llarga experiència dels seus membres, que permeten plantejar a l’administració propostes de millora en el desenvolupament de les proves.

Junta Digna vol manifestar que encara no s’ha posat en contacte amb l’administració per a plantejar cap demanda ni cap proposta. El debat es troba en una fase inicial de generació d’idees, amb propostes molt diverses fetes pels membres del col·lectiu, que encara s’han d’organitzar i analitzar.

El document a què ha tingut accés el diari Levante és un esborrany redactat en clau interna. A més, es tracta d’una versió primerenca que conté algunes apreciacions subjectives i, en algun cas, errònies, que han sigut detectades i corregides en versions posteriors.

La vaga a què fa referència l’article no és, en absolut, una decisió definitiva. Certament, és una de les mesures de força suggerides, però ara com ara no n’hi ha una convocatòria ferma.

Junta Digna vol deixar clar que en cap moment ha volgut traslladar el debat als mitjans de comunicació per a no desvirtuar-lo. Aquest fòrum de debat, des del compromís i la implicació del seus membres amb la JQCV, continuarà generant propostes i fomentant el debat intern, amb esperit constructiu, dins de l’entorn tècnic i professional que li és propi.

Diners per a la nostra cultura subvencionada

El cidaj ens ha fet arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals. [2007/7839] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ d’11 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2007. [2007/7985] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 14 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/8212] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 13 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística per la qual es concedixen ajudes a la traducció i edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes. [2007/8214] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text

El congrés espanyol es preocupa per les llengües de la justícia

Han passat molts anys ja de democràcia, però l’administració de justícia —cosa que pressuposen massa sovint els monolingües—, no ha confirmat encara definitivament i de manera general els drets lingüístics o a la igualtat dels ciutadans no castellans de l’estat. A voltes n’hi ha excuses en la ignorància d’alguna de les parts i a voltes ni tan sols hi ha excuses, sinó un imperatiu predemocràtic.

En qualsevol cas, el congrés espanyol s’ha mogut una mica per fer respectar el drets lingüístics. Segurament caldria que ho resolgueren primer a dins del mateix congrés, però encara és propi de molts polítics reclamar als altres els deures que no complixen ells mateixos.

Segons la notícia de El País (dc. 27.06.2007) —traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum—:

El Congrés insta que es respecte en els jutjats l’ús de llengües oficials

El pp vota amb tots els grups per a fer complir la llei que empara el bilingüisme

VERA GUTIÉRREZ CALVO – Madrid – 27/06/2007

Abans que s’aprovara l’Estatut de Catalunya, la Llei del Poder Judicial ja reconeixia el dret de les parts personades en un litigi a utilitzar les llengües cooficials —en les comunitats que en tinguen— en les seues intervencions davant el jutjat. Però és un dret que no sempre es respecta, segons admeten tots els partits. Per això, la Comissió de Justícia del Congrés va decidir ahir per unanimitat instar el Govern que «impulse el compliment» d’eixa llei i d’allò establit en els estatuts d’autonomia.

«Si hi ha un àmbit on la pluralitat lingüística presenta un dèficit, aquest és l’àmbit judicial. L’article 231 de la Llei del Poder Judicial és ignorat en moltes ocasions», va plantejar el portaveu de ciu, Jordi Jané. Hi van estar d’acord el socialista Jordi Pedret —«el problema existix, hi ha un compliment imperfecte de la legislació», va dir— i el diputat del pp Juan Manuel Albendea, que va subratllar que «la pluralitat lingüística d’Espanya no la discuteix ningú». «De totes maneres, els incompliments són puntuals», va matisar el popular.

Albendea va votar a favor de la proposta de ciu, però abans va fer un va intent per canviar-la per una altra «més pràctica» en la qual, en lloc de parlar genèricament de «prendre mesures», es reclamara que els jutjats de comunitats amb llengua pròpia disposen de «traductors suficients que permeten una comunicació fluida i correcta entre el tribunal i les parts, evitant qualsevol possible indefensió».

«Redactar-ho així em sembla molt més eficaç”, va opinar el diputat del pp. El nacionalista Jordi Jané, tot i agrair l’aportació, li va aclarir que no era això realment el que perseguia el seu grup. «No és tant la falta de mitjans, es tracta del model: aspirem que els qui servixen la justícia en els territoris amb llengua pròpia usen esta llengua. És pedagogia», va explicar. No obstant això, l’article 231 de la Llei del Poder Judicial que esgrimix ciu, si bé empara «les parts» en litigi perquè usen la llengua que vulguen, també establix que jutges, fiscals i funcionaris han d’emprar el castellà, i que només poden usar una altra llengua «si cap de les parts s’hi oposara al·legant desconeixement».

El segon múltiplex per al País Valencià (1)

La reemissió de la TV3 al País Valencià sembla que va resolent-se… a poc a poc, no fóra cas que les coses es feren ràpidament i sense polèmiques estèrils i nocives. Ara cal que dos no es barallen, si un no vol, diríem.

La notícia és d’El País (dt. 26.06.2003) —traduïda amb el suport de l’Internostrum—:

Clos signa el múltiplex per a mantenir TV3 i Rambla ho desconeix

AGÈNCIES – València – 26.06.2007

El ministre d’Indústria, Joan Clos, va signar la passada setmana l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex digital d’àmbit autonòmic de la Comunitat Valenciana. Segons fonts d’este departament, la solució que hi havia per a la continuïtat de les emissions de TV3 en la comunitat, davant la decisió de la Generalitat valenciana de tancar-les, era la d’arribar a un acord de reciprocitat entre els dos governs autonòmics, cosa que requeria un segon múltiplex perquè, en cas contrari, no hi havia freqüència. Per això, una vegada que l’executiu central ha signat l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex, el següent pas seria la signatura del corresponent conveni de col·laboració entre les dos comunitats autònomes. Quan el conveni siga rebut pel Ministeri d’Indústria, este determinarà les freqüències a utilitzar perquè les respectives cadenes es puguen emetre en l’altra autonomia.

No obstant això, el conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va afirmar que el Consell «no té coneixement oficial» de l’autorització d’un segon múltiplex i va assenyalar que mentre no siga comunicat oficialment «no es podrà avançar en les converses per a la difusió recíproca de dos canals autonòmics».

La traducció i interpretació de la justícia

Les traduccions del judici a l’Audiència Nacional de Madrid per l’atemptat de Barajas de l’any 2004 han donat lloc a notícies més o menys curioses o interessants, d’acord amb el punt de vist i l’estil dels periodistes. En tot cas, ha quedat clar que la pràctica de la diversitat lingüística i l’administració de justícia són coses que encara no casen com caldria, tal com sabem els ciutadans catalanoparlants d’arreu de l’estat espanyol. La gestió lingüística en els jutjats de qualsevol mena és una assignatura pendent, però com que este cas té una repercussió més gran i potser una gravetat que no convida a la brometa fàcil i al menyspreu de les llengües dels altres, allunyats dels voluntarismes patrioters o dels nacionalismes malentesos d’uns i altres, hem pogut llegir comentaris més acurats del que és habitual sobre la traducció i la interpretació.

En eixe sentit, i des d’un punt de vista professional, crec que és interessant una carta que aparegué en El País (ds. 09.06.2007):

Les traduccions en el judici de l’11-M

Arran de les informacions publicades en l’última setmana sobre la traducció de gravacions realitzades a acusats del procés pels atemptats de l’11-M, ens agradaria cridar l’atenció sobre una sèrie de qüestions:

1. S’ha posat de manifest la importància que pot tindre la interpretació d’una sola paraula, que pot convertir un home en ideòleg d’una matança o en mer coneixedor previ. La traducció i la interpretació no són, doncs, una simple qüestió auxiliar en un judici, sinó una qüestió decisiva que depén de la competència i professionalitat d’aquells que l’exercixen i que no s’ha de confondre només amb «coneixements de llengua», de la mateixa manera que no és el mateix ser advocat que tindre coneixements de dret.

2. S’ha fet evident la incapacitat del Ministeri de Justícia per a afrontar tot sol els reptes lingüístics del procés, ja que ha hagut de recórrer al Ministeri d’Exteriors perquè un dels seus intèrprets funcionaris coordine el grup de reputats intèrprets freelance que han actuat en el judici. No es tracta, doncs, de personal propi de l’Audiència Nacional, com s’ha publicat. El motiu no és altre que el Ministeri de Justícia practica una contractació laboral erràtica i denigrant (titulació de batxiller), duta a terme sense l’assessorament de les facultats de traducció i interpretació o d’associacions de professionals.

3. La importància que la justícia dispose de professionals traductors-intèrprets propis que puguen tindre accés als sumaris amb garanties de confidencialitat i en els quals es puga confiar en un moment determinat atenent la seua trajectòria i experiència.

Però el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències en la matèria estan optant per la subcontractació. Cras error, ja que les licitacions enriquixen determinades empreses que arriben a quedar-se amb el 60 % dels ingressos mentres que la qualitat de l’intèrpret va lligada al salari que li paguen: 12 euros/hora en els jutjats de la Comunitat de Madrid, 10 euros/hora en la Comunitat Valenciana… La nostra associació ha proposat al Ministeri de Justícia la creació d’un cos similar al del mae que puga conformar una xarxa que gestione registres d’intèrprets qualificats similars als d’altres països de la ue, sense que hi haja intermediaris enriquint-se i sense que quede en entredit la tutela judicial efectiva. Este sistema és possible, ja que funciona en l’illa de Gran Canària. Però continuem rebent una resposta molt habitual: el silenci.

Sonsoles Plaza Blázquez
Presidenta de l’Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes Judiciales
I tres firmes més de directius de l’aptij.

Les llengües a Vila-real

El Bloc d’Enric Gil es fa ressò del llibre de Manel Pitarch Font Llibre blanc de l’ús del valencià. Estudi sociolingüístic a Vila-real (Ajuntament de Vila-real, 2007). Les dades continuen mostrant que el valencià avança més lentament del que voldríem. Ací teniu els enllaços a les dos entrades del bloc:

Vila-real: estudi sociolingüístic
Estudi sociolingüístic a Vila-real (2)

Podem refer una afirmació de l’estudi i dir que, dels que diuen llegir en valencià, un 15 % ho fan per la necessitat d’ajudar els fills amb els deures, cosa que sembla confirmar la importància de l’educació tant per als alumnes com per a la resta dels seus familiars i de la societat. L’estudi sembla que considera negativament la «voluntarietat discutible» d’eixa actitud. Posem per cas que és una actitud positiva: la voluntarietat indiscutible de no quedar marginat de la cultura i la llengua del país.

Llengües de signes equiparades

Pel que sembla el llenguatge de signes té uns precedents il·lustres a València (per exemple, en Faustí Barberà i Martí), on es creà —segons informa la Viquipèdia— en 1843 la primera escola per a persones sordes. De fet, la llengua de signes valenciana (LSV) és —ara sí!— l’origen de la llengua de signes catalana.

I ara, per sort, sembla que podrem equiparar els drets lingüístics de les persones sordes de l’estat, segons la informació que podem llegir en El País (dc. 20.06.2007):

El Congrés equipara la llengua de signes catalana a l’espanyola

I. de la F., Madrid

La Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei de les Llengües de Signes espanyola i catalana, cosa que garantirà a les persones sordes «comunicar-se entre elles i amb el seu entorn», en paraules de la diputada del psc Esperanza Esteve. El projecte de llei, que serà ratificat pel Ple del Congrés la pròxima setmana, incorpora dos eixos d’actuació: d’una banda, garantix el dret de les persones sordes i amb discapacitat auditiva (vora dos milions d’espanyols, 100.000 amb sordera profunda i un miler sordcegos) a una educació bilingüe: podran aprendre i comunicar-se a tots els efectes tant amb la llengua de signes com amb la llengua oral oficial. Dependrà de la seua elecció, o de la dels seus pares si són menors.

Al mateix temps, la llengua de signes catalana adquirix el mateix estatus que l’espanyola. De fet, el projecte de llei inicial ha abandonat el singular i es denomina Llengües espanyoles de signes. Es deixa oberta així la possibilitat que es reconeguen llengües de signes a Euskadi o Galícia.

Arran d’esta norma les persones sordes disposaran de serveis d’intèrprets en els àmbits educatius i sanitaris, així com en els mitjans de comunicació social i l’administració judicial i penitenciària. El lleure i l’esbargiment també seran conquestes accessibles per al col·lectiu.

Requisit lingüístic britànic

La desconnexió informativa sobre alguns temes que ens afecten ben profundament potser fa que passen desapercebudes, descontextualitzades o sense massa transcendència algunes notícies que haurien de tindre un tractament més acurat.

Així, tot i que encara no ens hem acabat d’assabentar que el requisit lingüístic és un deure comú a moltes parts del món, sembla que, més encara, com més a prop, menys ens el mostren i menys el vegem, com és el cas del requisit lingüístic espanyol, que apareix en la constitució espanyola i és exigit en qualsevol àmbit de l’administració pública espanyola, valenciana, catalana, balear, aragonesa o murciana (al Rosselló es tracta del requisit lingüístic francés; a l’Alguer crec que l’italià s’imposa sense més requisit.)

Ara només cal recordar que l’administració valenciana té implantat el requisit lingüístic valencià —tot i que mal regulat—, que fou establit amb la Llei 4/1983 i preestablit i suposat en la Constitució de 1978. I això deu ser cosa de la modernitat, ja que el manteniment i extensió de la diversitat lingüística i dels valors associats a les llengües del món s’enfoca a través d’un requisit semblant (i més ample moltes vegades).

Segons podem llegir en El País (W. Oppenheimer, dc. 13.06.2007):

Examen d’anglés per a ser britànic

[…]

Des del 2 d’abril passat, l’examen de llengua i de ciutadania s’ha estés a aquells que sol·liciten un permís de residència permanent. Però han començat a sonar veus per a estendre eixa exigència a qualsevol estranger de fora de la UE que vullga instal·lar-se més de sis mesos al Regne Unit. La idea es complementa amb la proposta d’instaurar un dia de festa nacional i exaltació dels valors comuns dels britànics.