Quant al tema de TV3, a pesar de la resolució final negativa del TSJ valencià, podem sumar un altre magistrat valencià que es pren la molèstia d’argumentar les seues decisions en defensa dels drets dels ciutadans, tal com ha fet en el seu vot particular Carlos Altarriba. És una actitud que cal elogiar, sobretot si es contraposa a la d’altres que es deixen dur pel corrent de les suposicions i la defensa dels interessos econòmics particulars d’alguns —suposats i gens concrets— més o menys poderosos o directament del govern de torn.
En resum, Carlos Altarriba constata que les reemissions de TV3 que fa ACPV no tenen interés lucratiu per a esta entitat, són conegudes i fa vint anys que duren —per la qual cosa no es pot invocar urgència—, la clausura no està suficientment motivada en danys a l’administració o a tercers però, en canvi, «resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments».
Reproduïm la notícia que ha donat Vilaweb (10.5.2007 dv.):
El TSJ rebutja suspendre l’ordre del Consell de cessament provisional de TV-3 a la Comunitat amb un vot particular
Climent demana a Clos que execute “les seues bones intencions com més prompte millor” i intervinga per a possibilitar la continuïtat de les emissions
VALÈNCIA, 10/05/2007 (EUROPA PRESS)
La secció primera de la sala contenciosa administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha rebutjat, amb un vot particular d’un dels tres magistrats que componen la sala, la petició d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de suspendre la mesura provisional decretada pel Consell de tancament de les emissions de TV-3 a la Comunitat Valenciana mentre es resol l’expedient sancionador.
El TSJ ha desestimat així en una interlocutòria el recurs interposat per ACPV amb l’argument que, tot i que “no consta a la sala” que l’entitat tinga ànim de lucre, la seua actuació “és susceptible de causar greus perjuís a les televisions legalment instal·lades” a la Comunitat. D’esta manera, considera que de permetre’s este tipus d’activitats, “sense la corresponent concessió o autorització, qualsevol associació o persona física o jurídica podria difondre a la Comunitat qualsevol canal de televisió”.
Açò provocaria, segons el parer de la sala, que les televisions legalment establides “perdrien quotes de pantalla i podrien vore minvats els seus resultats”. També especifica que no es tracta d’un litigi entre Radiotelevisió Valenciana i la televisió pública catalana sobre el dret a emetre dins de la Comunitat sinó el dret d’ACPV a difondre a la Comunitat Valenciana la programació de la televisió pública catalana.
A més, els magistrats al·ludixen a la “falta de concreció dels perjuís que causa la resolució de la Generalitat” a ACPV i opinen que com l’entitat no té llicència per a emetre, no té dret tampoc a demandar la suspensió, alhora que recalca que la seua actuació “no és innòcua” sinó “susceptible de causar perjuís”.
Per la seua banda, en el seu vot particular, el magistrat Carlos Altarriba considera que el fons de la qüestió no és la concessió o no concessió, “que ningú discutix”, sinó si la Generalitat té competència per a imposar sancions en el cas de l’emissió de senyals radioelèctrics pels canals de TDT 47 i 55, que són de titularitat estatal i no estan cedits a la Comunitat Valenciana.
A més, afirma que en absolut “ens trobem davant d’una activitat clandestina, amagada o fosca” i, respecte d’això, assenyala que la difusió del senyal de TV-3 a la Comunitat, “amb més o menys alts i baixos, depenia de la conjuntura política i s’ha materialitzat en un temps superior als 20 anys”.
En este sentit, opina que no hi havia “la menor urgència a establir la mesura policial de clausura i de tancament imposada cautelarment per l’Administració sancionadora, perquè eixe mateix senyal havia estat consentit permanentment durant molt de temps”. Considera que la suspensió provisional no respon a “cap tipus de motivació” i que l’interés del Consell per la “simple legalitat, tota sola, no justifica la imposició d’una mesura cautelar” d’eixa naturalesa.
“TRAURE LES CASTANYES DEL FOC”
“Ni tan sols s’ha insinuat que la difusió del senyal perjudique l’Administració, a altres administracions públiques i inclús a tercers privats interessats”, continua el magistrat, qui retrau a la majoria de la sala que parle de ‘quota de pantalla’ perquè no és el tribunal “el que ha de traure les castanyes del foc a l’Administració, sinó esta la que necessàriament ha de fer patent un interés consistent, més enllà de la simple legalitat, que justificara la mesura”.
Per tot això, considera que es tracta d’una mesura “il·legítima i sense justificació, que no havia d’haver tingut l’empara d’una sala contenciosa, precisament constituïda per a salvaguardar els ciutadans front als excessos de l’Administració”, i més en aquells casos “en què resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments”.
L’advocada d’Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro, acompanyada en roda de premsa pel president de l’entitat, Eliseu Climent, ha assenyalat que esta nova resolució judicial confirma que hi ha una “fractura en el món judicial perquè no hi ha una opinió unànime i evidencia un conflicte competencial i una possible lesió a drets fonamentals a emetre i a difondre idees i pensaments a través de mitjans de comunicació i a la tasca de normalització lingüística”.
Ha avançat que ACPV interposarà un recurs de súplica contra la decisió del TSJ i ha remarcat que des de l’entitat “continuarem en la defensa de la nostra posició jurídica fins a les últimes instàncies judicials estatals o internacionals perquè creiem que la raó jurídica està de la nostra part”.
COMPETÈNCIA ESTATAL DE SANCIONAR
D’altra banda, ha informat que el Ministeri d’Indústria assenyala, a través d’un escrit remés a la Generalitat a instàncies d’ACPV, que els canals digitals 47 i 55 no estan adscrits a la Comunitat i que, per tant, les competències d’inspecció i de sanció corresponen a òrgans del Govern estatal. A més, la inspecció i règim sancionador s’establixen en la llei General de Telecomunicacions i no en la llei valenciana de l’Audiovisual, que a més està recorreguda per l’Administració central, va explicar Teodoro.
En este punt, ha assenyalat que la Generalitat “actua basant-se en una llei posada en dubte, impugada per l’Estat i que pot ser declarada inconstitucional” i, respecte d’això, ha especificat que els articles d’esta norma en què es basa el Govern valencià per a instruir l’expedient de tancament de TV-3 són precisament els recorreguts per l’Estat.
Per la seua banda, Eliseu Climent ha destacat el “canvi d’actitud” del Ministeri d’Indústria i ha demandat al seu titular, Joan Clos, que intervinga per a “solucionar el conflicte” perquè el seu departament és “l’únic que pot fer-ho”. Ha demanat al Govern valencià que ature l’expedient, que inclou una multa de 300.000 euros i l’ordre de tancament de les emissions, i a Clos que “done solució” i “execute les seues bones intencions com més prompte millor pel bé de tots i per la tranquil·litat d’este país”, ha insistit.
També ha indicat que el que vol ACPV és que TV-3 es veja en territori valencià i Canal 9 a Catalunya i “si això passa per un altre múltiplex, doncs que hi haja un altre múltiplex” per a la Comunitat. Teodoro ha afegit que si s’arriba a un acord “serà perquè el Ministeri intervinga” i ha afirmat que el Govern valencià “amb una cara negocia amb Catalunya i amb una altra ens està posant un ganivet al coll”.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
