Jutges i lletrats al caliu de les brases del franquisme

L’alegria, diuen, va per barris. I per jutjats, podríem afegir. Si teníem una jutgessa coherent amb la defensa dels drets dels ciutadans en el cas de la recepció de TV3 al País Valencià [veg.], tenim en canvi jutges i lletrats forrats d’amiant que bufen sobre les brases de la lluita contra els drets i les obligacions dels ciutadans valencianoparlants del País Valencià.

Segons la notícia del diari Levante-EMV [traducció feta amb suport d’Internostrum]:

Un jutge de Dénia critica la «falta de tolerància i decòrum» d’un perit per declarar en valencià

El magistrat reté l’arquitecte després de la vista per a signar informes i li diu que «no és un càstig» i que «no siga rebel» si no vol acabar en la Guàrdia Civil

Vicent Xavier Contrí, Dénia

La llei empara a tots els ciutadans perquè declaren en qualsevol llengua oficial en els judicis, és a dir en valencià o en castellà. No obstant això, encara es reprodueixen situacions de conflicte lingüístic en les vistes orals dels palaus de justícia valencians.

El passat 23 d’abril, en el jutjat nombre 1 de Dénia, es va viure una situació anòmala en una vista oral en la qual un arquitecte, Joaquim Iborra, va explicar en valencià el seu informe pericial sobre una construcció. En el moment de la declaració un dels lletrats per una banda es va dirigir al jutge Salvador Bellmont Lorente i li va dir —referint-se al declarant— que «si no li importa parlar en castellà» a la qual cosa el jutge va preguntar a Iborra «hi té cap inconvenient?» . El tècnic va respondre: «sí, m’expresse millor en valencià» per a després oferir-se a traduir tots el que els lletrats no entengueren.

Va ser llavors quan un advocat va assenyalar al jutge que «he de fer constar la meua protesta i vull que conste en acta la meua protesta». Davant la queixa, Bellmont va manifestar que «l’únic inconvenient és que davant una falta de tolerància d’aquest tipus doncs la veritat és que es troba en el seu dret d’expressar-se en un idioma oficial, el que dic és simplement una falta de decòrum, però no va més enllà» i dirigint-se a l’arquitecte el va interpel·lar «parle vostè com li done la gana, jo traduiré si segueix sense col·laborar».

La cara de sorpresa de Joaquim Iborra no va impedir que el jutge prosseguira: «igualment ha portat vosté tres còpies del seu informe, ¿en té més?». L’arquitecte va dir que «ací no» i el titular del jutjat va continuar «doncs es quedarà vostè aquest matí en el jutjat per a fer una sèrie de còpies que ens faran falta i les firma. L’única cosa és que les vistes acabaran prop de les tres de la vesprada. ¿Supose que no deu tindre cap inconvenient?». I va respondre el perit (sempre en valencià): «açò simplement és un càstig pel que vosté diu que és una falta de col·laboració». «No és cap càstig, simplement és que vosté només ha portat tres còpies del seu informe i hi ha quatre parts i un jutjat que necessiten el seu informe», li va respondre el jutge. En declaracions a LEVANTE-EMV, Iborra va comentar que «com apareix en l’acta de citació i acceptació no se m’havia comunicat el nombre exacte de còpies que feien falta i, si no s’especifica altra cosa, se solen presentar tres còpies (per al jutjat, per a la part actora i per a la part demandant)». El jutge va comunicar a l’arquitecte que se’n podria anar «ara quan acabe el desenvolupament d’aquesta vista i… una… dues… tres… i les quatre que ens queden» . El perit va fer l’últim intent per a evitar passar tota el matí en el jutjat de Dénia i li va demanar a la senyoria que podia signar les còpies de l’informe en aqueix instant però no va aconseguir el seu propòsit.

En la segona o tercera fila

Joaquim Iborra va explicar a les parts el contingut de l’estudi pericial i després de la seua declaració —en valencià i sense cap problema de comprensió per als lletrats— el jutge Bellmont va convidar a l’arquitecte que s’assentara «en la segona o la tercera fila» i Iborra li va contestar que si havia acabat ja amb les seues declaracions i Bellmont li va dir que si però que no se’n podia anar ja que havia de signar l’acta i després les altres còpies de l’informe, per a acabar la seua intervenció amb un «assente’s en la segona o tercera fila i no mantinga una actitud rebel enfront del tribunal, si no vol que criden la Guàrdia Civil». Iborra va remarcar que el jutge es va guardar el seu DNI en la butxaca de la camisa i l’arquitecte es va assentar i va esperar en els bancs de la sala.

L’AVL dictamina sobre Xaló

Un canvi a la vista quant a les denominacions dels municipis valencians:

El municipi de Xaló adopta el seu nom en valencià com a única denominació oficial

VALÈNCIA, 25.05.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat hui la denominació valenciana de la població de Xaló (Marina Alta), després que l’Ajuntament d’este municipi, decidira adoptar el nom oficial «només» en valencià, d’acord amb la proposta la institució normativa de «fixar la forma correcta i històrica» de cada poble en esta llengua, segons han informat hui fonts d’esta entitat en un comunicat.

Sobre esta qüestió, han precisat que l’informe de la Secció d’Onomàstica, presidida per Emili Casanova, indica que la grafia «X» representa en valencià el so palatal fricatiu sord que conté el topònim en posició inicial i que apareix ja en les formes medievals que es troben documentades des del segle XIII, i també la inexistència de la «N» final en la forma popular valenciana del topònim, que sí apareix en la denominació en castellà, «Jalón».

Amb la població de Xaló, són ja dos els municipis valencians que han adaptat el seu nom oficial a «només la seua forma en valencià» des que l’AVL té plenes competències sobre l’onomàstica i la toponímia. En este sentit, han recordat que, «fa uns mesos es va aprovar la denominació única de “Vila-real», també a petició de la corporació municipal de la ciutat.

Propostes de gestió lingüística per a després de les eleccions

Reproduïm les propostes de la Plataforma per la Llengua, perquè potser servixen per a inspirar treballs de planificació lingüística:

En general

1- Les Corts Valencianes legislaran les mesures necessàries per reforçar la unitat lingüística, de manera que les denominacions valencià i català siguen considerades com a sinònims que designen una mateixa llengua.
2- El valencià serà la llengua vehicular i habitual de l’administració autonòmica, tant a nivell oral com escrit.
3- Es desenvoluparà l’Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua, i a la garantia dels drets lingüístics, i es faran les modificacions legislatives oportunes per aconseguir-ho.
4- Implantació del requisit lingüístic per a tots els funcionaris de la Generalitat, diputacions i ajuntaments que hagen de mantenir relacions orals o escrites amb els administrats.
5- Garantia del ple acompliment de les disposicions lingüístiques a tot el territori valencià.
6- El valencià ha d’esdevenir llengua oficial a la Unió Europea a tots els efectes. Per assolir aquest objectiu cal l’oficialitat del valencià a l’estat i que s’emprenguen totes les actuacions necessàries des de les Corts i la Generalitat Valenciana.
7- Potenciació de les oficines de garanties lingüístiques i informació a la població sobre els drets lingüístics.

Àmbit socioeconòmic

8- Compromís per tal que, durant la propera legislatura, totes les institucions públiques valencianes, amb les seues corresponents concessions, consumisquen productes etiquetats en valencià per tal de fomentar la llengua pròpia del país.
9- Voluntat d’endegar polítiques per tal que totes les instruccions dels productes farmacèutics estiguen també en valencià i que la versió en aquesta llengua també tinga validació oficial.
10- Propòsit d’aconseguir que l’etiquetatge com a mínim en valencià siga present en tots els productes distribuïts en l’àmbit territorial valencià, independentment del lloc d’elaboració del producte.
11- Impuls de la publicitat com a mínim en valencià en tanques publicitàries i fulletons de tota mena d’empreses a l’àmbit territorial valencià.
12- Regulació de la publicitat que siga emesa en mitjans de comunicació de titolaritat pública per a que ho siga en valencià.
13- Garantia que tota comunicació oral i escrita dirigida al públic per part de les empreses concessionàries de serveis públics que operen en terres valencianes siga com a mínim en valencià.
14- Actuacions amb legislació i garanties de compliment per a que tots els productes relacionats amb les noves tecnologies, com telèfons mòbils i consoles, i també els operadors de telefonia, tinguen el valencià en les seves opcions.
15- Legislació sobre tots els joguets distribuïts en l’àmbit valencià, per a que tinguen les instruccions i titulars com a mínim en valencià. En cas de joguets enraonadors, que incloguen també el valencià.

Mitjans de comunicació

16- El valencià serà la llengua vehicular de les emissores públiques de ràdio i televisió, i seran doblades en aquesta llengua les sèries i pel·lícules que ho estiguen en qualsevol altra.
17- Vetlla per l’acompliment de les condicions lingüístiques mínimes establertes en les condicions de concessió de les TDT.
18- Contractació de subscripcions o adjudicació de subvencions només a aquelles publicacions o premsa generalista que tinga almenys un 60 % escrit en valencià. El mateix per a ràdio, televisió, i mitjans digitals.

Cinema, audiovisual i altres expressions culturals

19- Actuacions per impulsar que progressivament les pel·lícules cinematogràfiques doblades o subtitulades en una llengua diferent de l’original, destinades a sales comercials s’exhibisquen en valencià en condicions almenys d’igualtat amb el castellà.
20- Estímul que de manera progressiva el valencià s’equipare al castellà en l’exhibició cinematogràfica i distribució de DVD.
21- Incentius fiscals i subvencions per a l’exhibició de cinema en valencià, i per entrada venuda.

Ensenyament i món universitari

22- Acompliment de la legislació actual sobre la llengua en l’ensenyament i impuls de la presència del valencià en tots els nivells educatius, del maternal a l’universitari; el valencià ha de ser per defecte la llengua normal de l’ensenyament, sense necessitat de petició expresa.
23- Estímul de la presència del valencià a les diferents universitats valencianes, mitjançant acords i convenis.
Incentius per a les tesis i publicacions universitàries en valencià, i la seva valoració en els currículums a tots els efectes.

Acollida lingüística

24- Definició de polítiques coordinades entre els diferents departaments de la Generalitat, tenint en compte un enfocament comú quant als objectius, recursos necessaris i materials per tal d’assegurar l’aprenentatge del valencià a tots nivells entre la nova població.
25- Establiment de convenis amb les empreses per tal d’oferir cursos de valencià per a immigrants al mateix lloc de treball.
26- Potenciació i increment de campanyes públiques per tal que la ciutadania s’adrece en valencià a les persones nouvingudes.
27- Col·laboració amb les diferents entitats d’immigrants amb la finalitat d’estimular l’aprenentatge i ús del valencià.

Toponímia

28- Publicació de la relació toponímica autèntica de totes les poblacions valencianes, previs els informes tècnics necessaris, i legalització automàtica d’aquestes formes com a úniques oficials.
29- Control que les formes declarades oficials siguen les úniques utilitzades per totes les administracions i les empreses concessionàries.
30- Vigilància que tota la toponímia a les carreteres, xarxa ferroviària, ports i aeroports referida a altres comunitats de parla catalana, figure en valencià.

Coordinació amb la resta dels territoris de parla catalana

31- Coordinació i establiment de polítiques lingüístiques comunes amb els altres territoris de parla catalana.
32- Incorporació de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, com a instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

Despesa en política lingüística (3)

Continuant amb la informació sobre les inversions en política lingüística que vam exposar anteriorment, podem exposar ara com s’han distribuït en les entitats locals del País Valencià. El quadre que apareix més avall no recull tots els municipis, atés que no tots han demanat ajudes. El quadre hauria de permetre als ciutadans comprovar l’interés real per la gestió lingüística democràtica i per l’impuls del valencià, tenint en compte diners invertits, ajudes rebudes, actuacions reals i mancances per resoldre.

Certament, no podem aventurar que els ajuntaments que més ajudes demanen hagen pres més mesures de gestió lingüística (o que siguen més efectives), ni els qui menys en demanen no hi hagen invertit o, per contra, potser és que no tenen mancances en eixe sentit.

Reproduïm a continuació el quadre de distribució de les ajudes en els municipis del País Valencià:

Veg. també CDLPV

Municipi Euros Govern
ADOR 2.365,90 PP
AGOST 2.606,50 AIA
AGRES 417,04 IPA-JPA
AGULLENT 775,69 PP
AIELO DE MALFERIT 2.321,19 PSOE
ALACANT 6.015,00 PP
ALAQUÀS 2.406,00 PSOE
ALBAIDA 2.606,50 PP
ALBAL 1.203,00 PSOE
ALBALAT DE LA RIBERA 1.207,75 PSOE
ALBUIXEC 792,38 PP
ALCALÀ DE XIVERT 802,00  
ALCÀNTERA DE XÚQUER 1.804,50 PSOE
ALCÀSSER 1.804,50  
ALCOI 7.185,92 PP
ALCORA, L’ 1.204,20  
ALCÚDIA, L’ 4.370,90 PSOE
ALFAFARA 1.563,90 PSOE
ALFARA D’ALGÍMIA 1.563,90 PP
ALFARA DEL PATRIARCA 802,00 PSOE
ALFARRASÍ 498,88  
ALFÀS DEL PI, L’ 2.776,33 PP
ALFAUIR 802,00  
ALGEMESÍ 2.406,00 PSOE
ALGINET 1.617,60 PSOE
ALMÀSSERA 1.804,50  
ALMASSORA 4.210,50  
ALMENARA 3.609,00  
ALMOINES 3.007,50 BNV
ALQUERIA D’ASNAR, L’ 625,56 PSOE
ALQUERIA DE LA COMTESSA, L’ 2.008,29 PSOE
ALTEA 12.251,35 PP
ALZIRA 8.220,50 PP
BANYERES DE MARIOLA 1.273,60 PSOE-BNV
BARX 802,00 PP
BARXETA 401,00 EUPV
BÈLGIDA 1.042,60 PP
BELLÚS 846,78 PSOE
BENAGUASIL 2.606,50 PP
BENASSAL 802,00  
BENETÚSSER 3.883,28 PSOE
BENICARLÓ 4.210,50 PSOE
BENICÀSSIM 5.012,50  
BENICULL DE XÚQUER 875,78 PSOE
BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA 2.606,50 BNV-EUPV
BENIGÀNIM 1.894,26  
BENIMASSOT 1.028,00  
BENIRREDRÀ 1.563,90  
BENISSANÓ 9.624,00 PP
BENISSODA 813,22 PSOE
BENLLOC 2.090,23  
BETXÍ 2.406,00  
BIAR 875,78 PSOE
BOCAIRENT 530,33 PP
BONREPÒS I MIRAMBELL 802,00 PSOE
BORRIANA 2.406,00  
BURJASSOT 2.406,00 PSOE
BUSOT 2.406,00 BNV
CABANES 3.208,00  
CALLOSA D’EN SARRIÀ 802,00  
CAMPELLO, EL 2.917,68 PP
CANALS 1.042,60 Entesa
CARCAIXENT 4.611,50 PP
CARLET 5.573,90 PP
CASINOS 2.261,64 PP
CASTELLÓ DE LA RIBERA 397,07 EUPV
CASTELLÓ DE RUGAT 8.093,78 PSOE
CASTELLONET DE LA CONQUESTA 1.804,50 PP
CATADAU 1.804,50 PP
CATARROJA 3.609,00 UV
CINCTORRES 802,00  
COCENTAINA 2.406,00 PSOE-Entesa
COVES DE VINROMÀ, LES 1.589,00  
CREVILLENT 1.046,03 PP
CULLA 625,56  
CULLERA 1.741,56 PP
DAIMÚS 1.804,50 PP
DÉNIA 11.961,55 PSOE-BNV
ELIANA, L’ 802,00 PSOE
ELX 7.619,00 PSOE
FAURA 875,78 PSOE
FIGUEROLES 1.563,90  
FINESTRAT 1.184,18  
FOIOS 2.365,90 PSOE
FONT D’EN CARRÒS, LA 2.005,00 PSOE
FORCALL 1.062,65  
GANDIA 3.208,00 PSOE
GAVARDA 234,78 BNV-EUPV
GODELLA 2.406,00 PP
GUADASSUAR 958,39 PP
GUARDAMAR DE LA SAFOR 875,78 BNV
GUARDAMAR DEL SEGURA 2.606,50 PSOE
XÈRICA 802,00  
LLÍBER 1.061,89  
LLÍRIA 2.807,00 PP
LLOCNOU DE SANT JERONI 1.804,50 IIL
LLOSA DE CAMACHO, LA 875,78  
LLOSA DE RANES, LA 875,78 PP
LLUTXENT 1.804,50 PP
MANCOM. CIRCUIT CULTURAL MARINA ALTA 1.604,00  
MANCOM. LA CANAL DE NAVARRÉS 802,00  
MANCOM. LA SAFOR 2.406,00  
MANCOM. LA VALL D’ALBAIDA 5.213,00  
MANCOM. RIBERA ALTA 2.005,00  
MANCOM. SERVEIS SOCIALS MARIOLA 802,00  
MANCOMUNITAT CAMP DE TÚRIA 2.406,00  
MANCOMUNITAT DEL CARRAIXET 802,00  
MANCOMUNITAT ESPADÁN MIJARES 802,00  
MANISES 2.807,00 PP
MANUEL 701,67 GIP
MARINES 534,37 PSOE
MASSAMAGRELL 4.611,50 PP
MATA, LA 401,00  
MELIANA 1.203,00 BNV
MILLENA 875,78 PSOE
MISLATA 4.611,50 PP
MOIXENT 306,08 PP
MONTCADA 2.406,00 PSOE
MONCOFA 4.812,00  
MONÒVER 3.802,68 PP-GIMV
MONTAVERNER 1.792,47 PSOE
MONTITXELVO 802,00 PSOE
MONTSERRAT 2.688,46 Gent d’Esquerres
MORELLA 2.606,50 PSOE
MUSEROS 3.650,53 PP
MUTXAMEL 3.208,00 PSOE-Entesa
NOVELDA 5.263,23 PP
NULES 2.406,00 IPN-PSOE
OLIVA 5.213,00 PSOE
ONDA 802,00 PSOE
ONIL 1.313,68 PSOE-EUPV-BNV
ONTINYENT 6.817,00 PSOE
OTOS 1.575,93 Entesa
PALMERA 1.489,55 BNV
PALOMAR, EL 1.804,50 PSOE
PATERNA 3.609,00 PSOE
PEDREGUER 1.203,00 PSOE
PETRER 5.012,50 PSEO-Entesa
PICANYA 5.012,50 PSOE
PICASSENT 4.411,00 PSOE
PILES 2.877,58 PSOE
POBLA DE VALLBONA, LA 1.804,50 PP
POBLA DEL DUC, LA 1.006,39 PP
POBLA LLARGA, LA 802,00 PP
POTRIES 2.606,50 BNV-EUPV
PUÇOL 2.406,00 Entesa
PUIG, EL 2.105,25 PSOE
QUART DE LES VALLS 729,82 PSOE
QUATRETONDA 802,00 PSOE
RAFELBUNYOL 1.804,50 PP
RAFELCOFER 1.804,50 PP
RAFOL DE SALEM 846,49 PP
RIBESALBES 1.804,50 PP
RIOLA 942,75 PSOE
ROCAFORT 2.491,01 PP
RÓTOVA 2.606,50 PP
SAGUNT 9.734,68 PSOE
SALEM 2.365,90 PSOE
SAN VICENTE DEL RASPEIG 2.115,68 PP
SANT JOAN DE MORÓ 1.804,50  
SANT JOAN D’ÉNOVA 1.268,22 PSOE
SANTA POLA 2.807,00 PP
SERRA D’EN GALCERAN 499,49  
SILLA 5.397,46 BNV-PP-EUPV-UV
SIMAT DE LA VALLDIGNA 2.199,08 PSOE
SOLLANA 234,59 PP
SUECA 2.406,00 PSOE
SUMACÀRCER 1.042,60 PSOE
TAVERNES BLANQUES 802,00 PP
TAVERNES DE LA VALLDIGNA 2.406,00 PP
TORRE DE LES MAÇANES, LA 511,72 BNV-PP
TORRE D’EN BESORA, LA 1.804,50  
TORREBLANCA 1.804,50  
TORRENT 5.983,47 PSOE
TORÍS 1.203,00 PP
TOUS 1.079,40 PP
TRAIGUERA 802,00  
USERES, LES 649,53  
VALL D’ALCALÀ, LA 802,00  
VALLADA 1.583,95 PP
VILA-REAL 8.822,00  
VILAFAMÉS 1.804,50  
VILALLONGA 802,00 PP
VILAMARXANT 802,00 PP
VINALESA 1.203,00 PSOE
VINARÒS 4.411,26  
XÀBIA 4.611,50 BNV-CX-PSOE-GIX
XÀTIVA 2.807,00 PP
XERESA 2.606,50 PP
XIRIVELLA 5.614,00 PSOE
XIXONA 2.406,00 PP-CIX
TOTAL 456.000,00  

Elecció de destinació dels TMPL (35/04 i 36/04)

Doncs, la cosa no s’ha allargat tant com ens podíem témer arran de la resolució de 26 de març del 2007 que allargava els terminis. El DOCV de hui (núm. 5 519, 24.05.2007 dj.) publica la resolució següent:

[PDF]

Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques
RESOLUCIÓ de 17 de maig de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, per la qual es convoquen els aspirants que han superat les proves selectives d’accés al grup B, sector administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, convocatòries 35/2004 i 36/2004, per a elecció de destinació. [2007/6509]

Per sengles resolucions de 30 d’octubre de 2006, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques (DOGV núm. 5.384, de 9 de novembre de 2006), es publica la relació d’aspirants que han superat les proves selectives d’accés al grup B, sector administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, pels torns d’accés lliure, Convocatòria 35/2004, i discapacitats, Convocatòria 36/2004. Fent ús de les competències que tinc atribuïdes, en virtut del que disposa l’article 18 del Decret 153/2005, de 28 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, resolc:

Primer
Convocar el personal relacionat en l’annex de la present Resolució, per a l’elecció de destinació, en acte obligatori, presencial i únic, el dia 5 de juny de 2007, a les 10.00 hores, a la Sala de Juntes de la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, carrer Miquelet, 5-entresòl, de València (CP 46001).

Segon
D’acord amb el que disposa l’article 9.1 de la Llei de la Funció Pública Valenciana, l’elecció de destinació s’efectuarà per orde de major a menor puntuació obtinguda en la superació de les proves selectives.

Tercer
En la resolució per la qual s’adjudiquen destinacions, com a conseqüència del present procés, s’indicarà la data de les preses de possessió i cessament que se’n deriven.

Quart
La present Resolució posa fi a la via administrativa. D’acord amb els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i també amb els articles 8, 14.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, les persones interessades poden interposar recurs de reposició, amb caràcter potestatiu, davant de l’òrgan que l’ha dictada, en el termini d’un mes, comptador des de l’endemà de la seua publicació.

Alternativament, si no es recorre en reposició, pot interposar-se recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de la ciutat de València, en el termini de dos mesos, comptadors des de l’endemà de la publicació de la present Resolució.

València, 17 de maig de 2007.

El director general d’Administració Autonòmica:
Miguel Antonio Crespo Marzal.

ANNEX
Convocatòries 35/2004 Torn Lliure i 36/2004 Discapacitats
DNI Cognoms i nom Nota final
29186110 COMECHE PALANQUES RAFAEL ANTONI 86,20
52780231 SELLES LLORET JAUME 82,20
21427859 LLOPIS PASTOR LLUIS 80,40
20002116 BORONAT COGOLLOS MIQUEL 78,20
20402368 MOMPO VIDAL CARME 77,60
21408734 SAVAL GUARDIOLA ISABEL 76,40
22529846 SALVADOR ALAMAR EMPAR 74,55
19091359 SAHUQUILLO AGUSTI MARINA 73,90
18909142 PESUDO CANTAVELLA NATIVITAT 73,80
25379494 NAVARRO CAMPOS AURORA 71,30
19978503 FAYOS CAMARENA ANTONI 70,75
24343809 SAEZ ARANDA EMILI JOSEP 70,45
19892032 CARABAL SOBRINO MARIA 70,00
19463924 VENDRELL ALBENTOSA M. ASUNCION 69,50
40912249 QUEROL ANGLES AURELI 69,35
29169740 PARDINES LOPEZ SUSANA 68,80
20823785 SELVA ARANDA M. LEONOR 64,45
73772515 PEIG GOMEZ ANNA EVA 59,95
18977010 MARTINEZ BERNAT ANTONI 58,85
44795821 RUBIO FENOLLOSA ADELINA 55,70
73537029 MARTINEZ BLANCH JOSEFA 55,45
18978437 RABASA SANCHIS SALVADOR 54,90
33475574 GIMENEZ CAMPOS M. ANGELES 53,25
24368438 ESPUIG NAVARRO BEATRIU 37,75

Proves extraordinàries de la JQCV

El CIDAJ ens informa de la convocatòria de les proves de la JQCV:

RESOLUCIÓ de 7 de maig de 2007, de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es convoquen proves extraordinàries per a l’obtenció de certificats oficials administratius de coneixements de valencià, que expedix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. (DOCV núm. 5.514, de 17.05.2007)
– vegeu text

El valencià de la filologia catalana

Hem pogut llegir en Vilaweb:

També ho ha fet CC OO

STEPV recorre les oposicions docents “per no tindre en compte” la titulació de Filologia Catalana

VALÈNCIA, 17.05.2007 (EUROPA PRESS)

El Sindicat de Treballadors i de Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) ha recorregut els processos selectius per a l’accés a la funció pública docent per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional “per no tindre en compte” la titulació de Filologia Catalana, segons han informat hui fonts sindicals en un comunicat. L’organització ha anunciat a més que els seus servicis jurídics prepararan els recursos individuals de les persones afectades.

Des d’STEPV han recordat que fa poc s’han convocat oposicions per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional. En estes oposicions “no es té en compte entre les titulacions per a estar exempts la Filologia Catalana”. “Arran d’esta exclusió -han prosseguit-, STEPV ha recorregut totes les oposicions docents dels últims anys i el TSJCV ha decidit, reiteradament, a favor del sindicat per a incloure la titulació de Filologia Catalana”.

Per a l’entitat, esta titulació “és l’única que hi ha de nivell superior per a l’acreditació de coneixements de valencià, segons la normativa estatal que regula el títol de Filologia Catalana, i també la relativa a l’ordenació de les àrees de coneixement, entre les quals únicament figura Filologia Catalana, que inclou al seu sí totes les matèries relatives a la Filologia Valenciana”.

El sindicat ha denunciat que “ara, “una vegada més, la Conselleria d’Educació reitera la seua posició clarament anticientífica i antiacadèmica de no acceptar la titulació de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements requerits”.

Fins i tot, segons el col·lectiu, “ha rebutjat en Mesa Sectorial la proposta d’STEPV-Iv d’afegir, en les ordres de convocatòria, a ‘Filologia Valenciana’ l’expressió ‘i llicenciatures equivalents’, amb la qual cosa s’haguera complit amb la legalitat vigent, atés que l’ordre del Ministeri d’Educació i Cultura de 29-11-1995 homologa els títols de Llicenciat en Filologia, secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), i els considera equivalents al títol de Filologia Catalana, atés que aquells primers havien desaparegut de l’ordenació acadèmica de les universitats espanyoles”.

Amb la posició que manté la Generalitat, és “evident que rebutja l’ordenament jurídic al qual està sotmesa, i també les nombroses sentències del TSJCV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucionals, és a dir, no accepta les regles de joc de l’estat de dret que tant diu defensar”, han afirmat estes fonts, que han agregat que “incomprensiblement insistix en l’existència de titulacions no vigents de fa més de 10 anys i nega la validesa de la que les va substituir i l’equivalència reconeguda per les normes”.

Per esta raó, STEPV-Iv “es veu obligat, una vegada més, a impugnar estes últimes ordres en allò relatiu a la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià”.

L’any que ve festejarem l’Any Internacional de les Llengües

Linguamón
Hem pogut llegir en el web de Linguamón:

L’ONU declara 2008 l’Any Internacional de les Llengües

Donarà visibilitat a les més de 6000 llengües d’arreu del planeta

17.05.2007

A la sessió plenària d’ahir 16 de maig, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha decidit declarar el 2008 Any Internacional de les Llengües. Aquest any servirà, afirma el text, per promoure la unitat en la diversitat de llengües. L’Assemblea fa, a més, una crida als estats i al Secretariat perquè treballin per la conservació i la defensa de les llengües del món i demana al Secretariat que designi un coordinador per al multilingüisme.

A banda de proclamar l’Any Internacional de les Llengües, l’Assemblea ha demanat al Secretari General que garanteixi que tots els serveis lingüístics de les Nacions Unides comptin amb els mateixos recursos. Això és una clara referència a la dominància creixent de l’anglès en detriment de les altres cinc llengües oficials de l’ONU: l’àrab, l’espanyol, el francès, el rus i el xinès.

Representants de diversos estats van poder fer les seves aportacions. Així, el representat d’Andorra afirmava que ‘la protecció de les llengües és un dels pilars fonamentals de la diversitat cultural’, mentre que el de l’Estat francès afirmava que ‘el dret a usar la llengua pròpia, la capacitat de comunicar i, per tant, a comprendre i a fer-se comprendre, la preservació d’una herència de tants segles o fins i tot mil·lenària han de ser matèria de primer ordre a les Nacions Unides’

La idea de dedicar un any sencer a les llengües sorgia fa aproximadament dos anys. A la 33ena Conferència General de la UNESCO, que va tenir lloc a finals de 2005 a París, Àustria proposava la idea i d’altres estats com ara Mali la recolzaven. Amb aquesta resolució del més alt nivell, el reconeixement de la diversitat lingüística i la importància de la seva promoció i manteniment passen a instàncies internacionals.

Podeu consultar els comunicats de premsa oficials en francès i en anglès.

Ajudes a empreses, comerços i indústries al País Valencià

Informació sobre subvencions que ens envia el CIDAJ:

ORDE de 20 d’abril de 2007, de la conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les empreses, comerços i indústries, radicades en la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2007. (DOCV núm. 5.508, de 09.05.2007)
– vegeu text

Lloc de treball interí a Mallorca (grup A)

Magdalena Ramon ha enviat la informació següent a InfoZèfir:

El Consell de Mallorca necessita una persona per cobrir una plaça en règim interí d’assessor lingüístic

Requisit: llicenciatura en Filologia Catalana
Termini de presentació: fins el dia 21 de maig al registre del Consell de Mallorca

Les bases estan penjades a la pàgina web del Consell de Mallorca:

http://www.conselldemallorca.es

Font: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca